Els colors de l’hidrogen: Espanya aposta pel verd, altres països de la UE ho fan pel blau

• Espanya aposta sense matisos per l’hidrogen verd, totalment renovable, mentre altres països de la UE es ‘conformen’ amb el blau.
• El gris, que es produeix amb combustibles fòssils i utilitza la indústria, és el que s’ha de substituir.
• Hidrogen groc, rosa o turquesa són altres colors que indiquen la manera com s’obté l’energia del futur.

L’hidrogen verd apunta com una de les energies renovables del futur, que permetran substituir les tecnologies més contaminants i assolir la neutralitat climàtica el 2050, és a dir, una economia lliure d’emissions de CO₂. Aquesta és l’estratègia a la qual s’apunta sense matisos el govern espanyol, així com la Comissió Europea i bona part de la UE, basada en l’element més abundant de l’univers però que sempre es troba unit a d’altres. De les diferents tècniques emprades per separar-lo depèn el color que se li doni, que fa referència a si en aquest procés de dissociació mitjan o no energies fòssils, emissores de CO₂.

Aquesta dissociació entre l’hidrogen i l’element al costat del qual es troba -o ‘electròlisi’ quan es tracta d’un procés elèctric, tot i que no sempre és el cas- dona com a resultat una classificació de l’hidrogen que consta de tres colors reconeguts oficialment: verd, blau i gris. Són els tres que, per exemple, té en compte l’Institut la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE).

Cadascun d’aquests tipus il·lustraria tres moments de la transició ecològica. El gris és el que s’utilitza actualment i que cal substituir. El verd és el final del procés cap a un hidrogen renovable que països com Espanya volen recórrer en una sola etapa. El blau, la ‘transició’ que altres països de la UE volen fer aprofitant la norma europea que fa mesos va considerar que les inversions en gas natural també tindrien consideració d’energia verda.

L’única modalitat que es troba en estat pur, sense associar-se a cap altre element, és un hidrogen que Enagás cataloga com a “blanc”. Es troba a la natura, en ocasions en dipòsits subterranis i normalment en estat gasós.

Hidrogen gris o marró

És l’origen a partir del qual es farà la transició fins al verd. S’ obté a partir de matèries riques en hidrocarburs com el gas metà, el carbó o altres combustibles i per això no té consideració de renovable. El gris concretament s’obté a partir del gas natural i és el que a Espanya produeixen les indústries del refinament o de la química. Tal com apunten a IDAE, en les últimes dècades el 70% de l’hidrogen gris el produeix i consumeix aquest tipus d’indústria, no només a Espanya, també en altres països com França, Alemanya i Països Baixos, que són grans consumidors d’hidrogen gris.

Hidrogen verd

A diferència del gris, és aquell en què la separació d’ altres elements es produeix a partir de l’ aigua i mitjançant electricitat que generen tecnologies que no emeten CO2 a l’ atmosfera. És l’hidrogen renovable en què l’Espanya i la UE posen els seus ulls per aconseguir que activitats per a les quals altres tipus d’energies renovables no són útils puguin funcionar de forma neta. L’exemple més clar és la indústria, que ara utilitza ja hidrogen gris i que en el futur hauria de canviar al verd.

Per a això, l’IDAE recorda que l’aposta del Govern per l’hidrogen verd inclou un full de ruta que es va aprovar el 2020 i el desenvolupament d’una normativa que permeti demanar garanties de l’origen d’aquest hidrogen verd. És a dir, per tenir seguretat que és verd a tenir acreditades les instal·lacions que ho produeixin. Mentrestant, la indústria també està bolcada en aquesta energia renovable. També la Comissió Europea, que prepara una directiva que el Govern adaptarà per regular l’hidrogen verd.

L’aposta no és només política, té una pota econòmica. El Govern va aprovar un PERTE d’energies renovables, hidrogen renovable i emmagatzematge per al qual es mobilitzaran 16.370 milions d’euros i la Comissió acaba d’aprovar un projecte anomenat “IPCEI Hy2Use” del qual formen part Espanya i altres 12 països de la UE, dotat amb 5.200 milions de fons públics i que espera afegir altres 7.000 milions del sector privat.

A més d’alternativa sostenible a l’energia que necessita la indústria, l’hidrogen verd apareix com una oportunitat no només per aconseguir ser independents de combustibles fòssils que no existeixen a Espanya i que cal importar, particularment el gas. El pla del Govern passa també per convertir Espanya en un “hub” de producció d’hidrogen verd que seguís el camí invers al qual, per exemple, avui fa el gas natural des del nord d’Àfrica. En lloc de ser importadors de matèries energètiques, es convertiria en exportador.

Hidrogen blau

Entre l’hidrogen gris i l’hidrogen verd hi ha una altra modalitat no tan contaminant però no totalment renovable amb què alguns països de la UE volen fer la transició cap a la neutralitat climàtica.

Es tracta de l’hidrogen blau, que genera emissions de CO₂ que són capturades per emmagatzemar-se o reutilitzar-se, per exemple, per fabricar eco combustibles.

Es considera un hidrogen de “baixes emissions” i la UE permet des del juliol invertir en projectes per produir-lo amb la consideració d’energies netes. La nova taxonomia europea permet catalogar així les inversions en gas i nuclear i tot i que el Govern seguirà sense permetre-ho en els seus bons públics, hi ha altres Estats membres que sí que ho faran, com a punt mitjà fins a assolir una economia lliure de combustibles fòssils el 2050.

“La via d’Espanya per descarbonitzar és substituir-lo [el hidrógeno gris] pel verd, però una altra de les alternatives és el blau. Alguns països ho veuen com una espècie de solució transitòria per tal que el 2050 s’arribi a la neutralitat”, expliquen a IDAE.

A partir d’aquí, la gamma cromàtica ‘oficiosa’ de l’hidrogen s’amplia i inclou també rosa o blau turquesa, d’acord amb una classificació elaborada per Enagás, que indiquen també com se separa l’hidrogen d’altres elements.

Hidrogen rosa

És el que s’obté de l’aigua alimentada per energia nuclear. Segons Enagás, és un tipus d’hidrogen “bastant sostenible”.

Hidrogen turquesa

El que es genera separant-lo del metall fonent-lo per mitjà del gas natural, tot i que Enagás afirma que també evita emissions de CO2. “El gas natural passa a través d’un metall fos, allibera l’hidrogen i el carboni sòlid, amb la qual cosa s’eviten emissions contaminants”, diu.

Font: 20 Minuts