Els experts climàtics de l’ONU adverteixen: l’augment del nivell del mar s’ha accelerat i ja és imparable

És imparable i s’està accelerant. L’augment del nivell del mar s’ha disparat pel desgel als extrems nord i sud del planeta, conclou l’IPCC, el panell de científics que sota el paraigües de l’ONU analitza els impactes del canvi climàtic generat per l’acció de l’home. Els gasos d’efecte hivernacle emesos per l’ésser humà fins ara fan que el desgel i l’increment del nivell del mar vagin a continuar més enllà d’aquest segle”, conclou l’IPCC en un informe presentat aquest dimecres.

El dilema a què s’enfronta ara aquesta generació és com de gran serà la hipoteca —que també inclou fenòmens meteorològics extrems més freqüents, amenaces a la seguretat alimentària i impactes en la biodiversitat— que deixarà a les següents. Que sigui una càrrega menor, destaquen els experts, dependrà del ràpid que es deixin d’emetre aquests gasos que sobreescalfen el planeta i que estan vinculats principalment als combustibles fòssils. Hoesung Lee, president de l’IPCC, ha comminat aquest dimecres als països a reduir els seus gasos perquè els impactes que ja no es poden eliminar s’esmorteeixin i siguin “més manejables per a les persones més vulnerables”. Perquè, com destaca l’IPCC, “les persones més exposades i vulnerables són sovint aquelles que compten amb menor capacitat de resposta”.

Aquest dilema generacional, que es planteja a través d’un informe de l’IPCC especial, arriba en una setmana intensa en la batalla contra el canvi climàtic. Després de les marxes multitudinàries d’estudiants del 20 de setembre i la cimera de l’ONU celebrada a Nova York, s’espera una gran protesta global contra la inacció enfront de l’escalfament el divendres. L’informe especial del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic sobre l’escalfament i oceans forma part d’una sèrie d’anàlisis temàtiques. Aquest grup internacional d’ experts revisa i encara el coneixement sobre el canvi climàtic partint dels estudis científics publicats. En aquesta ocasió hi han participat més de 100 autors de 36 països, que han revisat unes 7.000 publicacions.

“L’augment del nivell del mar s’ha accelerat a causa de l’increment combinat de la pèrdua de gel de les capes de Groenlàndia i l’Antàrtida”, conclou l’estudi. La pèrdua de gel a l’Antàrtida per l’augment de la temperatura en el període comprès entre 2007 i 2016 es va triplicar respecte a la dècada anterior; a Groenlàndia es va duplicar.

Aquest desgel accelerat ha portat a una taxa d’augment del nivell del mar també més ràpida, fins a 2,5 vegades més veloç en l’última dècada respecte a la mitjana del segle passat. Però les projeccions que fa l’informe parlen d’un problema que s’accentuarà, fins i tot en el cas que es compleixi amb l’Acord de París, que fixa que l’increment mitjà de la temperatura del planeta no ha de superar els dos graus respecte als nivells preindustrials. En l’escenari més optimista –el del compliment dels dos graus que fixa París–, l’IPCC pronostica un augment del nivell del mar de 43 centímetres per a 2100 (entre 1902 i 2015 va ser de 16 centímetres). En l’escenari més advers –que les emissions segueixin creixent com fins ara–, l’increment del nivell del mar arribaria fins als 84 centímetres i podria superar el metro. A més, durant els pròxims segles aquest ritme seguirà agafant velocitat i intensitat.

L’anàlisi destaca els “perills relacionats amb el clima” als quals estan exposades les poblacions costaneres: els ciclons tropicals, els nivells extrems del mar, les inundacions o la pèrdua de gel. I recorda que a les zones costaneres baixes viu en aquest moment al voltant del 10% de la població mundial (680 milions de persones). A més, als petits Estats insulars resideixen altres 65 milions de persones. I gairebé un altre 10% de la població (670 milions) viu a les regions d’alta muntanya, una altra de les àrees analitzades en l’informe.

Augment d’ esdeveniments extrems

Aquests prop de 1.500 milions de persones són a la zona vermella dels impactes climàtics relacionats amb els oceans i l’aigua. Uns impactes que arriben, per exemple, per la combinació de l’ augment del nivell del mar i les tempestes o ciclons. L’informe alerta que per al 2050 “els esdeveniments extrems del nivell del mar” que fins ara es consideraven excepcionals i es produïen una vegada cada segle passaran a convertir-se en habituals i es donaran “almenys una vegada per any” en molts llocs del planeta. “Especialment en regions tropicals”, encara que també en zones com la mediterrània. L’IPCC pronostica, a més, una major freqüència de les onades de calor marines i dels esdeveniments extrems d’El Niño i La Niña.

L’estudi analitza també les accions d’adaptació (fonamentalment inversions) per lluitar contra la pujada del mar que pot engullir ciutats costaneres. I explica que aquestes inversions poden ser rendibles per a les àrees urbanes densament poblades (Nova York, per exemple, té un pla per invertir 10.000 milions en defenses). Però és molt difícil que les puguin assumir les àrees rurals i més pobres, com els petits estats insulars.

El problema no és només l’increment del nivell del mar. Associat als fenòmens meteorològics hi ha l’increment de la temperatura de l’aigua –que des del 1970 ha crescut sense cessar– i altres problemes derivats del canvi climàtic. L’anàlisi apunta al fet que durant el segle XXI els oceans assoliran unes “condicions sense precedents” per l’augment de la temperatura, una major acidificació i la disminució de l’oxigen. Això tindrà un impacte, per exemple, en la pesca, la qual cosa afectarà “els mitjans de vida i la seguretat alimentària” de les comunitats que depenen dels recursos marins per sobreviure.

“Les poblacions de peixos es mouran cap als pols per localitzar les seves temperatures preferides; això afectarà particularment els països tropicals en termes de pesca, però a Europa hem vist la cavalla i el bacallà allunyant-se ja cap al nord”, explica per correu electrònic el professor de Biologia de la Universitat d’Oxford, Alex Rogers. “Els peixos també es fan més petits a mesura que augmenten les temperatures”, afegeix aquest especialista sobre les afeccions en el rendiment de la pesca.

IMPACTES EN ELS GLACERES

La pèrdua dels glaceres influeix també en l’augment del nivell del mar. Però, a més, té conseqüències més enllà de les costes. Aquesta pèrdua suposa, explica l’IPCC, una alteració de “la disponibilitat i la qualitat de l’aigua dolça”, que té implicacions en l’agricultura i la producció d’energia hidroelèctrica.

Un altre dels fenòmens que s’analitzen és la desaparició del permafrost (la capa de sòl permanentment congelat) a causa de l’escalfament. Els experts pronostiquen que seguirà decreixent, cosa que al seu torn fa que s’alliberin els gasos d’efecte hivernacle que guarden aquest tipus de sòls.

Tots aquests canvis lluny de la costa portaran a un augment significatiu dels incendis forestals durant el segle XXI en la majoria de les regions de tundra i boreals i també en algunes regions muntanyoses, adverteix l’IPCC.

Font: El País