La dependència dels combustibles fòssils provoca malalties i inseguretat alimentària a tot el món

Un informe a The Lancet adverteix que el canvi climàtic està provocant greus impactes en la salut a tot el món. El treball recalca que la persistent i excessiva dependència de combustibles fòssils està empitjorant ràpidament aquesta crisi.

Mentre els països i els sistemes sanitaris continuen lidiant amb les implicacions sanitàries, socials i econòmiques de la pandèmia de la covid-19, el conflicte a Ucraïna i una crisi energètica i del cost de la vida a escala mundial, el canvi climàtic continua augmentant sense cessar. La dependència dels combustibles fòssils està agreujant les repercussions sanitàries d’aquestes crisis, segons el setè informe El compte enrere sobre la salut i el canvi climàtic (The Lancet Countdown on Health and Climate Change).

“El nostre estudi revela que ens trobem en una conjuntura crítica. Veiem com el canvi climàtic està provocant greus impactes en la salut a tot el món, mentre que la persistent dependència mundial dels combustibles fòssils agreuja aquests danys per a la salut enmig de múltiples crisis mundials. Això manté les llars vulnerables als volàtils mercats de combustibles fòssils, exposats a la pobresa energètica i a perillosos nivells de contaminació atmosfèrica”, afirma Marina Romanello, directora executiva de l’informe a la University College de Londres.

The Lancet Countdown representa el treball de 99 experts de 51 institucions, incloses l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), i està dirigit pel University College de Londres. Es publica abans de la 27a a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP27), i presenta 43 indicadors que inclouen mètriques noves i millorades que vigilen l’impacte de les temperatures extremes en la inseguretat alimentària, la contaminació de l’aire a les llars i l’adequació de la indústria dels combustibles fòssils a un futur saludable.

“Malgrat els desafiaments, hi ha proves clares que una acció immediata podria salvar la vida de milions de persones, amb un ràpid canvi cap a l’energia neta i l’eficiència energètica. Una acció climàtica accelerada aportaria beneficis en cascada, amb sistemes sanitaris, alimentaris i energètics més resistents. Amb un món en plena agitació, els governs i les empreses tenen l’oportunitat de situar la salut al centre d’una resposta alineada a aquestes crisis concurrents, i oferir un futur saludable i segur per a tothom”, afegeix Romanello.

Amplificació dels impactes sanitaris de les múltiples crisis

El treball recalca que la persistent dependència excessiva dels combustibles fòssils està empitjorant ràpidament el canvi climàtic, cosa que provoca perilloses repercussions en la salut a tot el món. Les dades mostren que cap país està a fora. El canvi climàtic augmenta la probabilitat i la gravetat de fenòmens meteorològics extrems com onades de calor, fortes precipitacions, incendis forestals, tempestes i sequeres, que costen cents de milers de vides cada any a tot el món.

En aquest sentit, els incendis forestals van causar devastació al Canadà, Estats Units, Grècia, Algèria, Itàlia, Espanya i Turquia, i es van registrar temperatures rècord a Austràlia, Canadà, Índia o Regne Unit.

“Els sistemes sanitaris són la primera línia de defensa per tractar els impactes en la salut física i mental dels fenòmens meteorològics extrems i dels altres impactes d’ un clima canviant. Però els sistemes sanitaris estan lluitant per fer front a la càrrega de la pandèmia de la covid-19, a les interrupcions de la cadena de subministrament i a altres reptes, posant vides en perill, avui i en el futur”, diu Kristie Ebi, líder del grup de treball de l’informe sobre adaptació, planificació i resiliència per a la salut i professora del Centre de Salut i Medi Ambient Global de la Universitat de Washington.

Les dades de l’informe d’enguany suggereixen que, a curt termini, el canvi climàtic està afectant tots els pilars de la seguretat alimentària. L’augment de les temperatures i els fenòmens meteorològics extrems amenacen directament el rendiment de les collites escurçant la temporada de creixement dels cultius en 9,3 dies per al blat de moro, 1,7 dies per a l’arròs i 6 dies per al blat d’hivern i primavera.

La calor extrema es va éixer amb 98 milions més de persones que van declarar inseguretat alimentària de moderada a greu a 103 països el 2020, en comparació amb els anys anteriors entre el 1981 i el 2010. De mitjana, un 29 % més de la superfície terrestre mundial es va veure afectada per la sequera extrema anualment entre 2012-2021, que entre 1951-1960, posant les persones en risc d’inseguretat hídrica i alimentària, destaca el treball.

“El canvi climàtic ja està tenint un impacte negatiu en la seguretat alimentària, amb implicacions preocupants per a la malnutrició i la desnutrició. Un major augment de la temperatura, de la freqüència i intensitat dels fenòmens meteorològics extrems i de les concentracions de diòxid de carboni, exercirà encara més pressió sobre la disponibilitat i l’accés a aliments nutritius, especialment per als més vulnerables”, diu Elizabeth Robinson, coautora del treball i directora de l’Institut de Recerca Grantham de la London School of Economics.

Robinson agrega que “això és especialment preocupant atès que les cadenes de subministrament d’aliments a nivell mundial s’han revelat enguany, una vegada més, com altament vulnerables a les crisis, la qual cosa es manifesta en el ràpid augment dels preus dels aliments i el consegüent augment de la inseguretat alimentària”.

L’exposició a la calor extrema afecta directament la salut: exacerba les malalties cardiovasculars i respiratòries, els resultats adversos en l’embaràs, l’empitjorament dels patrons de son, la mala salut mental i l’augment de les morts relacionades amb lesions. També afecta la salut de forma indirecta en limitar la capacitat de les persones per treballar i fer exercici.

Les morts relacionades amb la calor van augmentar un 68 % entre 2017-2021, en comparació amb 2000-2004; mentre que l’exposició humana a dies de perill d’incendi molt alt o extremadament alt va augmentar en el 61% dels països des del 2001-2004 fins al 2018-2021.

L’exposició a la calor va provocar la pèrdua de 470.000 milions d’hores potencials de treball a tot el món el 2021, amb pèrdues d’ingressos equivalents a proporcions substancials del PIB dels països, cosa que afecta desproporcionadament els països d’ingressos baixos i mitjans (5,6 % als països d’ingressos baixos i mitjans) i agreuja l’impacte de la crisi del cost de la vida.

El canvi climàtic també està afectant la propagació de malalties infeccioses. La durada del temps adequat per a la transmissió de la malària va augmentar un 32,1 % a les zones altes de les Amèriques, i un 14,9 % a l’Àfrica el 2012-2021, en comparació amb 1951-1960.

La influència del clima en el risc de transmissió del dengue va augmentar un 12 % a nivell mundial en el mateix període. En combinació amb la pandèmia de covid-19, l’augment de les malalties infeccioses a causa del canvi climàtic ha provocat errors de diagnòstic, pressió sobre els sistemes sanitaris i dificultats per gestionar els brots simultanis de malalties.

Governs i empreses donen prioritat als combustibles fòssils

Indicadors nous i actualitzats revelen que els governs i les empreses continuen donant prioritat a l’extracció i crema de combustibles fòssils, malgrat els greus i agreujats danys que el canvi climàtic provoca en la salut.

La intensitat de carboni del sistema energètic mundial (el sector que més contribueix a les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle ) s’ha reduït en menys d’un 1 % respecte als nivells de 1992, quan es va adoptar la CMNUCC en la qual els països van acordar prevenir el perillós canvi climàtic provocat per l’home, i els seus efectes negatius sobre la salut humana.

Al ritme actual de canvi, la descarbonització total del sistema energètic portaria 150 anys, molt lluny de les exigències de mantenir l’escalfament global en 1,5 °C, tal com es recull en l’Acord de París.

Els governs continuen fomentant la producció i el consum de combustibles fòssils, ja que 69 dels 86 governs analitzats en aquest informe subvencionen efectivament els combustibles fòssils, per un total net de 400.000 milions de dòlars el 2019 (tenint en compte la contribució tant dels instruments de tarificació del carboni com de les subvencions als combustibles fòssils).

Aquests subsidis van superar el 10 % de la despesa sanitària nacional en 31 dels països i van superar el 100 % en cinc països. Alhora, els governs no han aportat fins ara la suma menor de 100.000 milions de dòlars anuals per ajudar a l’acció climàtica als països de menor renda, que es va comprometre a assolir per al 2020 en l’Acord de Copenhaguen, posant en perill una transició justa cap a un futur saludable.

Independentment de les seves reivindicacions i compromisos climàtics, les estratègies actuals de 15 de les majors empreses de petroli i gas portarien al altri que la seva producció de gasos d’efecte hivernacle superés la seva quota d’emissions compatibles amb 1,5°C d’escalfament en un 37 % el 2030, i en un 103% el 2040.

Com moltes empreses registren beneficis rècord aquest any, retardar encara més les seves inversions per a una transició energètica sense emissions de carboni amenaça d’allunyar permanentment el món del compliment dels compromisos establerts en l’Acord de París.

Mentrestant, els retards en l’ adopció i l’ accés desigual a les energies netes han deixat les llars dependents de l’ ús de combustibles bruts, exposats a la pobresa energètica i a nivells perillosos de contaminació de l’ aire en interiors. La biomassa (com la llenya o el fem) contribuirà fins al 31 % de l’energia consumida en el sector domèstic a tot el món el 2020, arribant al 96 % als països d’ingressos baixos i mitjans.

Les concentracions domèstiques de contaminació atmosfèrica per partícules perilloses (PM2,5) superen en 30 vegades la recomanació de l’OMS el 2020 als 62 països avaluats, exposant les famílies a nivells perillosos de contaminació atmosfèrica.

Segons el treball, les crisis mundials no es poden abordar de forma aïllada, sinó que cal un enfocament unificat i cohesionat per crear solucions equitatives per a tothom. No fer-ho empitjoraria els resultats sanitaris generals. Menys d’un terç dels 3,1 bilions de dòlars gastats en la resposta a la pandèmia de la covid-19 reduirà les emissions de gasos d’efecte hivernacle o la contaminació atmosfèrica.

Ara, diu l’informe, “les respostes miops a la crisi energètica i a la crisi del cost de la vida amenacen d’agreujar el canvi climàtic, ja que molts governs i empreses estan tornant a recórrer al carbó, amenaçant encara més la salut i la supervivència de les persones”.

“Les estratègies actuals de molts governs i empreses tancaran el món en un futur fatalment més càlid, atiant-nos a l’ús de combustibles fòssils, que estan tancant ràpidament les perspectives d’un món habitable. Això és el resultat d’una profunda incapacitat per reconèixer la necessitat d’una urgent repriorització del finançament per assegurar un futur saludable, assequible i sense emissions de carboni”, afirma el professor Paul Ekins, cap del grup de treball de Lancet sobre economia i finances i professor de política de recursos i medi ambient a la Bartlett School del University College de Londres (Regne Unit).

Encara hi ha signes d’esperança

Una resposta centrada en la salut a l’actual crisi energètica, del cost de la vida i del clima permetria a les empreses energètiques canviar ràpidament a combustibles nets ja els països assolir ràpidament les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle, desbloquejant un futur de desenvolupament sostenible, entorns saludables i equitat sanitària, alhora que es millora la seguretat energètica i s’ofereix una via per a la recuperació econòmica.

Les millores en la qualitat de l’aire ajudarien a evitar les morts resultants de l’exposició a la contaminació atmosfèrica per partícules derivades dels combustibles fòssils, de les quals es van produir 1,3 milions només el 2020.

Accelerar la transició cap a dietes més equilibrades i basades en plantes no només reduiria el 55 % de les emissions del sector agrícola procedents de la producció de carn vermella i llet, sinó que també evitaria fins a 11,5 milions de morts anuals relacionades amb la dieta i reduiria el risc de malalties zoonòtiques.

En l’actualitat, només el 27 % dels centres urbans estan classificats com a moderadament verds o superiors, i la gent continua depenent de l’aire condicionat per refrigerar-se, cosa que el 2020 era responsable de 900.000 milions de tones d’emissions de diòxid de carboni, i de 24.000 morts per exposició a les PM2,5.

Un redisseny urbà que doni prioritat a la salut pot proporcionar un major espai verd que redueixi la calor urbana, millori la qualitat de l’aire i beneficiï la salut física i mental.

Les dades de l’informe d’enguany mostren alguns signes d’esperança i moviment cap a l’acció. Tot i que la generació total d’energia neta continua sent insuficient, va assolir nivells rècord el 2020, i les fonts de carboni zero van representar el 80 % de la inversió en mètodes de generació d’electricitat el 2021.

Per primera vegada, l’ocupació directa i indirecta en les energies renovables va superar l’ocupació directa en la indústria d’extracció de combustibles fòssils, que va registrar 10,5 milions d’empleats (un 10 % menys que el 2019), cosa que reafirma que les energies renovables podrien donar suport a la seguretat de l’ocupació, ara i en el futur, indica el document.

Font: Sinc