Hoesung Lee (IPCC): Superar els 1,5 graus podrà portar impactes irreversibles

Si el 2100 el món ha augmentat la seva temperatura en més d’1,5º C, podria arribar a corregir-lo i tornar al considerat llindar de seguretat però, fins i tot encara que ho assignés, el perill és que hi hagi “impactes irreversibles”, va advertir en una entrevista amb EFE el president de l’IPCC, l’economista Hoesung Lee.

Les emissions d’efecte hivernacle produïdes per l’activitat humana porten al planeta camí d’augmentar la seva temperatura mitjana en prop de 3º C sobre els nivells preindustrials, segons el Panell Intergovernamental d’Especialistes sobre Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès) de l’ONU, que avisa que aquest escalfament abocaria la humanitat al tipus de món que no es vol tenir.

Lee, que va viatjar a Sharm el Sheij per assistir a la cimera del clima de Nacions Unides (COP27), on les nacions acorden com fer front a l’escalfament global -per tal de contenir l’augment de temperatura per sota del grau i mig-, va recordar que, per evitar aquest planeta sobreescalfat, menys habitable, es necessita una reducció “molt ràpida i immediata” de les emissions de carboni.

“L’impacte de l’escalfament local s’estén molt ràpidament per totes les regions i, per suposat, per tots els sectors”, va alertar l’expert coreà, per expressar la urgència de començar “al més aviat possible” a rebaixar les emissions i aconseguir la neutralitat de carboni el 2050, cosa que “donarà l’oportunitat” de no superar l’1, 5è C.

De depassar aquest límit, els científics climàtics temen que es puguin desatendre els anomenats punts de no retorn o “tipping points” -que, un cop sobrepassats, abocarien el món a les pitjors conseqüències de la crisi climàtica, sense a penes marge per aturar la inèrcia de l’escalfament-, fenòmens que els informes de l’IPCC reconeixen, però sense aprofundir-hi massa.

Segons Lee, això es deu al al altri que és una àrea en la qual cada vegada s’investiga més, ja que hi ha moltes possibilitats que ens estem acostant “a punts de no retorn”, però falta el coneixement precís “sobre quants hi ha” i del que ens estem aproximant.

Sobre el que sí que hi ha certesa, va recalcar el cap d’aquest grup que encara a centenars d’experts climàtics de tot el món, és sobre el llindar que té el sistema climàtic -el famós grau i mig- abans de convertir-se “en una cosa molt diferent” al que es coneix.

Si bé Lee va matisar que, fins i tot superant aquest límit segur a finals de segle, l’escalfament es podria revertir per tornar a l’1,5º C, la preocupació de la comunitat científica és que probablement hi hagi “impactes irreversibles”.

En un moment en què coneguts científics climàtics manifesten públicament la seva “frustració” respecte a la inacció política per contenir l’escalfament -com van expressar diversos membres de la comunitat científica a la COP27- el cap de l’IPCC va afirmar sentir-se satisfet amb la forma en què els seus informes han influït en la cooperació climàtica internacional.

“Els responsables polítics s’adonen que no tenim gaire temps per actuar. Així que hi ha un consens per, crec, prendre mesures immediates. La qüestió és si podem convertir-lo en una implementació realitzable”, va plantejar.

L’economista va advocar per fixar un preu per a les emissions de carboni, que només s’aplica al “25 % de les emissions globals”, així que “aquest règim s’ha d’expandir més i alhora el preu que es posa a les emissions ha d’augmentar”.

“El finançament és el clau i, com indicava el nostre informe, hi ha un clar desfasament entre el que es necessita i el que està disponible”, va agregar Lee, que va aclarir que el problema no és mancar de capital, perquè hi ha “suficient liquiditat i capital disponible”.

Més aviat, va dir, “és una qüestió de prioritats”.

Font: SwissInfo