Les renovables no frenaran per si soles el canvi climàtic si Àsia no abandona el carbó

Un informe de l’Agència Internacional de l’Energia sobre l’ús d’aquest combustible fòssil crida els països més dependents com la Xina i l’Índia a abandonar-los abans del 2030

L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) publica avui un estudi en el qual analitza l’ús del carbó com a combustible emprat, essencialment, per generar electricitat en una part important del món. Malgrat les emissions de carboni i el consegüent efecte hivernacle que genera aquest combustible, les inversions en aquest sentit no retrocedeixen en economies tan rellevants com la Xina , l’Índia o, en menor mesura, Sud-àfrica o Indonèsia.

«Lluny de disminuir, la demanda mundial de carbó s’ha mantingut estable en nivells gairebé rècord durant l’última dècada. Si no es fa res, les emissions procedents del carbó existents, per si mateixes, portarien al món al límit d’1,5 °C », adverteix l’Agència en el seu informe. Així, conclou que les renovables per si soles, malgrat la puixança i de l’expansió que estan experimentat, i que experimentaran gràcies als plans d’inversió de súper potències com la UE i EUA, no seran suficients per frenar l’escalfament global.

«Més del 95 % del consum mundial de carbó es produeix en països que s’han compromès a reduir les seves emissions a zero», sosté el director executiu de l’AIE, Fatih Birol. «Però si bé existeix un impuls encoratjador cap a l’expansió de l’energia neta en les respostes polítiques de molts governs a la crisi energètica actual, un problema important sense resoldre -prossegueix- és com lidiar amb l’enorme quantitat d’actius de carbó existents a tot el món».

Per oferir solucions i estratègies que ajudin a transitar el camí de la descarbonització, l’esmentat treball publicat avui amb motiu de la celebració del dia de l’energia en la cimera mundial del clima d’Egipte, COP27 (titulat ‘Carbó cap a la transició emissions zero: estratègies per a un canvi ràpid i segur’), l’Agència realitza el que ha qualificat com l’anàlisi més completa publicada fins a la data del que es necessita per reduir les emissions globals de carbó prou ràpid com per complir amb els objectius climàtics internacionals i, alhora, donar suport a la seguretat energètica i el creixement econòmic dels països implicats. Res més i res menys.

Les centrals joves a Àsia, en el focus del problema

Entre els països al·ludits de forma especialment directa per l’estudi hi ha els països on la dependència del carbó és alta i les transicions probablement siguin més desafiants, com ara Indonèsia, Mongòlia, xina, Vietnam, Índia i Sud-àfrica.

Avui dia, hi ha al voltant de 9.000 centrals elèctriques de carbó a tot el món, el que representa 2.185 gigavats de capacitat. El seu perfil d’edat varia molt segons la regió, des d’una mitjana de més de 40 anys als Estats Units fins a menys de 15 anys en les economies en desenvolupament d’Àsia.

«Les instal·lacions industrials que utilitzen carbó són igualment duradores, i es preveu que en aquesta dècada es prenguin decisions d’inversió que, en gran mesura, donaran forma a les perspectives de l’ús del carbó en la indústria pesant en les pròximes», assenyala el treball de l’Agència Internacional de l’Energia.

La joventut d’aquestes centrals tèrmiques de carbó distribuïdes a Àsia especialment a la Xina, complica els objectius de reducció d’emissions mundials i d’aconseguir una economia descarbonitzada. «Si s’operés durant la vida útil i les taxes d’utilització típiques, la flota de carbó existent a tot el món, excloent les plantes que ara es troben construcció, emetria més que les emissions històriques fins a la data de totes les plantes de carbó que han operat alguna vegada», sentencia taxativa l’informe.

Font: ABC