Menys del 9 % de les emissions paguen els costos que generen, diu l’OCDE

Menys del 9 % de les emissions causants de l’efecte hivernacle en 71 països estudiats per l’OCDE estan sotmeses a taxes a un nivell suficient per compensar els costos que s’estimen que causen.

En un informe publicat aquest dijous, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) alerta d’aquest baix percentatge d’emissions que estan subjectes almenys als 60 euros per tona de diòxid de carboni que es calcula que són els costos mitjans induïts per la contaminació.

Els autors de l’informe reconeixen que entre el 2018 i el 2021 hi ha hagut alguns progressos, ja que el percentatge d’emissions que estaven sotmeses a algun tipus de taxa de carboni en aquests 71 països va passar del 32 al 40 %.

Això significa que per al 60 % restant, els responsables d’aquestes emissions no havien d’abonar absolutament cap impost o gravamen per la seva activitat contaminant.

UN PREU DEL CO2 15 VEGADES INFERIOR AL QUE HAURIA DE TENIR

Pel que fa al preu mitjà del carboni (CO2), es va duplicar entre el 2018 i el 2021 per assolir 4 euros, és a dir 15 vegades menys del que hauria de tenir per poder compensar els costos estimats.

La situació és molt diferent d’uns a altres països, tot i que el que s’ha pogut constatar és que en 47 dels països que constitueixen la mostra aquests preus van pujar en aquest període de tres anys.

La pujada es va donar, en particular, en què el 2018 ja tenien el preu del carboni més elevat, que són tots països europeus.

En cap de tots ells tenien el 2021 les taxes més fortes per a les emissions causants del canvi climàtic Suïssa (133,26 euros per tona de carboni), Països Baixos (110,77), Luxemburg (108,17), Suècia (102,93), Dinamarca (94,88), Islàndia (94,51) i Noruega (93,53).

Entre els grans països del Vell Continent, Itàlia és el que imposava un preu del carboni més alt (89,39 euros per tona), per davant del Regne Unit (87,52), França (82,82), Alemanya (80,51) i Espanya (62,43), que per tant estava només lleugerament per sobre d’aquests 60 euros de referència.

Dels països llatinoamericans de la mostra, Costa Rica oferia la taxa més alta de les emissions, amb 46,98 euros per tona. Molt per sota hi havia Mèxic (19,92), Xile (14,85), República Dominicana (13,30), Uruguai (12,29) o Panamà (10,58).

EUA I LA XINA, A LA PART BAIXA DE LA TAULA

Els dos països que generen amb diferència més diòxid de carboni eren a la part baixa de la taula: Estats Units amb 12,11 euros per tona i la Xina amb 5,67.

L’OCDE considera que caldria augmentar els preus efectius del carboni perquè això permetria tant augmentar els ingressos dels països com reduir les emissions.

En concret, els ingressos poden contribuir a la transició cap a l’objectiu internacional de zero emissions netes de CO2 per al 2050.

D’acord amb els seus càlculs, si aquests preus s’augmentessin a 120 euros per tona, que és el nivell que consideren que seria necessari assolir per al 2030, els països recaptarien de mitjana amb aquests instruments l’equivalent del 2,2 % del seu producte interior brut (PIB).

Els autors de l’estudi també constaten que el recent xoc energètic, accentuat en particular amb la invasió russa d’Ucraïna, ha portat molts governs a reduir moltes de les taxes que graven l’energia, amb rebaixes que han pogut assolir els 50 euros per tona de carboni i fins i tot més.

Tot i que consideren “comprensible” que hagin reaccionat d’aquesta manera amb caràcter immediat, insisteixen sobretot que, si cal prendre noves mesures, no haurien de ser de caràcter general sinó selectives per als col·lectius més vulnerables.

A la pràctica, haurien de ser ajudes per als ingressos d’aquests col·lectius, i alhora caldria afavorir que les solucions baixes en carboni estiguin més àmpliament disponibles.

Font: SwissInfo