Brussel·les només concedeix a Espanya el 4% del Fons de transició ecològica

Més és menys. La important evolució de les energies renovables en el mercat energètic nacional, que s’han doblat des del 8,3% que suposaven el 2004, deixaran a Espanya sense gaires accés al nou Fons de Transició Justa de la Unió Europea, segons les dades publidades aquest dimecres per la Comissió Europea.

El nou instrument pressupostari, el projecte del qual va ser aprovat per la Comissió Europea aquest dimarts, ajudarà a finançar la reconversió industrial i energètica necessària per assolir els objectius comunitaris en la lluita contra el canvi climàtic. I els països més beneficiats seran els que s’han retardat en la descarbonització de la seva producció energètica, amb Polònia i Alemanya al capdavant.

Espanya només podrà optar al 4% d’un Fons que aspira a mobilitzar fins a 104.000 milions d’euros, segons l’esborrany del repartiment elaborat per la Comissió. El document estableix la distribució per Estats segons quatre criteris que clarament penalitzen els països més avançats en la introducció de renovables com és el cas d’Espanya.

A Espanya li correspondrien 307 milions dels 7.500 milions que la Comissió vol destinar al Fons de Transició Justa. Aquest capital, segons els càlculs de la Comissió, mobilitzaria altres 1.397 milions procedents dels fons estructurals. I la previsible incorporació de capital privat elevaria a 4.456 milions l’impacte del Fons a Espanya enfront dels 27.000 milions de Polònia o els 13.000 milions d’Alemanya.

Per garantir que una part del Fons arriba a tots els Estats, la Comissió introdueix un sostre total (2.000 milions d’euros) i un mínim en intensitat d’ajuda (6 euros per persona). Polònia aconseguia el màxim. I Espanya es queda amb una intensitat de 6,6 euros, entre les més baixes de tota la UE.

Polònia, segons el repartiment previst, es quedaria amb la quarta part del Fons. I Alemanya podria haver-se quedat amb la cinquena part, però s’ha introduït una correcció (en base al PIB) que redueix la seva quota a l’11%. Entre aquests dos països i Romania coparan més de la meitat d’un Fons amb el qual Brussel·les pretén convèncer els països més reacis a assumir els objectius de reducció d’emissions de CO2 en fins a un 45% el 2030 per arribar a emissions netes zero el 2050.

“El que estem fent és enviar un missatge als miners de carbó a Astúries, Macedònia Occidental o Silesia”, va assegurar el dimarts Frans Timmermans, el vicepresident de la Comissió Europea encarregat del Pacte Verd, durant la seva intervenció davant el Parlament Europeu per presentar els plans d’inversió vinculats als objectius climàtics. Però els càlculs privats de la Comissió, que no es van fer públics fins aquest dimecres, mostren que el missatge va més aviat dirigit cap a Silesia i la resta de Polònia i cap a Alemanya de l’Est.

Les xifres han estat circulades per la Comissió entre els representants dels Estats membres a Brussel·les, com a part de la presentació a porta tancada d’un Fons que forma part del pla de finançament de l’anomenat Pacte Verd o European Green Deal.

El principal criteri de repartiment (amb un pes del 49% sobre la nota final) és el nivell d’emissons de gasos amb efecte d’hivernacle a les regions amb una gran intensitat de producció o consum de carbó. I la negra palma se la porten Alemanya, en primer lloc, seguida pro Polònia, que sumen gairebé el 50% de les més de 900.000 tones de CO2 emeses a Europa per aquesta indústria. Espanya, amb 42.700 tones, es queda molt lluny d’aquests dos països i per sota d’Itàlia, França, Holanda o República Txeca.

L’altre gran barem és el nombre d’ocupacions en sectors vinculats al carbó. I Espanya, conseqüentment, també figura a la part baixa de la taula amb 276.000 llocs de treball sobre un total que supera els set milions. Polònia compta amb gairebé dos milions d’ocupacions i Alemanya amb quelcom més d’1,2 milions, segons les dades distribuïdes per la Comissió.

¿Diners frescos?

La Comissió Europea desitja que els 7.500 milions d’euros del nou Fons siguin una suma addicional al pròxim marc pressupostari de la UE (per a 2021-2027), la qual cosa permetria preservar la integritat dels fons estructurals.

Però la negociació del marc segueix molt oberta, amb un desenllaç encara incert. Diversos socis, amb Holanda al capdavant, volen restringir al màxim el pressupost fins a deixar-lo en l’equivalent a l’1% del PIB dels 27 països de la UE enfront de l’1,16% que suposa el marc actual si es despenja la quota corresponent al Regne Unit (que sortirà del club el 31 de gener).

L’última proposta sobre la taula situa la despesa en l’1,07%, amb una tisoreta de 50.000 milions sobre la proposta inicial de la Comissió Europea (que aspirava a l’1,11%). La tercera part de la retallada se cebaria en els fons estructurals, amb greu impacte per al saldo net d’ Espanya que figura entre els principals receptors d’ aquesta partida.

El balanç espanyol podria deteriorar-se encara més si el Fons de Transició es nodreix finalment dels fons estructurals, una possibilitat que desitjarien els països partidaris de restringir la despesa. El president del Consell Europeu, Charles Michel, serà l’encarregat de realitzar en els pròxims bilaterals amb les diferents capitals per tantejar el grau de consens. I si detecta possibilitat d’acord, podria convocar una cimera europea extraordinària el mes de febrer per tancar els primers comptes de la UE després del Brexit. Uns comptes minvants per a un club que per primera vegada perd un soci.

Font: El País