L’aprovació de la llei basca de Canvi Climàtic encara ja la recta final

La ciutadania té gran part de responsabilitat, però sobretot té a les seves mans una descomunal capacitat per actuar enfront del canvi climàtic. També la classe política, les multinacionals i els lobbies econòmics… I Euskadi no vol quedar-se enrere. De fet, treballa des de fa anys a reduir les causes de l’escalfament, conscienciar la societat i, en la mesura del possible, preveure i atenuar els teus efectes d’aquest fenomen que amenaça el planeta.

Fa ja diversos mesos que, en el seu comitè, un equip del Govern Basc va presentar a les delegacions de les diputacions forals els primers esborranys de la que pretén ser la Llei Basca de Canvi Climàtic. En principi, i si res es tomba, serà aprovada en el període restant d’aquesta legislatura, complint així un altre compromís posat sobre la taula allà el 2016 pel gabinet del lehendakari, Iñigo Urkullu.

Ahir mateix, el conseller de Medi Ambient de l’Executiu basc va anunciar l’arrencada de la tramitació administrativa d’aquesta normativa. La previsió que maneja el departament que comanda Iñaki Arriola és que el document final sigui ratificat en sis mesos, abans que finalitzi aquest any o ja durant els primers compassos del 2020.

“Encara que es tracti d’un problema que afecta el conjunt de la humanitat i que ha de ser afrontat de forma planetària, volem que Euskadi sigui punta de llança en la lluita contra l’escalfament global”, va descriure Arriola en una conferència de premsa posterior a l’habitual Consell de Govern dels dimarts, celebrat aquesta vegada en plena Reserva d’Urdaibai, a Torre Madariaga de Busturia, amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient. El conseller va posar en valor la transcendència d’ aquest reglament que, un cop complerts els terminis de tramitació i informació pública, se sotmet ara al procés de participació pública i n’ inicia la tramitació administrativa.

Segons va apuntar Arriola, l’avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic pretén definir el marc d’actuació de totes les administracions públiques, el sector privat i la ciutadania per assolir metes marcades en l’Estratègia de canvi climàtic 2050: reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en almenys un 40% per a 2030 i un 80% el 2050, i assolir per a aquesta mateixa data un consum d’ energia renovable del 40% sobre el total. D’aquesta manera, va descriure Arriola, serà possible “assegurar la resiliència del territori als efectes del canvi climàtic”.

“Es tracta d’abordar decididament la transició cap a una economia sostenible, competitiva i descarbonitzada al màxim, involucrant el conjunt de la societat en la tasca de frenar o atenuar els efectes que l’acció humana està tenint sobre el clima i els ecosistemes naturals”, va subratllar. El conseller de Medi Ambient va confirmar que el Govern Basc treballa amb l’horitzó de compliment dels terminis de legislatura.

“Hem presentat al Consell de Govern el que és l’esborrany de l’avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic, de manera que s’ha consistit en un termini de sis mesos, cap a final d’any o principis de l’any que ve, estaríem aprovant l’avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic en el Consell”, va dir Arriola. “Lògicament nosaltres treballem amb un horitzó de compliment de legislatura quant als terminis de gestió que tenim encomanats en el Govern”, va insistir.

JOVENTUT CONSCIENCIADA D’altra banda, segons dades publicades ahir per l’Observatori Basc de la Joventut, el 88% dels joves d’entre 18 i 29 anys confia sentir “preocupació pel canvi climàtic”. La directora de Joventut del Govern Basc, Agurtzane Llano, va indicar que aquestes dades han sigut extretes de l’informe Canvi climàtic i energia que el Gabinet de Prospecció Sociològica de l’Executiu va realitzar a l’octubre de 2017.

En el mateix, s’assenyala que el 72% de la joventut basca creu que el canvi climàtic es deu principalment a l’activitat humana i no a processos naturals, mentre que un altre 25% pensa que es deu a ambdues causes i només un 1% pensa que el canvi climàtic està causat principalment per processos naturals. “La idea que es deu principalment a l’activitat humana també està més estesa entre la joventut que en el conjunt de la ciutadania basca”, que és del 63%, va destacar Llano.

El 93% del jovent creu que “per lluitar contra el canvi climàtic cada persona ha de reduir el seu consum d’energia”. Aquesta opinió, tot i que és general en tota la societat, està més estesa a mesura que descendeix l’edat. Així opina el 81% de les persones de 65 i més anys, el 87% de les que tenen entre 46 i 64 anys, el 90% dels qui tenen entre 30 i 45 anys i el 93% dels menors de 30 anys.

ELS APUNTS

PERFIL AMBIENTAL. En l’àmbit de les emissions dels anomenats gasos d’efecte hivernacle (GEI), segons indica l’informePerfil ambiental d’Euskadi, respecte a 2005 s’han reduït un 46,3% en la indústria, un 39,7% en el sector de l’agricultura, un 33% en els serveis, un 26% en els residus, un 15,7% en el sector residencial i un 13,6% en el sector de la transformació de l’energia, mentre que únicament s’ha reduït un 8% en el sector transport. D’ aquí l’ aposta decidida de les institucions per fomentar l’ electrificació del sector, tant a nivell professional com d’ usuari.

DESACOBLAMENT. Entre 1995 i 2016, l’economia basca va créixer un 65% i simultàniament les emissions de _CO2 a l’atmosfera van disminuir en un 18%. “Euskadi es va fixar com a objectiu per al 2030 reduir les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle en un 40% i marxa segons el previst: ja ha reduït en un 26% les seves emissions respecte a l’any de referència, 2005”, va declarar a començaments d’any Elena Moreno, viceconsella de Medi Ambient. Aquest relat ambiental és conegut en termes tècnics com a desacoblament, que significa compaginar creixement econòmic i lluita contra el canvi climàtic.

Font: Notícies de Gipuzkoa