El metà assoleix valors rècord a l’atmosfera per segon any consecutiu

Els nivells de diòxid de carboni registrats també continuen augmentant a taxes històricament altes, segons l’Oficina Nacional d’Administració Oceànica i Atmosfèrica (NOAA). Ambdós gasos són els principals responsables de l’escalfament del planeta.

Llevat que s’actuï sobre les activitats que l’impulsen, aquest tipus de registres serà la norma any rere any: per segon any consecutiu, els nivells atmosfèrics de metà van assolir una quantitat rècord el 2021, d’acord amb les dades de l’Oficina Nacional d’Administració Oceànica i Atmosfèrica (NOAA), organisme del Govern dels Estats Units referent en el monitoratge dels gasos d’efecte hivernacle.

L’anàlisi preliminar mostra que l’augment anual del metà atmosfèric durant l’any passat va ser de 17 parts per bilió (ppb), la xifra més alta des que van començar els mesuraments el 1983. El 2020, malgrat la pandèmia, la pujada va ser de 15,3 ppb. Els nivells de metà atmosfèric van fer 1.895,7 ppb durant el 2021, la qual cosa suposa un 162% més que els nivells preindustrials. S’ estima, a més, que les emissions globals de metà de l’ any passat seran un 15% més altes que en el període 1984-2006.

El metà habitualment està a l’ombra del diòxid de carboni (CO₂), principal gas que calfa el planeta. No obstant això, el CH4 (fórmula pel qual es coneix aquest hidrocarbur) és responsable de prop de la meitat de l’augment d’1,2 °C de la temperatura mitjana mundial des de l’era preindustrial. El seu potencial d’escalfament és més de 80 i 28 vegades superior al del diòxid de carboni en un horitzó de 20 i 100 anys, respectivament.

A més, la seva vida a l’atmosfera és més curta –entre 9 i 12 anys– que la del CO₂, per la qual cosa si es reduïssin les seves emissions es notarien efectes en les temperatures d’una forma més ràpida. L’informe de l’IPCC, publicat aquesta setmana, deixava clar que sense reduccions sobre aquest gas seria impossible mitigar el canvi climàtic. Segons el panell d’especialistes, per limitar la temperatura en 1,5 ºC és necessari reduir un 34% les emissions de metà per al 2030. Fer-ho evitaria un escalfament de fins a 0,3 °C.

Aquesta xifra està en consonància amb la proposta que va néixer a COP26. Durant la passada cimera del clima de Glasgow, un centenar de països van subscriure el Compromís Mundial sobre el Metà, una iniciativa impulsada pels Estats Units i la Unió Europea amb l’objectiu de reduir un 30% les emissions d’aquest gas d’aquí al 2030.

Tanmateix, per poder assolir aquest objectiu caldrà que no hi hagi desfasament entre les emissions reals i les emissions que reporten els països. El febrer d’aquest any, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) informava que les emissions de metà lligades als sectors del petroli, el gas i el carbó van pujar un 5% el 2021 i que són molt superiors a les comunicades oficialment pels governs a l’ONU. El desajust no és petit: hi ha un 70% de diferència.

D’on surt el metà i com reduir-lo?

Del total d’emissions de metà a nivell mundial, un 60% procedeix de fonts antropogèniques, és a dir, són responsabilitat dels humans i les seves activitats. D’aquest percentatge, més del 90% s’origina en només tres sectors: els combustibles fòssils (un 35%, si bé aquestes emissions s’han «subestimat greument» segons un estudi de l’any passat), l’agricultura (un 40%) i els residus (un 20%). La ramaderia és responsable de gairebé un terç de les emissions de metà. Un 92% s’atribueix als remugants, que expulsen aquests gasos en la seva majoria a través d’eructes i la respiració. El 8% restant procedeix dels no remugants, com pollastres i porcs.

Un informe publicat l’any passat per ONU Medi Ambient assenyalava que si s’adoptessin mesures tècniques ja disponibles podrien reduir-se per si soles les emissions antropogèniques de metà al voltant d’un 20% a l’any. Aquest percentatge, sostenen, podria pujar fins almenys un 45% amb mesures estructurals i de comportament més àmplies.

En l’Avaluació Mundial del Metà de l’ONU, presentada també el 2021, assenyalaven que els canvis de comportament, com la modificació de la dieta o la lluita contra el rebuig d’aliments, podrien aportar fins a un 44,4% de les reduccions anuals d’emissions (65-80 milions de tones a l’any), mentre que les innovacions tècniques en l’agricultura, com els suplements per a l’alimentació animal, podrien aportar fins a un 16,7% a raó d’unes 30 milions de tones anuals d’aquí al 2030. Aquesta avaluació, no obstant, establia una reducció més ambiciosa que la de l’IPCC: un 45% per a finals de dècada, cosa que es tradueix en 180 milions de tones menys d’aquest gas a l’any.

Escometre aquests canvis i baixar els nivells d’emissions de CH4 evitaria, segons càlculs de Nacions Unides, unes 260.000 morts prematures, 775.000 visites a l’hospital relacionades amb l’asma, 73.000 milions d’hores de treball perdudes per la calor extrema i 25 milions de tones de pèrdues de cultius a l’any.

El CO₂ també puja

Els nivells de diòxid de carboni registrats per la NOAA també continuen augmentant a taxes històricament altes i comparables a l’època del Pliocè, fa uns 4,3 milions d’anys. La mitjana mundial de CO₂ a la superfície durant el 2021 va ser de 414,7 parts per milió (ppm), la qual cosa representa un augment de 2,66 ppm respecte a la mitjana de 2020. Significa que és el desè any consecutiu en què aquest gas augmenta en més de 2 parts per milió, la qual cosa representa la taxa d’augment sostingut més ràpida en els 63 anys des que va començar el seu monitoratge. S’estima que el nivell segur de CO₂ a l’atmosfera és de 350 ppm, valor que es va superar en la dècada dels 90.

Durant l’any passat, es van emetre a l’atmosfera 36.000 milions de tones de diòxid de carboni a causa de les activitat humanes. Per comparar: aquell mateix any, les emissions de metà van ser d’aproximadament 640 milions de tones. A diferència del metà, el CO₂ roman durant milers d’anys a l’atmosfera. El que s’emeti avui continuarà escalfant el planeta durant generacions: «L’efecte de les emissions de diòxid de carboni és acumulatiu. Al voltant del 40% de les emissions del Ford Model T de 1911 encara estan en l’aire avui. Estem a mig camí de duplicar l’abundància de diòxid de carboni que hi havia a l’atmosfera al començament de la Revolució Industrial», sosté Pieter Tans, científic principal del laboratori de Monitoratge Global de la NOAA.

Font: Climàtica