Dubái, Sharm el Sheij i Bakú: ¿influeix que una cimera se celebri en un país petrolier?

La cimera del clima de l’ONU que va arrencar aquest dilluns a Bakú, Azerbaidjan, (COP29) s’enfronta a un escepticisme similar al que van suscitar les negociacions climàtiques a la COP27 de Sharm el Sheij (Egipte) i a la COP28 de Dubái (Emirats Àrabs Units), també potències exportadores de combustibles fòssils. Algunes crítiques rauen en el fet que el president de la COP29, Mukhtar Babayev, ocupés un alt càrrec a la companyia estatal de petroli SOCAR; rebuig molt semblant al que va generar el president de la COP28 de Dubái, el doctor Sultán Al Yaber, per estar al capdavant de la quarta petroliera més gran del món. Azerbaidjan va exportar el 2022 26,6 Mt de cru el 2022, segons les dades de l’Agència Internacional de l’Energia, i 22,6 bcm de gas natural. Emirats Àrabs Units (EAU), per la seva banda, és el setè productor de cru del món, segons la mateixa font, mentre que Egipte és també un principal exportador de combustibles fòssils, tant gas com petroli i derivats. Però que una cimera del clima se celebri en un país petrolier no necessàriament significa que les negociacions estiguin condemnades al fracàs, recorden diversos ecologistes i especialistes consultats.

Seguir llegint notícia a Swiss Info