L’IPCC reclama estratègies per protegir la terra, clau per alimentar la creixent població mundial i lluitar contra el canvi climàtic

El Panell Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic de Nacions Unides (IPCC, per les seves sigles en anglès) ha fet públic a Ginebra (Suïssa) el seu informe especial sobre “Canvi Climàtic i Ús de la Terra”, en el qual fa una crida als països a desenvolupar estratègies que garanteixin en el curt termini la protecció de la terra, clau per alimentar o vestir la creixent població mundial, així com per lluitar contra el canvi climàtic.

El Ministeri per a la Transició Ecològica, en nom del Govern d’Espanya, ha format part de la representació internacional que ha aprovat l’informe, encarregat pels països al màxim òrgan internacional en la ciència del canvi climàtic el 2016, donada la preocupació creixent per l’estat dels sòls, que han passat de ser un gran somni de carboni a convertir-se en la font de gairebé un quart de les emissions mundials.

L’informe científic, elaborat per 103 científics de 52 països, entre ells tres investigadors espanyols, urgeix a un canvi transformador dels usos de la terra ja que, altrament, hi haurà afeccions molt significatives en la seguretat alimentària, la salut de la població o l’agreujament del canvi climàtic. Els autors recorden que l’adequada gestió d’aquest recurs, l’explotació del qual s’ha vist accelerada en les últimes dècades, és clau per frenar la pèrdua de biodiversitat, evitar la degradació dels sòls i la inseguretat alimentària, i aturar la desertificació, a la qual Espanya és especialment vulnerable. I afegeixen que tots aquests fenòmens s’estan veient agreujats pels impactes ja observats del canvi climàtic.

Els científics també evidencien que les estratègies per fer un millor ús de la terra contribuiran a l’adaptació i a la mitigació dels efectes més perniciosos del canvi climàtic. Per això, l’informe de l’IPCC reclama un disseny apropiat de polítiques i sistemes de governança, a totes les escales, per transformar els usos de sòl i l’actual sistema alimentari, incloent mesures per posar fre al malbaratament d’aliments i propiciar canvis cap a dietes i patrons de consum més sostenibles. Només així serà viable garantir l’ accés als aliments i assolir l’ objectiu de zero emissions netes a mitjans d’ aquest segle.

Mesures urgents i a llarg termini

Els investigadors consideren que és possible prendre mesures en el curt termini, amb base en el coneixement científic existent, per abordar aquests desafiaments, al temps que es desenvolupen respostes a llarg termini que permetin l’adaptació al canvi climàtic i la mitigació de l’escalfament global. Sostenen que les polítiques que integrin conjuntament canvi climàtic i usos del sòl de forma coherent estalviaran recursos i contribuiran a una major resiliència social.

Per contra, retardar la implementació de mesures suposarà majors impactes socials i econòmics, en especial pel que fa a seguretat alimentària i degradació d’ecosistemes, segons explica l’informe.

Els autors citen, entre altres possibles respostes per abordar aquests desafiaments, la gestió forestal sostenible, la conservació de la biodiversitat i la restauració d’ecosistemes degradats, la producció sostenible d’aliments o la gestió del risc de desastres. Puntualitzen que les opcions disponibles per fer front a aquests desafiaments depenen del context i àrea geogràfica i, en nombroses ocasions, són polivalents en tractar diversos dels desafiaments simultàniament.

A més, l’informe explica que els models integrats de gestió de la demanda i oferta en la cadena alimentària, acompanyats de canvis cap a una dieta alimentària més saludable i rica en verdures, el consum de productes de rodalia i de temporada, així com la reducció de les pèrdues i malbaratament alimentaris, contribueixen igualment de forma efectiva a l’adaptació i mitigació del canvi climàtic, alhora que redueixen les pressions sobre el sòl.

“L’IPCC ofereix, una vegada més, l’última i millor informació científica disponible perquè les administracions i sectors econòmics adoptin mesures i polítiques informades per frenar el canvi climàtic. I una vegada més la comunitat científica internacional llança un clar missatge d’urgència: cal garantir, en el curt termini, un ús sostenible de la terra. El nostre país no pot ser aliè a aquest ineludible procés de transformació, atès que som un país vulnerable al canvi climàtic i als seus fenòmens associats”, explica la ministra per a la Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera.

“El missatge de la Ciència s’ ha de traduir en mesures en tots els àmbits de l’ administració pública i en tots els sectors vinculats a l’ ús del sòl. Apostar per una gestió realment sostenible de la terra és fonamental per afrontar desafiaments que afecten particularment Espanya, com pot ser el risc de desertificació, l’erosió o la pèrdua de biodiversitat. A més, aquest tipus d’accions reporten beneficis socials i econòmics en el curt termini, afavorint el desenvolupament sostenible i fixant població en els mitjans rurals”, afegeix.

Segon informe especial de l’ IPCC

Aquest és el segon informe especial que l’ IPCC elabora en el seu actual cicle d’ avaluació, que és el sisè des que es va constituir. El primer d’ells, presentat a Corea del Sud el passat mes d’octubre, va analitzar els impactes de l’escalfament global d’1,5ºC respecte als nivells preindustrials i les trajectòries corresponents que haurien de seguir les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle.

En aquest estudi, els autors van concloure que cal una transformació sense precedents per limitar l’augment de la temperatura global per sobre d’aquest llindar i que els actuals compromisos de reducció d’emissions són insuficients. En les pròximes setmanes, s’espera que l’IPCC publiqui un tercer informe, dedicat als oceans i la criosfera en un clima canviant.

Les conclusions d’aquests tres estudis són vitals per a Espanya, per diverses raons. Entre elles, som un país amb uns recursos hídrics limitats i vulnerables al canvi climàtic; més de dos terços de la nostra superfície estan en risc de desertització; posem aproximadament 8.000 quilòmetres de costa, amb el consegüent impacte que pot tenir l’augment del nivell del mar i els esdeveniments extrems.

Font: La Moncloa