Canvi climàtic: El planeta s’encamina a un “catastròfic augment” de 2,7 graus perquè no retallem les emissions

L’Informe sobre la bretxa d’emissions, publicat aquest dimarts, mostra que els esforços de cada país per reduir les emissions nacionals només conduirien a una reducció addicional del 7,5% de les emissions anuals d’efecte hivernacle el 2030, en comparació dels compromisos anteriors.

Això no és suficient. Segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), el món necessita una reducció del 55% d’aquestes emissions per limitar l’augment de la temperatura global per sota d’1,5°C, el màxim definit pels científics com l’escenari menys arriscat pel nostre planeta i el futur de la humanitat.

“A menys d’una setmana de la (Conferència sobre el Clima) COP26 a Glasgow, seguim encaminats cap a la catàstrofe climàtica”, va dir el Secretari General de les Nacions Unides, António Guterres, durant una roda de premsa.

“Com diu el títol de l’informe d’aquest any: La calefacció està encesa. I com a mostra el contingut de l’informe, el lideratge que necessitem és inexistent. Està molt lluny d’existir”, va advertir.

El món ha de posar fil a l’agulla

L’informe conclou que les promeses de zero emissions netes, si es compleixen íntegrament, podrien suposar un avenç i reduir l’augment previst de la temperatura mundial a 2,2º centígrads, fet que permetria albergar l’esperança que les noves mesures poden evitar els efectes més catastròfics del canvi climàtic.

Tot i això, fins ara aquestes promeses són “vagues” i incoherents, adverteix ONU Medi Ambient.

Un total de 49 països, a més de la Unió Europea, han promès assolir una meta de zero emissions netes. Això inclou més de la meitat de les emissions nacionals de gasos amb efecte d’hivernacle, més de la meitat del PIB mundial i un terç de la població mundial. Hi ha onze objectius consagrats per llei, que cobreixen el 12% de les emissions mundials.

Tot i això, moltes de les contribucions determinades a nivell nacional posposen l’acció fins després del 2030, cosa que fa dubtar que es puguin assolir els compromisos de neutralitat d’emissions, segons l’informe.

A més, encara que dotze membres del G20 han promès assolir una meta de zero emissions, encara hi ha ambigüitat sobre com compliran aquesta meta, diu l’informe.

“El món ha de despertar davant el perill imminent a què ens enfrontem com a espècie. Les nacions han de posar en marxa les polítiques per complir els seus nous compromisos i començar a implementar-les en qüestió de mesos”, adverteix Inger Andersen, directora executiva del PNUMA, al pròleg de l’informe.

“Necessiten fer que les seves promeses de neutralitat d’emissions siguin més concretes, assegurant que aquests compromisos s’incloguin a les contribucions determinades a nivell nacional i que es prenguin mesures per avançar. A continuació, han de posar en marxa les polítiques que recolzin aquesta gran ambició i, un altre cop, començar a aplicar-les urgentment”, va afegir.

El compte enrere ha començat

L’informe és clar: per poder assolir l’objectiu de 1,5 °C, el món necessita reduir gairebé a la meitat les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en els propers vuit anys. Això significa eliminar 28 gigatoneles addicionals de CO ₂ equivalent de les emissions anuals, a més del promès en les contribucions determinades a nivell nacional actualitzades i altres compromisos per al 2030.

Segons l’agència, les emissions postpandèmiques, després de disminuir inicialment, s’han recuperat i ara estan augmentant les concentracions atmosfèriques de _CO2 ; les més altes en els darrers dos milions d’anys.

“La bretxa d´emissions és el resultat d´una bretxa de lideratge, però els líders encara poden fer que això sigui un moment decisiu cap a un futur més verd en lloc d´un punt d´inflexió cap a la catàstrofe climàtica. L´era de les mitges tintes i les promeses buides s’ha d’acabar”, va instar el cap de l’ONU, António Guterres.

Una oportunitat perduda

Els experts assenyalen que els països tenien l’oportunitat d’utilitzar el rescat fiscal i la despesa de recuperació de la COVID-19 per estimular les economies, fomentant alhora un canvi cap a les baixes emissions de carboni, però “s’ha deixat passar a la majoria dels països fins ara”.

Només un petit nombre d’economies de renda alta concentra la major part de la despesa ecològica, i els països en desenvolupament i els mercats emergents corren el risc de quedar-se enrere.

La despesa de COVID-19 ha estat molt menor a les economies de baixos ingressos (60 dòlars per persona) que a les economies avançades (11.800 dòlars per persona). L’informe adverteix que és probable que les bretxes en el finançament agreugin les diferències a les nacions vulnerables pel que fa a la resiliència climàtica i les mesures de mitigació.

“Mentre els líders mundials es preparen per a la COP26, aquest informe és una altra crida d’atenció eixordadora. Quantes més en necessitem?… Els científics tenen clars els fets. Ara els líders han de ser igual de clars en les accions. Han d’acudir a Glasgow amb plans ambiciosos, amb terminis i ben preparats de feina per assolir les emissions netes zero”, va afegir Guterres.

El metà al punt de mira

L’Informe sobre la bretxa d’emissions 2021 també analitza el potencial que té la reducció de les emissions de gas metà procedents dels sectors dels combustibles fòssils, els residus i l’agricultura per frenar l’escalfament a curt termini.

Els experts expliquen que la reducció del metà podria limitar més ràpidament l’augment de la temperatura que la del diòxid de carboni. Aquest gas, el segon contribuent més gran a l’escalfament global, té un potencial d’escalfament més de 80 vegades superior al del diòxid de carboni en un horitzó temporal de 20 anys; a més, la seva vida a l’atmosfera és més curta que la del diòxid de carboni: només dotze anys, davant dels centenars que pot durar el CO₂ .

L’informe indica que les mesures tècniques disponibles, de baix cost o nul·les, podrien reduir les emissions antropogèniques de metà en aproximadament un 20% a l’any, i amb mesures estructurals i de comportament més àmplies, en aproximadament un 45%.

Font: Nacions Unides