El primer bo verd de BBVA reduirà 380.000 tones d’emissions de CO ₂

L’emissió d’aquest tipus de bons permet al banc canalitzar fons per finançar projectes en sectors alineats amb aquest compromís, com les energies renovables, l’eficiència energètica, la gestió de residus, el tractament de l’aigua o l’accés a necessitats essencials i serveis com habitatge o finances inclusives

Segons el primer informe de seguiment d’aquest bo que acaba de publicar, ha contribuït a reduir la petjada de carboni en 274.609 tones de CO2 el 2018 des de la data d’emissió el maig del 2018 i en altres 106.529 tones estimades el 2019, i ha generat 558 gigavatios/hora d’energia elèctrica renovable.

Amb l’import, de 1.000 milions d’euros, s’han destinat 775 milions a finançar projectes d’energia renovable (611,3 milions d’euros a energia eòlica; 154,9 milions a projectes d’energia solar, i 8,8 milions a projectes d’energia solar i biomassa) i 225 milions a projectes de transport.

Aquesta xifra total de tones de CO2 evitades equivaldria per exemple al consum d’energia de més de 41.000 llars o a treure de la carretera a més de 73.000 vehicles en un any o el consum de 125 milions de litres de dièsel, segons la metodologia de l’Agència de Protecció Mediambiental d’Estats Units. Així mateix, el bo ha contribuït a generar 558 gigavatios/hora d’energia elèctrica renovable.

La metodologia utilitzada per BBVA per a càlcul de les emissions evitades en els projectes d’ inversió que han estat objecte d’ aquest informe està basada en estàndards i normes internacionalment reconeguts, que permetin homologar els resultats i dotar-los d’ entitat i solvència suficient. En concret, aquesta metodologia es basa en la generació d’escenaris equivalents i comparables seguint les bases proposades en la norma ISO 14.062 i en concret en la seva part 2: “Gasos d’efecte Hivernacle. Especificacions i orientacions, a nivell de projecte, per a la quantificació, el monitoratge i la declaració de les reduccions i de les millores en l’ eliminació de gasos amb efecte d’ hivernacle”. En el cas dels projectes d’energia renovable, les emissions de CO2 evitades han estat calculades multiplicant l’electricitat renovable injectada a les xarxes locals pel factor d’emissió de CO2 del mix energètic nacional.

Entre els projectes finançats, es troba, per exemple, la construcció de la central termosolar Borges, la primera central híbrida al món que combina energia solar termoelèctrica i de biomassa. Ubicada a Lleida, Espanya, la central funciona 24 hores al dia, utilitzant energia solar durant el dia i biomassa de nit. La central es localitza en un lloc privilegiat per a una planta de biomassa, en una extensa regió d’ explotació d’ olivereres, la qual cosa facilita l’ ús de residus agrícoles com a combustible. Tanmateix, les condicions de l’ emplaçament no haguessin garantit la rendibilitat operativa d’ una central d’ energia termosolar tradicional. En optar per un disseny híbrid, el projecte s’ ha convertit en un referent per a altres regions en les quals no és viable la construcció de centrals purament eòliques o solars. La capacitat de generació de la central a l’any s’estima en un 22,5MW, prou per abastir a aproximadament 27.000 llars.
també ha refinançat la construcció de Valle 1 i Valle 2, dos centrals solars confrontants a San José del Valle, ubicades a Cadis, Espanya. Cada central té una capacitat de 50 MW i juntes oferiran un subministrament elèctric net i estable a més de 80.000 llars espanyoles. Cada central compta amb un sistema d’ emmagatzematge tèrmic de 7 hores de capacitat, amb la qual cosa sosteniran l’ estabilitat de la xarxa elèctrica durant 2.900 hores anuals a ple rendiment. Ambdós projectes han estat promoguts per Torresol Energy, una empresa espanyola que porta 10 anys treballant en el desenvolupament d’energia solar.

Font: Diari Responsable