COP20 Lima, conclusions. Fundació Empresa i Clima Desembre 2014

La Conferència de les Parts (COP20) sobre el clima celebrada a Lima aquest mes de desembre ha posat una vegada més sobre la taula els diferents enfocaments que tenen els països rics i els pobres per frenar l’escalfament global. L’objectiu central de la COP20 era assentar les bases d’un nou acord mundial en reducció de gasos d’efecte hivernacle, que s’aprovi el pròxim any a París per substituir el 2020 al Protocol de Kioto, que tan sols obliga a reduir emissions als països desenvolupats.

El text o esborrany d’acord aprovat per aclamació a Lima, anomenat “La crida a l’Acció de Lima”, fa una referència a les “responsabilitats comunes però diferenciades” dels països enfront de l’escalfament global, però no especifica com es va fer aquesta diferenciació. El finançament ha estat un dels principals desencerts entre els diferents països participants en aquesta conferència.

Aquest text, que haurà de ser treballat en els diferents espais de negociació i signat a la COP21 de París, té alguns assoliments concrets. En el tema de “Pèrdues i Danys” o “Loss and Damage” -mecanisme creat a Varsòvia durant la COP19 per a situacions en les quals els impactes del canvi climàtic són tan grans que excedeixen les capacitats de les poblacions d’enfrontar-los-, s’ha aconseguit aprovar aquí a Lima tant el Pla de Treball inicial de dos anys, com la composició del Comitè Executiu.

Pel que fa als temes d’Adaptació, es van donar avenços per reforçar els Plans Nacionals d’Adaptació (NAP), que cada país ha de tenir perquè totes les accions que es duen a terme en els seus diferents sectors, responguin a una planificació de país i així articular la seva feina. Els avenços permetrien que els països menys desenvolupats i aquells en vies de desenvolupament, puguin accedir a finançament per al desenvolupament dels seus NAP i per a l’ execució de les activitats que s’ hi identifiquin.
Un altre dels avenços ressaltats durant la primera setmana és el desenvolupament del Pla de Treball de Lima sobre gènere. Aquesta decisió busca promoure l’ efectiva participació de les dones en els àmbits de la CMNUCC i enfortir la feina d’ empoderar les dones i convertir-les en agents importants de canvi en relació amb l’ adaptació i mitigació. Aquest avenç pot ser qualificat com a històric, ja que és la primera vegada que s’ adoptarà, en el marc d’ una COP, una decisió que insta les parts a desenvolupar i implementar polítiques sensibles al gènere.
Durant la primera setmana es van assolir avenços importants en REDD+, on es va fer per primera vegada el Multilateral Assesment (Avaluació Multilateral), és a dir la informació que van presentar 17 països desenvolupats (entre els quals va estar la Unió Europea i Estats Units), sobre els nivells d’avanç en la reducció d’emissions, la tendència de les seves emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEI) des de 1990 fins a l’any 2012, projeccions i metes de les mateixes a nivell de tota l’ economia.
Addicionalment en REDD+, s’ha llançat el Lima Information Hub, un repositori de dades que recull els resultats obtinguts, els Plans o Estratègies Nacionals, els resums sobre els sistemes d’informació de salvaguardes i els nivells de referència. Això permetrà donar-li major transparència al procés de pagaments per resultats. El tema d’ adaptació és particularment important, tenint en compte que està establert que el 50% del Fons Verd del Clima serà destinat a accions d’ Adaptació.
Pel que fa a aquest Fons Verd que té com a objectiu assistir sobretot als països en via de desenvolupament més pobres i vulnerables per afrontar o alentit els efectes del canvi climàtic, va assolir i superar a Lima els 10.000 milions de dòlars, tot i que encara està lluny d’assolir els 100.000 milions de dòlars per al 2020.
A més, es van aprovar nou decisions en matèria d’institucionalitat per al finançament climàtic i, es va aconseguir garantir el funcionament del Fons d’Adaptació i es van incorporar mesures que garanteixin el mecanisme de “Pèrdues i Danys”. Hi va haver molts altres assoliments, com la Declaració de Lima-París sobre l’Acció Climàtica.
Malgrat tots aquests assoliments no podem oblidar que aquest 2014 és el més càlid jamàs registrat i les evidències del canvi climàtic són visibles. Es necessitava avançar en temes de finances climàtiques, fonamentals per a les accions de mitigació i adaptació a càrrec dels països. Al seu torn, les Contribucions Nacionals requerien una definició complexa que aconsegueixi l’ equilibri entre mitigació i adaptació. No oblidem que el procés de debat climàtic és un procés de consens, un país no imposa la seva posició als altres 195, es requereix convèncer els altres i donar-los confiança per arribar a l’acord global.

Els avenços assolits al Perú no només aplanen el camí de l’Acord que s’assolirà a París el 2015, sinó que al seu torn donen esperança al món sobre la possibilitat d’enfrontar avui, amb decisió i voluntat les conseqüències del canvi climàtic.

Fundació Empresa i Clima