Canvi climàtic, tasca comuna

El canvi climàtic ja no és el llunyà rumor que inquietava la indústria i la societat fa 15 anys. Per desgràcia, ara és ja la nostra realitat present, i una de les majors preocupacions dels espanyols. Així ho demostren les últimes xifres del CIS, que reflecteixen com el 14,6 % dels ciutadans espanyols tem la situació climàtica, multiplicant-se gairebé per cinc en tan sols uns mesos.

Des de la indústria no som aliens a aquesta realitat. Estem probablement davant la major transformació estructural viscuda des de la Revolució Industrial. Les nostres indústries han de canviar els seus models productius, el nostre personal ha d’adquirir noves capacitats i tots hem de treballar junts per escometre un canvi vertiginós en temps rècord. Ho hem viscut en aquests mesos amb la crisi energètica provocada per la guerra de Rússia a Ucraïna, però també per la sequera, esgotament de combustibles fòssils i augment generalitzat de les temperatures. Tot això està impactant en les nostres indústries i, en definitiva, en la nostra societat.

No hem de mirar cap a una altra banda, ningú, ni la indústria, ni les institucions, ni la pròpia societat. És el moment d’impulsar la transició energètica i fer-ho sumant forces, reforçant la Unió Europea. Hem de prendre decisions valentes com a continent, ja no com a país, i apostar per una producció més sostenible en totes les indústries. Ja no val amb comprar petroli i gas a tercers països que no compleixen els nostres estàndards europeus, ni tampoc importar metalls i terres rares de la Xina sense tenir en compte els seus processos extractius. Hem evitat durant molts anys produir en el nostre territori components i matèries primeres que podien implicar processos complexos. Ja no podem seguir aquesta senda, és el moment de relocalitzar a Europa indústries estratègiques. No només per generar més riquesa i reduir la nostra dependència, sinó també per assegurar-nos que produïm de forma més responsable, d’acord amb els nostres estàndards europeus en tota la cadena de valor, no només en el producte final.

En aquest camí, hem d’apostar per les energies renovables, sobretot en un país com Espanya, amb el recurs hídric, solar i eòlic amb què comptem. És urgent baixar la factura de la llum per als ciutadans i per a la indústria, que està sent ofegada i perdent competitivitat cada dia pels costos energètics. Per fer-ho, l’única via possible són les renovables, però per impulsar-les calen inversions estratègiques i un marc legal que les faciliti, i que fins ara ha generat moltes dificultats.

És urgent un major compromís polític i institucional a nivell nacional i europeu. És hora d’afrontar aquesta tasca comuna, probablement la més complexa a la qual ens enfrontarem com a societat en tota la història recent. Del seu èxit depèn el futur de les generacions venidores, perquè els nostres fills i filles no mirin amb estupor al passat i es preguntin per què ningú va fer res quan encara hi som a temps.

Font: La Veu de Galícia