Conclusions de la COP27: deu avenços per seguir lluitant contra el canvi climàtic

La COP-27 va acabar per fi. Diumenge es va adoptar l’acord final que va fer el tancament a més de dues setmanes de negociacions de la Convenció de l’ONU a Sharm el-Seij, Egipte. La principal conclusió és la següent: cal continuar lluitant contra el canvi climàtic. Això no s’ha acabat, ni molt menys. No obstant això, s’ha aconseguit un ventall d’avanços que deslliguem en deu punts:

1. Justícia climàtica per als més vulnerables

“Aquesta COP ha fet un pas important cap a la justícia”. Així es va expressar el secretari general de l’ONU, António Guterres, des de la seu de la conferència. El motiu de la seva alegria era aquest: la COP-27 ha consensuat un document que suposa un avenç en la justícia climàtica, amb la creació d’un gran Fons per a Danys que compensi les pèrdues pels desastres climàtics causats als països que més pateixen les seves conseqüències, però que menys hi contribueixen.

Es tracta d’una demanda de la societat civil i dels països més vulnerables (sobretot, del Sud Global o Estats insulars) des de fa anys. L’ aportació a aquest fons, segons l’ acord assolit, serà proporcional a la responsabilitat històrica de cada país en les emissions d’ efecte d’ hivernacle. La decisió s’ha pres per unanimitat entre les parts (més de 190 entre països i organismes internacionals), malgrat la pressió de països desenvolupats com els Estats Units.

No obstant això, l’acord conté pocs detalls: encara no s’ha pactat com es finançarà aquest fons ni quins països se’n beneficiaran. Per a això, es va decidir formar un comitè que abordarà el seu funcionament durant els pròxims mesos i obrirà, sens dubte, debats importants. S’espera que l’estructura de suport financer es ratifiqui i posi en funcionament per a la propera COP, el 2023.

2. Canvi en el sistema financer mundial

Tot i que se centra en els “països rics”, l’acord de crear un Fons per a Pèrdues i Danys convida també el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional (FMI) a aportar “solucions de finançament”. Es busca que els mitjans financers igualin el compromís dels governs. De fet, i per primera vegada en la història, una reunió de la COP va incloure una crida a reformar l’arquitectura financera del món per alinear-la amb els objectius climàtics.

La idea és modificar el model de negoci dels bancs multilaterals de desenvolupament i les institucions financeres internacionals, com l’FMI, per garantir que flueixi un major finançament als projectes de transició energètica. Guterres va reiterar la importància de canviar les regles del joc: “Han d’acceptar més riscos i aprofitar sistemàticament el finançament privat per al desenvolupament dels països”. Per la seva banda, Laurence Tubiana, directora executiva de la Fundació Europea del Clima, va expressar: “És el moment adequat. Els impactes climàtics comencen a entendre’s com un risc macroeconòmic”.

3. Possible acord de reducció de les emissions

El tema que va aturar les negociacions i va convertir la COP-27 en la segona cimera climàtica de l’ONU més llarga fins al moment va ser el “programa de treball de mitigació”. Els països més avançats volien estandarditzar els objectius dels països per reduir les emissions. I és que, fins ara, cadascú utilitza diferents criteris i bases. Si això es canvia, en un futur, pot tenir grans implicacions en l’ eliminació de les emissions.

4. Mercat de carboni

Els països van acordar a la COP-26 crear noves normes per reforçar els mercats voluntaris de carboni o crèdits de carboni. A grans trets, això significa que Suècia pugui pagar per protegir els boscos de Tailàndia per compensar les seves emissions. Doncs bé, a la COP-27, els negociadors van detallar molt més detallat sobre com funcionaria un mercat de carboni d’aquest tipus.

S’espera un nou conjunt de “principis de crèdits de carboni d’alta integritat” per al 2023. Ja s’ha publicat un codi de conducta sobre com les empreses poden utilitzar els mercats voluntaris de carboni per complir les seves pretensions de zero net i s’estudien regles per garantir que els plans d’una empresa compleixin els objectius de l’Acord de París.

5. L’objectiu d’1,5ºC no es va tocar

És cert: s’esperava aconseguir un acord per reduir els combustibles fòssils (com es va definir a la COP-26 de Glasgow) que no va poder ser. Però almenys es va aconseguir un acord final i es va evitar el que hagués suposat el primer retrocés de la història de les negociacions climàtiques. També va créixer l’impuls (liderat per la Unió Europea, juntament amb EUA i l’Índia) al voltant de la idea de complir amb l’objectiu de no assolir un escalfament global d’1,5ºC, consagrat en l’Acord de París de 2015. Fins a 80 països ara el recolzen, i s’espera que la UE i altres pressionin sobre el tema durant el pròxim any, tot i que la COP-28 se celebri a Emirats Àrabs Units, un gegant del petroli i el gas.

6. Enfortir la resiliència dels sistemes energètics

L’Agència Internacional d’Energia (AIE) va presentar a la COP-27 el seu informe sobre “Resiliència climàtica per a la seguretat energètica”, que proporciona una descripció dels riscos i impactes del canvi climàtic en el sector energètic. En aquest document s’ inclouen mesures per incrementar la resiliència del sector davant tempestes, ciclons, incendis, etc. Entre elles s’ inclouen: les avaluacions integrals de riscos i impactes climàtics de cara a identificar llocs i tecnologies apropiats, la millora dels sistemes físics per tal de prevenir i resistir davant els danys del canvi climàtic, la diversificació tecnològica i geogràfica, i els sistemes de monitoratge del clima que permeten l’ alerta primerenca davant emergències. Com a exemple d’aquesta mesura de resiliència, l’informe inclou el sistema Meteoflow d’Iberdrola.

7. Acostaments entre EUA i la Xina

La participació de Joe Biden va ser molt rellevant. EUA ha destacat llançant i participant en iniciatives, incloent-hi una associació que mobilitzarà 20.000 milions de dòlars per accelerar la transició del carbó a renovables a Indonèsia. A més, l’enviat climàtic d’EUA, John Kerry, i el seu homòleg xinès, Xie Zhenhua, van dir dissabte que havien reprès la cooperació formal, que havia sigut suspesa després de la visita de la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, a Taiwan a principis d’aquest any.

8. Impuls per reduir el metà

Va augmentar el nombre de països que van signar el compromís de metà llançat a Glasgow l’any passat. Ara són 150 els governs que s’han compromès a reduir les emissions d’aquest gas d’efecte hivernacle en un 30% per a finals de la dècada. Fins i tot la Xina va revelar haver desenvolupat un esborrany, tot i que no va arribar a unir-se al compromís global.

El president Biden va anunciar que inclourà el compromís de reduir les emissions de metà d’EUA en un 87% al 2030 (vs 2005). D’altra banda, Frans Timmermans, vicepresident primer de la Comissió Europea, va destacar que estava disposat a actualitzar el compromís de reducció d’emissions de la UE, a un 57% per al 2030.

9. Pactes per l’aigua i altres àmbits

Va destacar el desenvolupament de la Iniciativa AWARe, que vol situar l’aigua al centre de l’acció d’adaptació i resiliència climàtiques, llançada per la Presidència de la COP-27. Així mateix es va llançar l’Aliança Global de Renovables, la qual uneix per primera vegada totes les tecnologies necessàries per aconseguir la transició energètica; l’Accelerate to Zero, amb més de 200 organitzacions involucrades, amb l’objectiu que els automòbils nous siguin zero emissions al 2035 als principals mercats i el 2040 a nivell mundial; i una declaració realitzada per 10 organitzacions de transport marítim i productors d’hidrogen per desplegar 5,5 Mton de H2 verd per any a 2030.

10. El paper dels boscos

Els boscos van adquirir un elevat protagonisme a la COP-27, destacant el llançament de l’Aliança de Líders pels Boscos i el Clima, integrada per 27 països i presidida per Ghana i USA, per fer seguiment dels compromisos adquirits a la COP-26 per 114 països d’aturar i revertir la pèrdua de boscos per al 2030.

A més, es van assolir diversos compromisos per augmentar el finançament a la seva conservació i restauració, destacant el nou full de ruta dels Estats Units per escalar solucions naturals que preveu garantir que més de 25.000 milions de dòlars en infraestructura i finançament climàtic puguin donar suport a aquest tipus de solucions. Així mateix, Alemanya duplicarà el seu finançament en boscos a 2.000 milions d’euros el 2025 i Colòmbia invertirà 200 milions anuals en la pròxima dècada, a l’Amazones.

D’altra banda, s’amplia la iniciativa d’Acció contra la Desforestació en el Sector Financer, formada per més de 35 institucions financeres amb més de 8,9 bilions de dòlars en actius gestionats per eliminar la desforestació per productes agrícoles de les seves carteres al 2025.

Font: La Razón