Bons de carboni, el bàlsam imperfecte per difuminar la petjada de carboni

Els CER, certificats pels quals es genera energia verda equivalent al CO2 produït, poden ser una palanca per a les renovables… si s’ executen amb rigor

No és necessari disposar d’una instal·lació fotovoltaica o eòlica perquè una empresa combati les emissions de gasos d’efecte hivernacle generades per la seva activitat. Mitjançant la compra de certificats de reducció d’emissions (CER en anglès) o de garanties d’origen renovable (GdO), és possible mitigar l’impacte en el medi ambient sense haver de signar un contracte de compra d’energia (PPA), acord que serveix per adquirir directament l’electricitat produïda per un parc renovable.

Aquesta és la teoria darrere aquests instruments, CER i GdO, que cada vegada són més comuns en el camí fins a assolir que la Unió Europea sigui neutra en emissions de carboni, és a dir, que hi hagi un equilibri entre la quantitat de gasos amb efecte d’ hivernacle produïts i la quantitat eliminada de l’ atmosfera. «Les GdO són per determinar que l’energia elèctrica que reps és renovable, mentre que si vols reduir la teva petjada de carboni has de fer servir CER», explica Nacho Bautista, CEO de Fundeen, una plataforma de ‘crowdfunding’ centrada en energies renovables.

Un exemple és l’edició d’enguany del torneig de golf Acciona Open d’Espanya, que compensa les emissions produïdes durant la competició amb certificats CER emesos per parcs eòlics d’Acciona en països en vies de desenvolupament. «El camp de golf i el torneig tenen una petjada de carboni ‘x’ i l’han reduït a zero comprant els CERs dels complexos d’Acciona», explica Germán Palomo, soci director de la consultora d’energia Advanced Energy Consulting (AEC).

Explicat d’una altra manera, això significa que un cop finalitzat el torneig es calculen les emissions de CO2 que ha produït i es compensen amb la generació d’energia neta en instal·lacions renovables en altres parts del planeta. La generació d’aquesta energia verda, que es paga a través de CERs, s’injecta a la xarxa del país on es troba el complex per evitar la producció d’electricitat mitjançant la crema de combustibles fòssils. Així és com els CER busquen mitigar les emissions de CO2 a l’atmosfera.

«Pots reduir emissions a qualsevol part del món i això contribueix a la lluita contra el canvi climàtic. Des d’aquest punt de vista de les emissions de CO₂ dona igual que passi aquí o allà», diu Pedro Linares, professor de la Universitat Pontifícia Comillas. No obstant això, un dels problemes d’aquests CER és demostrar que el complex renovable al qual se li està pagant realment va generar energia addicional a la que produiria si no vengués aquests certificats. «El problema és com de fiable és que aquesta instal·lació ha de generar una energia addicional a la que produiria en condicions normals, és a dir, sense els CER. Si aquest criteri d’addicionalitat està demostrat, llavors sí que es compensa per les emissions de CO₂ que ja s’han realitzat», explica Linares. Precisament, aquest és un altre problema amb aquests certificats perquè compensen amb energia neta el CO₂ que ha estat emès per una activitat, però no l’absorbeixen.

Mentrestant, un punt positiu d’aquests certificats és que poden ser útils per desenvolupar projectes que d’una altra manera no serien rendibles. «Imagina que vols construir un parc eòlic i que els costos d’operació són superiors al que es paga per generar energia. En aquest cas, vendre CER per produir energia neta és una font d’ingressos addicional», comenta el professor Linares.

«És un ingrés extra. Com més creixi aquest mercat més rellevància tindrà», diu Palomo, de la consultora AEC. «Actualment els parcs renovables poden incrementar els seus comptes de resultats gràcies a la generació i comercialització d’aquests CER», diu Germán García, responsable de Net Zero Advisory Sostenibilitat i Bon Govern en KPMG Espanya, qui comenta que aquest tipus de certificats és ja un mercat desenvolupat a Espanya i a nivell internacional.

No obstant això, Garcia té dubtes sobre el futur d’aquests certificats. «Com a instrument per avançar en la descarbonització de l’economia els CER perden sentit ja que no impedeixen que se segueixin acumulant gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, a diferència dels certificats provinents de projectes d’absorció que realment garanteixen que la contribució anual a l’acumulació de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera sigui 0 al retirar les emissions produïdes», explica. Per a Garcia, els CER aniran perdent valor perquè no és un mecanisme vàlid per neutralitzar emissions. «Per aquest motiu, el seu valor s’anirà devaluant davant els certificats provinents de projectes d’absorció d’emissions, la seva demanda s’anirà reduint a Espanya, i a nivell mundial, a mesura que ens acostem al 2050 i finalment aniran desapareixent a poc a poc dels mercats de carboni», comenta l’expert.

Font: ABC