El que està en joc a la cimera climàtica que acaba de començar a Alemanya

Aquest dilluns 17 de juny va iniciar una nova trobada a la ciutat de Bonn. Les 196 delegacions hauran de definir temes crucials per enfrontar el canvi climàtic que sempre han generat discòrdia.

Bonn -la ciutat alemanya que va veure néixer a Ludwig van Beethoven fa gairebé 250 anys- es vesteix de canvi climàtic. Durant dues setmanes, allà es reuneixen, a partir d’aquest dilluns 17 de juny, els negociadors de les 196 parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) per continuar negociant la lletra noia de l’Acord de París. Es tracta d’una trobada que continuarà a Costa Rica entre el 8 i el 10 d’octubre, i conclourà al desembre en la 25° Conferència de les Parts (COP25) a Xile.

¿Què és el que s’està discutint? Primer, el que va quedar pendent de les regles d’implementació de l’Acord de París. A la COP24 que va tenir lloc el desembre últim a Katowice, Polònia, es va acordar la lletra noia del text parisenc, però un punt va quedar sense resoldre: el futur dels mercats de carboni (Article 6). La seva definició s’ ha de concretar en culminar la COP25.

El que està en joc aquí és la integritat de les compensacions. És a dir, ¿qui reclama la compensació? ¿Com es governa? ¿Quin és el “patró d’or” que han d’adoptar els països? Part important de la discussió té a veure amb si els crèdits de l’era del Protocol de Kioto es transferiran a la de l’Acord de París, en aquest cas els països podrien utilitzar els estalvis anteriors a 2020 per retre comptes dels objectius fixats per a 2025/2030, en lloc de limitar-se a dipositar estalvis addicionals i negar-se a accelerar l’adopció de mesures.

Fins al moment, Brasil va ser el principal “bloquejador” en aquest front. A la COP24 va demostrar el seu descontent amb les regles proposades i, segons va poder saber LatinClima, no hauria canviat de posició de cara a la present reunió. Tots els ulls estaran posats sobre els seus delegats en aquestes setmanes.

Sumat a l’ article 6, hi ha expectatives al voltant del mecanisme de pèrdues i danys. ¿Serà el seu finançament un dels temes a tractar a la COP25? Aquesta és la resposta que s’ha de donar a Bonn. Els països més vulnerables estan empenyent aquesta agenda, sense gaire èxit fins aquí. Atesos els forts embats que la crisi climàtica implica per al món en desenvolupament, la pressió per abordar com els països vulnerables poden lidiar financerament amb els impactes està en augment.

“Mentre els països desenvolupats s’ocupen de salvaguardar els seus països en termes financers contra la crisi climàtica, els països en desenvolupament estan lluitant per la supervivència”, van ser les paraules amb les quals el va descriure Harjeet Singh, del Global Climate Change Lead de ActionAid International, en la jornada inaugural de la conferència alemanya.

Transversal a la discussió, que inclou també l’inici de les converses sobre la implementació de l’Acord de París, és l’ambició que els països estan disposats a demostrar a l’hora de combatre la crisi climàtica. Un augment dels objectius en els plans nacionalment determinats d’acció climàtica (NDC, per les seves sigles en anglès) està a l’ordre del dia.

Amb els NDC actuals, s’arribaria a un escenari en què la temperatura mitjana planetària augmenta més de 3 °C per sobre dels nivells preindustrials. Per portar aquesta projecció als nivells imposats per l’Acord de París i recomanats pel consens científic (1,5 °C, en cap cas més de 2 °C), quelcom ha de canviar. Segons les Nacions Unides, prop de 80 països ja van demostrar intencions de robustejar les seves metes per a l’any vinent: potser Bonn sigui l’escenari que triïn per fer pública aquesta aspiració.

“Necessitem ambició, ambició, ambició”, va dir Yamide Dagnet, directora del Climate Program World Resources Institute. “Bonn hauria de ser la base per a major ambició”.

Cap al final d’aquesta reunió, s’espera una definició sobre quina serà la seu de la COP26 el 2020. Milà (Itàlia) i Londres (Gran Bretanya) són els candidats favorits.

Font: L’Espectador