El canvi climàtic desplaça la producció òptima de vinyes cap al nord

Els vinicultors pateixen de ple l’impacte del canvi climàtic, que en el cas d’Europa està desplaçant cap al nord les vinyetes de millor producció, diu en una entrevista amb Efe el director general de l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV), Pau Roca.

“La collita d’Alemanya ha estat molt alta i de molta qualitat com a conseqüència d’un canvi climàtic que està desplaçant cap al nord la producció òptima”, explica Roca en un apart dels seus compromisos en el 42 Congrés Mundial de l’OIV que se celebra a Ginebra.

“Això ens porta a preguntar-nos si es podran conrear vinyetes a Suècia… i la resposta és que sí”, adverteix el responsable de l’organisme internacional, qui usa una i altra vegada les paraules “mitigació” i “adaptació” en abordar les accions més urgents que es requereixen perquè els actuals productors subsisteixin.

“El canvi climàtic és una de les qüestions més importants per al sector del vi, que s’assenta en un territori que inclou el sòl, el clima, la varietat del raïm i les tradicions de transformació. En aquest conjunt de factors, si un canvia, com és el clima, asseguda es produeix una alarma”, afirma.

L’exportació de vi mundial està dominada per tres països: Espanya en el primer lloc, seguida d’Itàlia i França, que representen el 50 % del mercat global per volum.

A continuació en la llista de deu majors productors figuren, en ordre descendent, Xile, Austràlia, Sud-àfrica, Alemanya, Estats Units, Portugal i Nova Zelanda.

Per valor d’aquestes exportacions, França ocupa la primera posició, seguida d’Itàlia, Espanya, Austràlia i Xile, en un entorn en el qual la demanda mundial mostra una lleugera tendència a l’alça.

Roca sosté que els viticultors porten “força temps” treballant en accions de mitigació, en particular en la reducció d’emissions de diòxid de carboni, en la millor gestió de l’aigua i en la reducció del dispendi d’energia.

En matèria d’ adaptació, una de les principals mesures té a veure amb possibles canvis en la varietat dels raïms, ja que el canvi climàtic pot modificar els períodes de maduració.

Portugal i Xile han avançat en reduir les seves emissions de _CO2, Espanya està treballant intensament en la gestió de l’aigua, ja que “cada país reacciona on més li dol” perquè el canvi climàtic els afecta de forma diferent.

“Tots els països estan afectats, alguns per l’augment de la sequera com és el cas de Sud-àfrica; altres per la proliferació dels incendis, com ocorre a Califòrnia”, recorda Roca, exsecretari general de la Federació Espanyola del Vi.

Però no per a tots els efectes són negatius. A alguns països el canvi climàtic els està afavorint, però fins i tot en aquests casos es veuen obligats a adaptar-se ja que els seus models de producció no s’acomoda més al clima.

Una ràpida radiografia del sector vitivinícola a Espanya permet a Roca anticipar que el major estrès es patirà a La Mancha, on la superfície de vinyetes és més gran i la desertificació està avançant a un ritme alarmant, tot i que també veu problemes en parts del Llevant i Extremadura.

“Cal tenir mesures de gestió hídrica, d’adaptació d’algunes varietats a la nova realitat i des del punt de vista polític s’ha de donar suport als viticultors”, recomana.

El director general de l’OIV creu que, malgrat l’enorme desafiament pel canvi climàtic, en la majoria de països el sector està imbuït d’una “sensació general d’oportunitat”.

Una de les raons és que Àsia és un mercat d’un gran potencial encara per desenvolupar. Les xifres més recents de l’OIV indiquen que Xina és el cinquè consumidor en termes absoluts de vi al món i és, després d’Espanya, el segon país amb major superfície de vinyetes.

Tot i això, la producció xinesa se centra en raïms de taula i passes, cosa que fa que els productors d’altres parts del món no ho considerin un competidor.

“A l’inrevés, se’l veu com un mercat d’exportació. Els països amb vinya solen ser molt bons consumidors, però sense vinyetes suficients per satisfer la seva demanda interna”, sosté Roca.

“Fomentar el cultiu genera simpaties cap al producte. Si són països que no coneixen la vinya, difícilment seran consumidors”, aclareix.

Font: La Vanguardia