Les emissions de CO ₂ arriben al Tribunal Suprem d’Holanda

El juny del 2015, la justícia holandesa va segellar un precedent històric en ordenar al Govern que reduís en un 25% per al 2020, comparat amb 1990, els gasos causants de l’efecte hivernacle (_CO2). Urgenda, una ONG especialitzada en sostenibilitat ambiental, va guanyar la demanda que havia interposat reduint que les autoritats estaven obligades a protegir la salut del ciutadà. El 2018, l’Executiu va perdre la seva primera apel·lació, i l’advocacia de l’Estat va dir llavors que els tribunals s’havien entromès en política en assenyalar que “si els governants no actuen contra les activitats industrials danyoses, perillarà la vida de la generació actual”. Com que la quota d’emissions assenyalada pels jutges segueix lluny de complir-se, a finals d’any es veurà de nou el cas al Suprem.

Complir amb la petició d’Urgenda per al 2020 necessita, segons el Govern, una inversió de milers de milions d’euros, i tot i que el ministeri d’Economia i Clima no rebutja la sentència, ha decidit acudir al Tribunal Suprem. “És per una qüestió de principis: volem saber si els jutges ocuparan allà el lloc dels polítics amb el seu veredicte”, ha dit Eric Wiebes, titular del departament.

La ruta judicial seguida pel cas ha coincidit amb l’anàlisi de l’acord holandès sobre el clima, a càrrec de l’Oficina Central del Planificació, especialitzada en macro economia. Presentat al desembre després de nou mesos de negociacions entre 300 organitzacions públiques i privades, l’Executiu i les indústries, el pacte aspira a una reducció del _CO2 del 49% per a 2030, comparat amb 1990. El cost calculat pot ascendir fins a 1.900 milions d’euros anuals. Tot i això, l’Oficina va indicar aquest dimecres que les mesures previstes, inclosa la supressió de l’ús de gas natural i els subsidis per als cotxes elèctrics, “tal vegada no n’hi ha prou”. També assenyala que la classe mitjana i mitjana baixa, els pensionistes i ciutadans amb subsidis perdran poder adquisitiu pels impostos derivats del pla.

El Govern va reaccionar d’immediat i va proposar reduir aquestes taxes a partir del 2020 per a la població. A canvi, fixarà unes “moderades” per a la indústria, en particular la pesada. El suport al cotxe elèctric de segona mà, i la lluita contra la contaminació per part de l’agricultura “a canvi de diners extra”, a més d’emmagatzemar menys _CO2, apareixen al seu torn entre les noves propostes. Sindicats i grups ecologistes van mostrar la seva satisfacció davant el canvi d’actitud governamental, tot i que l’acord retocat tornarà els experts perquè calclin el seu preu. S’espera una resposta a l’abril.

Mentre arriba la trucada del Suprem per a l’apel·lació final, a Urgenda no li convenç l’argument econòmic del Govern sobre el seu cas. Tampoc el possible rebuig ciutadà davant mesures impopulars. “Som un Estat constitucional, no una república bananera. Les fallades judicials es compleixen”, diu Marjan Minnesma, la seva directora. En la seva opinió, “el tancament de totes les centrals elèctriques de carbó del país” contribuiria a reduir el _CO2.

Font: El País