Claus del tancament de la cimera del clima: del tabú dels combustibles fòssils a l’adaptació

La COP30 s’ha tancat sense el full de ruta per deixar enrere el petroli, el gas i el carbó, però aquesta conferència de Belém ha estat també una prova per al multilateralisme

Hi ha dues paraules que en 30 anys de conferències sobre canvi climàtic al si de l’ONU són tabú: combustibles fòssils. I això que la ciència té clar des de fa moltes dècades que són els principals responsables del problema que es vol combatre. Perquè quan es crema aquest petroli, gas i carbó per produir energia s’emeten els gasos d’efecte hivernacle que estan sobreescalfant el planeta. Però la pressió dels Estats més dependents d’aquests combustibles ha fet que els acords i textos que surten d’aquestes cites no els assenyalin directament i obertament en aquestes tres dècades. Només es posa en el punt de mira els gasos i no el que els provoquen, la qual cosa fa que no s’ estableixin objectius de reducció del seu ús i producció. Ha tornat a ocórrer en la cimera del clima de la ciutat brasilera de Belém, la COP30. No s’ha aconseguit ni esmentar els combustibles fòssils en l’acord final. Molt menys, a la necessitat d’impulsar un full de ruta per deixar-los enrere, com havia proposat el president brasiler i amfitrió de la cita, Luis Inácio Lula da Silva, a l’inici d’aquesta conferència a l’Amazònia. Però la proposta de Lula no ha recaptat prou suports. Aquesta és la crònica del polèmic tancament de la cimera que hem viscut a Belém dissabte i en què el context internacional i la pressió dels Petro estats han fet fracassar aquesta iniciativa. Una altra vegada el tabú.

Seguir llegint notícia a El País