La contaminació atmosfèrica potencia l’efecte negatiu del canvi climàtic

L’efecte de la contaminació atmosfèrica sobre la salut humana, l’economia i l’agricultura és radicalment diferent segons el lloc del planeta en el qual s’emetin els contaminants, una troballa que podria incentivar alguns països a reduir les seves emissions tòxiques.

L’estudi, dirigit per la Universitat de Texas, a Austin, i la Universitat de Califòrnia, a San Diego, i publicat aquest divendres a Science Advances, s’ha fet en col·laboració amb economistes i experts en salut pública de les universitats de Stanford i Harvard.

Els aerosols són diminutes partícules -sòlides o líquides- emeses per la indústria, les centrals elèctriques i els tubs d’escapament dels vehicles.

Independentment del CO2 de l’atmosfera, aquests tòxics poden afectar directament la salut humana (quan s’inhalen) i el clima (influeixen en la temperatura, els patrons de precipitació i la quantitat de llum solar que arriba a la superfície terrestre).

Però, tot i que el CO2 i els aerosols solen emetre’s alhora durant la combustió de carburants, aquestes substàncies es comporten de forma diferent a l’atmosfera, explica Geeta Persad, de la Universitat d’Austin.

“El diòxid de carboni té el mateix impacte en el clima independentment de qui l’emeti, però els aerosols es concentren a prop del lloc on s’emeten”, apunta la investigadora.

Els científics van analitzar vuit regions clau: Brasil, Xina, Àfrica Oriental, Europa Occidental, l’Índia, Indonèsia, Estats Units i Sud-àfrica.

L’estudi va demostrar que els aerosols poden empitjorar l’impacte econòmic que provoquen els gasos d’efecte hivernacle fins a un 66% en el lloc on s’emeten.

Per fer l’estudi, l’equip va crear un conjunt de simulacions climàtiques en què cadascuna de les vuit regions produïa emissions d’aerosols idèntiques, i van traçar un mapa de com es veien afectades la temperatura, les precipitacions i la qualitat de l’aire a la superfície de tot el planeta.

Després, van relacionar aquestes dades amb les relacions conegudes entre el clima i la qualitat de l’aire i la mortalitat infantil, la productivitat dels cultius i el producte interior brut a les vuit regions.

Finalment, van comparar els costos socials totals d’aquests impactes provocats pels aerosols amb els costos socials del CO₂ emès en cadascuna de les vuit regions, i van elaborar mapes globals dels efectes combinats d’ambdós tòxics (aerosols i CO₂).

El resultat dibuixa un panorama variat i complicat: per exemple, a Europa les emissions locals provoquen quatre vegades més morts infantils fora d’Europa que dins.

Però els investigadors assenyalen que les emissions d’aerosols sempre són males tant per a l’emissor com per al planeta en general.

“Encara que podríem pensar que els aerosols, que refreden el clima, tenen l’avantatge de contrarestar l’escalfament provocat pel CO₂, quan observem tots aquests efectes combinats, descobrim que cap regió experimenta beneficis locals generals ni genera beneficis globals generals per l’emissió d’aerosols”, va dir Persad.

Els investigadors creuen que aquestes troballes podrien motivar alguns països a reduir les seves emissions.

Per exemple, l’estudi va revelar que afegir els costos dels aerosols als del CO₂ podria duplicar l’incentiu de la Xina per mitigar les emissions, i fa que l’impacte de les emissions locals a Europa passi de ser “un benefici local net a un cost net”.

Els autors també creuen que l’estudi pot ajudar a maximitzar els beneficis de les actuals estratègies de reducció d’emissions com les que marca l’Acord Climàtic de París, un pacte mundial que estableix que tots els països tenen com a objectiu les mateixes emissions de CO₂ per càpita.

L’estudi va revelar que aquest enfocament no millora la mortalitat ni l’impacte sobre les collites per les emissions combinades d’aerosols i CO₂ perquè concentra la reducció en regions que ja tenen un impacte força baix dels aerosols, com Estats Units i Europa.

“En ampliar els càlculs dels costos socials per incloure els impactes socials geogràficament resolts dels aerosols coemitits, estem demostrant que l’incentiu perquè els països individuals mitiguin i col·laborin en la mitigació és molt més gran que si només pensem en els gasos d’efecte hivernacle”, conclou Burney.

Font: Swiss Info