Alemanya debat la creació d’un impost al carboni

Alemanya sembla acostar-se a la creació d’un impost al carboni. En els últims mesos, el govern federal de la canceller Angela Merkel debat la introducció d’un gravamen mediambiental que porti a una dràstica reducció de combustibles fòssils altament contaminants com són el carbó, el petroli i el gas.

Tot i que la manca de mesures ambicioses per pal·liar el canvi climàtic genera una situació d’emergència al país, l’executiu segueix dividit sobre aquesta qüestió. Durant mesos la ministra de medi ambient, la socialdemòcrata Svenja Schulze, ha pressionat perquè s’apliqui aquest tribut al diòxid de carboni (CO2), quelcom al que s’oposen els seus socis conservadors, que opten per reformar el sistema europeu d’intercanvi d’emissions, i que des del ministeri d’Economia veuen amb escepticisme.

Tot i això, la mesura sembla comptar amb el vistiplau de Merkel. Per reduir la contaminació “la forma més efectiva és fixar un impost al CO2”, va assenyalar la canceller en la seva última roda de premsa abans d’anar de vacances. Davant la lentitud de la Unió Europea, Berlín optarà per l’acció a nivell nacional. Determinar el preu d’aquest impost, asseguren, serà una pregunta “més difícil” de respondre.

D’ altra banda, la cancelleria també planteja encarir els certificats per poder emetre gasos contaminants i ampliar-los al sector energètic, del transport i de la construcció perquè aquesta reducció tingui un major impacte. La ministra vol que aquest impost al carboni repercuteixi en el preu dels vols.

El 2007 el primer govern de Merkel es va proposar uns objectius molt ambiciosos per retallar les emissions contaminants de la locomotora econòmica d’Europa i potenciar les energies sostenibles. Més d’una dècada després, Alemanya veu com la seva falta d’acció l’impossibilita complir amb els objectius climàtics del 2020. La reducció de CO2 havia de ser del 40% i actualment és del 32%.

Per tractar de revertir aquesta situació, Berlín intenta guanyar temps amb un altre paquet de mesures que presentarà al setembre i que fixa nous objectius per al 2030. La llei de protecció del clima que pretenen aprovar abans que acabi l’any inclourà una potenciació de les energies netes, reduir la seva dependència del carbó -és el principal consumidor de lignit del món- i potser un impost climàtic. Tot això amb la intenció de rebaixar un 55% les emissions en relació a 1990.

Fiscalitat climàtica

La fiscalitat ambiental és una eina ja utilitzada en altres països com el Canadà, que l’octubre de l’any passat va establir un impost sobre el carboni per encarir i penalitzar l’ús de combustibles fòssils. La mesura aprovada per Ottawa s’afegeix al cost del combustible, repercutint al consumidor, tot i que després el govern garanteix un retorn a les famílies com a “incentiu d’acció climàtica”.

Espanya té la pressió fiscal més baixa d’Europa en aquest tipus d’impostos, que se situa en un 1,6%, mentre que a Dinamarca és del 3,9% del total. A la veïna França el gravamen al carboni va fer explotar el moviment de protesta dels ‘armilles grogues’. A Alemanya sembla que es comença a construir un consens per posar-lo en marxa.

Font: El Periódico