La cimera climàtica de Catalunya conclou sense resultats tangibles

La cimera catalana d’acció climàtica ha conclòs sense resultats tangibles. Unes 1.000 persones han assistit a aquesta trobada celebrada al Teatre Nacional de Catalunya. La reunió (durant el matí) es presentava com el punt final d’una sèrie de 12 sessions de treball en les quals el Govern havia demanat a unes 200 empreses i institucions socials una major implicació per mitigar els efectes del canvi climàtic.

La idea central era convidar-les a que promoguin plans per reduir les emissions de CO2 i que fixin metes de descarbonització dels seus processos i activitats.

La jornada va acabar amb la presentació d’un document obert, amb un llarguíssim llistat de compromisos, al qual les empreses poden adherir-se com una subscripció a la carta.

L’ exclusió de les oenegés en aquest procés ha estat, d’ altra banda, molt criticada per aquestes entitats.

“No volem centrifugar la responsabilitat del Govern cap a les empreses, sinó que els demanem un esforç addicional, extra, per actuar amb la celeritat que ens demana el ciutadà contra la crisi climàtica”, va assenyalar aquesta setmana el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, en anunciar el sentit de la trobada. Tot això complementa els plans voluntaris per reduir les emissions de les empreses que de manera reglada gestiona la Generalitat.

L’argument esgrimit per Calvet és que el Govern ja ha vingut prenent iniciatives per afrontar la crisi climàtica (llei de Canvi Climàtic, imposat al CO2 dels cotxes, nou decret sobre renovables…) i que, per tant, se sentia amb crèdit per interpel·lar les empreses i altres actors socials: “¿què més podeu fer contra la crisi climàtica, més enllà del que ja venís fent?”.

“El repte a què ens enfrontem és de tal envergadura, que la solució no pot venir donada només pel govern, sinó que es requereix la implicació de tota la societat”, apuntalava l’argument Marta Subirà, secretària de Medi Ambient, conscient d’aquest inusitat plantejament.

El plat fort de la reunió era donar a conèixer un document amb els compromisos generals i sectorials que assumeixen les empreses i altres institucions.

Tanmateix, aquest document, que recull un catàleg de possibles actuacions, s’ ha difós sense que se sàpiga qui signarà cada el compromís en cada cas.

A partir d’ara seran les empreses les que hauran de subscriure’l.

Algunes empreses i patronals consultades van indicar que les seves perspectives d’acció ve donada per marcs legals i/estratègics més amplis i, en ocasions més precisos, amb la qual cosa van mostrar cert escepticisme sobre el mètode de participació escollit i la crida a una acció voluntària.

En la sessió de presentació van tenir tres taules de diàleg, en les quals es van agrupar intervencions relatives al món local (amb presències de representants de diverses administracions locals), la innovació (amb portaveus d’empreses i institucions) i exemples d’acció rellevants (a càrrec d’altres empreses). Però ni una oenegé

Crítiques per no haver estat convidades “les entitats que han posat el canvi climàtic en l’agenda política”

Per això, les protestes a l’exterior van cobrar un important protagonisme. Una cinquantena de persones de la Xarxa d’Entitats Climàtiques, que engloba diferents entitats de lluita contra el canvi climàtic, es van concentrar davant el TNC per protestar pel que jutgen inacció de les administracions enfront de canvi climàtica i la seva exclusió en aquests debats.

Un dels seus portaveus, Álex Guillamon, va lamentar que s’afronti una cimera catalana sobre el clima “sense convidar les entitats que han posat el canvi climàtic en l’agenda política”, mentre que una altra portaveu, María Serra, ha remarcat que no els silenciaran.

Les entitats van corejar consignes com Justícia Climàtica ja i van reclamar que Catalunya adopti les metes que reclamen els científics de Nacions Unides.

Les protestes

La Xarxa d’Entitats Climàtiques ha proposat onze mesures urgents a la Generalitat per fer front al canvi climàtic, com aturar les ampliacions del port i de l’aeroport o l’aplicació d’una taxa anticontaminació per entrar en vehicle privat amb baixa ocupació a la Zona de Baixes Emissions de Barcelona.

També demanen implementar l’article de la llei de canvi climàtic per reduir el consum final d’energia un 32,5%, la prohibició de plàstics d’un sol ús, una llei de reducció de residus, garantir la gestió pública de l’aigua o revisar el currículum escolar per afrontar l’estat d’emergència climàtica.

Els moviments per la justícia climàtica demanen una reducció de les emissions del 7,6% anual en línia amb les metes de l’ONU per aturar l’augment de temperatures a 1,5ºC (respecte a les de l’època preindustrial). Això permetrà encarrilar la senda per aconseguir una reducció del 55% d’emissions el 2030, tal com reclama la comunitat científica.

Tant el conseller com la secretària de Medi Ambient, Marta Subirà, van insistir que aquesta cimera no és el final d’un procés, ja que tindrà continuïtat.

Per a Marta Subirà, els compromisos de les empreses i institucions podran ser avaluats en el futur a través d’aquest seguiment.

Compromisos sobre la taula

El document sotmès a consideració de les empreses estableix el compromís d’ assolir la neutralitat de carboni el 2050 i presentar en un termini inferior a un any un full de ruta per assolir aquesta meta amb un pla detallat i quantificat de reducció d’ emissions.

Un altre dels compromisos és calcular anualment les seves emissions, publicar les inversions per reduir la petjada de carboni i presentar un informe sobre el seu comportament climàtic.

Caràcter voluntari

La Generalitat ha fixat una sèrie de compromisos perquè les empreses i institucions els adoptin en funció de les seves capacitats

La millora de l’eficiència energètica, contractar subministrament elèctric d’origen renovable o buscar un autoconsum de fonts renovables d’almenys un 35% en un termini de deu anys són altres dels punts recollits. La reducció de l’impacte climàtic de la mobilitat també passa per renovar la flota de vehicles per altres d’emissió zero, redactar plans de desplaçament del seu personal per beneficiar el transport públic o plans de teletreball i reunions telemàtiques.

A tot això, s’uneix una sèrie de compromisos sectorials; per exemple, a les administracions locals se’ls proposa sumar-se a la declaració d’emergència climàtica, incorporar aquests criteris en la planificació urbanística, revisar i adaptar ordenances i adequar els seus pressupostos a la prioritat de la situació climàtica.

El document és ara una plantilla oberta a la signatura de les empreses

Es buscava que la jornada no fos l’escenari d’un mer gest voluntarista, sinó que es convertís en una “acta notarial” que possibilités fer aquest seguiment posterior dels compromisos adquirits. Però per ara és una acta notarial sense signatura. No hi ha encara disponible una llista amb les empreses que assumeixen aquests compromisos.

La llista de metes o bons propòsits (als quals les empreses i institucions es podran sumar mitjançant una adhesió signant un formulari) seran, doncs, assumides en funció del que els sembli més convenient i de les seves capacitats. Aquesta plantilla haurà de començar a omplir-se a partir de la setmana que ve.

Quim Torra

El president de la Generalitat, Quim Torra, va advocar perquè Catalunya lideri l’acció per lluitar contra el canvi climàtic i va sostenir que si Catalunya fos independent podria combatre amb millors i més eficaços instruments la crisi climàtica.

Torra ha assegurat que no és temps de declaracions, sinó que cal una “acció” com demanen els joves.

Els seus arguments van ser que l’emergència climàtica interpel·la a tota la societat, i que de la mima manera que Catalunya ha tingut “capacitat de liderar revolucions en el passat”, també pot liderar l’acció climàtica”.

Torra apunta que si Catalunya fos independent li seria més fàcil combatre la crisi climàtica i sosté que aquesta meta exigeix “sacrificis de tots”

Ha subratllat que a les institucions els costa desmarcar-se d’inèrcies, però que cal superar-les, per la qual cosa ha advocat per “un canvi cultural radical” com exigeix el moment actual. Torra ha dit que treballar en l’acció climàtica i la mitigació del canvi climàtic caldrà “sacrificis de tots”, però que l’única manera d’abordar una situació com la climàtica és fer-ho de forma conjunta.

El conseller de Territori, Damià Calvet, es va mostrar autocrític i va dir que reunirà en una propera trobada a les entitats que ara no han estat consultades.

Després que el representant de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Taradellas, explicara que Europa vol ser capdavantera en la descarbonització i en la revolució industrial verda, Calvet ha assegurat que assumirà el ‘green deal’ com a Govern.

Janet Sanz i Eloi Badia

“No és el moment de fer diagnòstics, és el moment d’actuar”, va subratllar la segona tinent d’alcalde de Barcelona, Janet Sanz.

L’edil ha advocat per consensuar “accions concretes a curt termini” i ha instat les grans infraestructures com l’aeroport Josep Tarradellas i el port de la capital catalana a que impulsin plans concrets per reduir les emissions contaminants.

En la mateixa línia, el vicepresident de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Eloi Badia, ha alertat que “el pitjor que podem fer és no fer res” perquè això “ens portarà directament a l’abisme”, i ha demanat “un canvi” radical per gestionar la crisi climàtica. “Ara toca posar en alarma i alerta tots els plantejaments que tenim”, ha dit.

El president delegat de l’àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, ha ressaltat el paper dels joves que integren Fridays For Future: “Ens han donat una lliçó, ens han posat en la direcció en la qual hem de caminar i, si no fem res, serem corresponsables”.

“Objectius assolibles”

La presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, afirma que aquesta infraestructura només es pot fer responsable de la petjada ecològica de l’interior del recinte portuari.

“Demanem objectius que siguin assolibles perquè si no, es pot generar frustració i ua esperança morta”, ha assenyalat.

Conesa ha recalcat que només es pot atribuir al Port la responsabilitat per la petjada de carboni sobre l’àmbit en què pot actuar. “Si atribuïm al Port de Barcelona les emissions de tota la cadena logística, aquest podrà incidir poc perquè només pot actuar en aigües abrigades i en el que ocorre dins del seu territori”, ha assenyalat

El Port de Barcelona suposa el 7,6 % de les emissions de la ciutat, va dir.

Mercè Conesa diu que no se li pot imputar al Port de Barcelona la responsabilitat de totes les emissions de de _CO2 de la cadena logística

Conesa contestava així a l’Ajuntament de la capital catalana, al qual va acusar de “manipular” les dades d’emissions de _CO2 de l’activitat portuària i va defensar que les xifres aportades pel consistori estaven “molt lluny” de la realitat.

Dades contradictòries

Segons la infraestructura, les emissions directes i indirectes de CO2 de l’activitat portuària representen unes 315.000 tones anuals, mentre que l’Ajuntament les va xifrar en més de 5,3 milions de tones en incloure també les emissions de totes les cadenes logístiques i de transport internacionals on intervenen vaixells que han fet escala al port en un any. La presidenta de l’entitat ha demanat, per tant, que “es mesuri exactament quina és l’empremta i les emissions del Port” perquè, entre totes les administracions, s’arribi a un consens sobre “quin és l’escenari amb el qual podem treballar millor”.

“Acotem bé les emissions de la pròpia infraestructura i incentivem-la a treballar per consensuar objectius concrets”, ha insistit.

El Port de Barcelona treballa en la meta de reduir el 50 % de les emissions de _CO2 fins al 2030 a través d’un pla d’electrificació dels molls

Així mateix, ha recordat que el Port treballa amb la meta de reduir el 50 % de les emissions de CO2 fins a 2030 a través d’un pla d’electrificació que començaran a desplegar enguany perquè tots els vaixells que atracin en la infraestructura tinguin l’obligació d’estar “endollats”.

Per la seva banda, la delegada de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Anna Barnadas, ha apel·lat al sector privat perquè col·labori amb les administracions públiques en aquest objectiu, mentre que la diputada de Medi Ambient de la Diputació de Tarragona, Eva Mata, ha qüestionat l’impost sobre els contaminants. “El ‘qui contamina, paga’ és també obrir una bretxa social i això pot convertir-se en una problemàtica important”, va alertar de manera sorprenent.

D’altra banda, el vicepresident primer de la Diputació de Lleida, Jordi Latorre, ha posat èmfasi en l’economia circular i en la importància de consumir productes de quilòmetre zero”. Finalment, el president de l’Associació Catalana de Municipis, Lluís Soler, i la vicepresidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, Montserrat Candini, han promès reforçar el treball conjunt i la difusió de bones pràctiques.

Altres veus crítiques

Altres sectors, des de fora de la conferència, van censurar la cimera.

“Aquest és un acte de país que inexplicablement exclou les organitzacions del tercer sector ambiental. És un fet inaudit en aquest tipus de convocatòries socials a Europa. Aquesta decisió només s’entén amb l’actitud del conseller Calvet, poc propens al debat amb els moviments socioambientals crítics”, assenyala l’ambientòleg Manel Cunill.

Manel Cunill, ambientòleg

“Em sembla que ha estat un acte de menyspreu als joves que han omplert les places molts divendres de l’any”

“El Departament de Territori es mostra més preocupat en accelerar les grans infraestructures viàries com el Quart Cinturó, en convivència amb el Govern espanyol, que en les polítiques fermes de mitigació i adaptació al canvi climàtic”, diu Cunill.

“Em sembla que ha estat un acte de menyspreu als moviments socials de joves que han omplert les places molts divendres de l’any. Molt probablement només sortirem endavant si les polítiques ambientals no se supediten a altres interessos. És urgent una estructura política, pròpia i transversal, com una vicepresidència del govern català per a les polítiques ambientals”, assenyala.

El vicepresident de Movilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, Antoni Poveda (PSC), va reclamar al Gpvern que “vagi més enllà”, perquè “avui no s’ha fet cap nova proposta concreta per fer front a l’acció climàtica. Hi ha una clara falta d’acció per part del govern”, sosté.

Antoni Poveda

“Avui no s’ha fet cap nova proposta concreta per fer front a l’acció climàtica”

“D’aquestes grans escenificacions institucionals que s’han fet fins ara, com les dues celebrades a Pedralbes, només hem complert els compromisos pactats les administracions locals” va declarar. “Necessitem urgentment que la Generalitat de Catalunya avanci amb mesures reals, concretes i obligatòries contra la crisi climàtica”, va reclamar Poveda.

L’AMB també recorda a la Generalitat que estan pendents de millores els serveis de rodalies i regionals, l’ampliació de la xarxa de tramvia, la implantació de la T-mobilitat, la renovació de la de flota de busos interurbans altament contaminants, la construcció dels carrils bus-VAO i de grans park & ride , així com la implantació d’intercanviadors de transport als accessos a Barcelona.

Font: La Vanguardia