Punt i seguit a Brussel·les: acord condicional per baixar el preu de l’energia

Els líders dels 27 tanquen unes conclusions que demanen explorar urgentment topalls al preu del gas, però deixen tot en mans dels ministres una vegada més

Els líders europeus, tancats a Brussel·les aquest dijous durant gairebé 12 hores, han celebrat un acord en matèria energètica a la vora de les 3:00 del matí. Els verbs, en aquesta frase, són més importants que mai, ja que més que aconseguir de veritat un acord, ho van celebrar. No havien deixat encara l’edifici les delegacions i els missatges de decepció, frustració i hastí es multiplicaven. Els 27 van aconseguir tancar el document de conclusions, però la redacció és tan complexa, tan ambigua, tan agafada amb pinces que deixa tot en mans dels ministres d’Energia, dels ambaixadors i ho fia a una negociació tan oberta que diversos dels punts crítics es poden eternitzar.

Van presentar la decisió el president del Consell Europeu, Charles Michel, i la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, destacant que el suport dels líders definia “un full de ruta sòlid” i que és “un acord extremadament important que demostra una forta determinació, compartida unànimement, per actuar junts a nivell europeu per fer baixar els preus, garantir l’aprovisionament i reduir la demanda”. És cert que en les conclusions es recullen alguns dels elements esperats, com les compres conjuntes de gas o l’establiment de nous índexs de referències, així com un “corredor dinàmic” que posarà topalls als pics de preus fins que s’hagi consolidat una alternativa real al FTT, la referència del mercat d’Holanda que es fa servir en la major part de les transaccions de gas continentals. Quan s’arriba al difícil, als topalls al preu del gas per a la generació d’electricitat, arriba la vaguetat, els condicionals i les traves, imposades en gran mesura per Alemanya. Però els més optimistes s’agafen amb força al fet que el text segueix parlant d’aquests topalls, que no s’ha esborrat com volia Berlín a l’inici, i que potser en unes setmanes, com ha dit Macron, hi hagi “decisions concretes i no propostes teòriques”.

En els últims anys les cimeres europees han vist nombrosos exemples d’un ‘tots contra un’. Va passar el 2015 amb la Grècia d’Alexis Tsipras. Des del 2017 en endavant amb Regne Unit pel Brexit. Amb l’Hongria de Viktor Orban per tota mena de motius, des de l’Estat de Dret a l’energia passant per les sancions a Rússia. Però no és gens habitual, i no hi ha codis reconeixibles, per quan un Consell Europeu es torna una cosa semblant a un ‘tots contra Alemanya’. A Berlín estan acostumats a portar la veu, a marcar l’agenda, i no tenen problema a estar contra la majoria si no els convé. Va passar amb la Unió Bancària, amb diversos elements dels paquets durant la crisi de deute, infinitat de dossiers. Però en les últimes setmanes la pressió sobre el canceller Scholz s’ha multiplicat, deixant-lo cada vegada més sol.

És una cosa relativament semblant a un aïllament, perquè en qüestions d’ortodòxia i mercat Països Baixos sempre està al costat de Berlín i perquè, en realitat, entre la resta de la UE no hi ha una posició exactament comuna. Però és cert que hi ha una majoria de països a favor d’intervenir més en profunditat el mercat energètic i a actuar per desacoblar el preu del gas del de l’electricitat i que fins i tot els escèptics, holandesos o finlandesos, van arribar a la reunió indicant que ells no s’oposen a la idea, sempre que el disseny sigui bo i hi hagi garanties.

SOLIDARITAT I CONFIANÇA

Alemanya, que fa molt poc reclamava la solidaritat de tots per a una reducció uniforme del consum, i que després va irritar el continent a l’anunciar un pla de 200.000 milions d’euros per ajudar els seus ciutadans i empreses, es resisteix i impedeix, amb el seu ascendent sobre la Comissió Europea, mesures més ambicioses o radicals. Però va perdent peu. Els que demanaven més audàcia temien, amb raó, que l’entesa d’avui fos només una trampa, que en els ministres siguin una forma de diluir sabent que no passarà res. “Avui hem tingut un bon exercici d’escoltar-nos i confiar en els altres. Tots estem en la mateixa posició”, va assegurar el primer ministre belga, un dels que vol intervencions. “L’element humà, la confiança, és més important que les conclusions del Consell”, va afegir indicant que la voluntat política és en realitat més ferma del que posa en els documents.

El text consensuat a la Comissió i al Consell, això és, als ministres, a “remetre urgentment decisions concretes” sobre els temes que va posar Brussel·les sobre la taula aquest dimarts. Incloent-hi els topalls. Les instruccions són tirar endavant “un marc temporal per limitar el preu del gas en la generació d’electricitat, incloent-hi una anàlisi de costos i beneficis, sense modificar l’ordre de mèrit i impedint que augmenti el consum de gas. I abordant l’impacte sobre el finançament i la distribució, així com en els fluxos més enllà de les fronteres comunitàries”. Això és, gairebé quadrar el cercle o quedar-se en mínims. De la trobada de màxim nivell a Praga, fa a penes dues setmanes, va sortir un missatge molt fort, per la qual cosa la sensació, avui, és de dia de la marmota i explica la frustració dels qui donaven per fet que es concretaria molt més.

Alemanya, com la Comissió, tem els riscos de la intervenció, però posar uns requisits tan estrictes i alhora tan oberts força els ministres a prolongar la baralla i la negociació allà on els seus caps no han estat capaços d’aconseguir claredat. Des del principi va estar clar que la idea no era resoldre-ho tot en aquesta Cimera, i així ha estat. Però almenys no queden pitjor que abans. “Cal manar un missatge polític”, deien les delegacions, posar per escrit el més ambiciós del que siguin capaços. Després li tocaria als ministres d’Energia, que es veuran dimarts i segurament de nou a finals de mes. I a la Comissió, que en funció del llenguatge del document de conclusions que es consensués, podria arribar més o menys lluny. Fins ara Von der Leyen ha renunciat al seu paper, i en comptes de proposar espera que hi hagi consens en el Consell, una actitud defensiva i que en aquest tema no està donant resultats satisfactoris.

En l’anterior cita, a Praga, el missatge dels líders semblava molt contundent i ambiciós, però la proposta que va arribar dies després va tornar a quedar-se cortíssima perquè Von der Leyen continua constatant que el seu país no dona el braç a torçar, i no s’atreveix a anar de front. El canceller, intentant guanyar temps i marejar la perdiu, va suggerir que es tanqui la trobada deixant coses pendents, i que es faci un altre Consell Europeu extraordinari alguna cosa més endavant, però la idea no va quallar. Malgrat això, i anticipant un escenari més que possible, el canceller va insistir en acabar la cimera en què si els ministres no són capaços d’anar fins al fons (i el seu pertany a un altre partit) caldria una altra convocatòria al màxim nivell.

ORIENTACIÓ ESTRATÈGICA

“L’orientació estratègica” que la presidenta diu haver rebut després de 12 hores de debats és exactament la mateixa que fa dues setmanes: avancin perquè no hi ha unanimitat, però sí que hi ha majoria. La posició de Berlín ha generat friccions amb dos dels seus aliats més propers, França i Itàlia. Hi ha seriosa preocupació a Brussel·les per les divisions en l’eix francoala, tensions tan fortes que han portat a cancel·lar la reunió conjunta de Consells de Ministre prevista per a dins d’uns dies. Tots dos països estan xocant en energia, en interconnexions, però també en altres temes profunds, com la Defensa o l’ajuda a Ucraïna. “No és bo ni per a Alemanya, ni per a Europa, que s’aïllin”, va dir Macron aquest dijous

Igualment, el primer ministre italià, Mario Draghi, de sortida i probablement davant el seu últim Consell Europeu, ja no es conté i està dient el que pensa sense filtres. I encarregant-se que tothom ho sàpiga també fora de la sala. El missatge de l’italià, que a Praga fa dues setmanes va criticar amb una duresa inusitada la inacció de la Comissió Europea, ha estat que no aplicar asseguda un topall al preu del gas (al qual s’importa, però sobretot per a la generació d’electricitat) portarà en qüestió de setmanes la UE a una recessió. I que aquest bloqueig, de la mà dels plans individuals dels qui tenen més múscul fiscal, provocarà una fragmentació dolorosa del mercat únic.

França, Itàlia, Espanya, Polònia, Grècia o Portugal volen topalls al gas, i si la qüestió es portés al límit probablement podria sortir per majoria qualificada. Però no tots coincideixen en la forma d’aplicar-lo i del Consell Europeu hauria d’haver sortit un mandat a la Comissió amb instruccions molt més clares perquè proposi, ja, solucions específiques i sense excuses. Ara continuarà treballant, però fer ex davant d’una avaluació tan complicada s’emmotlla un obstacle molt alt.

FONS COMUNS

Igualment, n’hi ha que voldrien un fons europeu mancomunat per fer front als costos d’aquesta crisi, potser fent servir mecanismes nous o imitant els que es van fer servir contra la pandèmia, com el Sure, amb crèdits per finançar els Ertes. Alemanya, que no veu gens bé la idea de fons comuns no ha tancat la porta del tot, segons es desprèn de les paraules del canceller en anar-se’n. “Veurem què és possible”, ha dit.

Alguns recelaven de posar de forma immediata límits dinàmics fins que s’estableixi un nou índex de referència (en substitució del TTF que es fa servir ara i no reflecteix, diuen, la realitat). La tesi alemanya, repetida per Scholz fa unes hores al seu Parlament, és que un topall pot provocar problemes de subministrament, ja que els proveïdors (sobretot els de gas liquat, que va per vaixell) poden buscar altres compradors. I que el risc és massa alt.

Els problemes, precisament, són de la seva coalició. “És increïble que un problema intern pugui causar una desgràcia externa”, lamenten fonts diplomàtiques. “Scholz no té força a casa i està perdent el respecte fora”, afegeixen des d’una altra delegació. Ell mateix va reconèixer a la sala que té marge per discutir aquestes propostes més agressives, els topalls, però ara mateix, va argumentar, no té mandat per acordar res. “El gas rus ha passat de ser una ganga i una benedicció per a Alemanya a una maledicció per a tot Europa. Tots veuen això com un fracàs dels polítics alemanys”, va denunciar en veu alta el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, segons FT.

“Els estats han de tenir un mecanisme de despesa comuna per defensar un terreny de joc just. No és una qüestió de solidaritat són de salvaguardar el mercat intern”, ha dit Draghi en la reunió, segons els seus diplomàtics. Dimecres, a l’Eurocambra, la presidenta Von der Leyen va reconèixer que el mecanisme ibèric que topa el gas estava funcionant i que “mereixia la pena explorar el seu ús a tota la Unió”. Explorar, encara, doncs el seu equip té dubtes sobre si això portaria a un major consum, si pot generar un problema de mercat interior perquè l’energia subsidiada correria per tot el continent i perquè creuen que beneficiaria més uns i altres, accelerant precisament aquesta fragmentació.

Font: El Món