El canvi climàtic és més mortal que el coronavirus

El 2019, l’escalfament global va tenir conseqüències sobre la salut, el menjar i la llar de milions de persones al món. A més, va posar en risc la vida marina i una gran quantitat d’ecosistemes, assegura l’informe sobre l’Estat del Clima Mundial publicat aquest dimarts per l’Organització Meteorològica Mundial.

Durant la presentació de l’informe, el Secretari General de l’ONU i el líder de l’OMM, van declarar que malgrat que en aquest moment hi ha una preocupació mundial pel coronavirus, no s’han de reduir els esforços en la lluita contra el canvi climàtic.

“El coronavirus és una malaltia que esperem que sigui temporal, amb impactes temporals, però el canvi climàtic ha estat allà per molts anys i es mantindrà per moltes dècades, i requereix d’acció contínua”, va afirmar Antonio Guterres.

El Secretari es va referir a més a la reducció de les emissions a la Xina i altres països arran de l’epidèmia i va dir que no es poden sobreestimar aquests fets que són temporals.

“No anem a combatre el canvi climàtic amb un virus. Encara que se li ha de donar tota l’atenció necessària, no podem oblidar-nos de la lluita contra el canvi climàtic, i els altres problemes que enfronta el món”, va dir.

Per la seva banda, Petteri Talas, va dir que era molt desafortunat el que està passant amb el coronavirus i les morts que ha causat, però que el canvi climàtic és “molt pitjor”.

“El virus tindrà un impacte econòmic a curt termini, però les pèrdues seran massives si pensem en l’escalfament global. Estem parlant d’un problema de major magnitud, amb conseqüències en la salut de les persones i en les nostres societats molt més greus”, va afirmar.

En l’estudi compilat per l’OMM, es ressalten els senyals físics d’alerta del canvi climàtic: com l’intens escalfament dels oceans i de la Terra, el rècord del nivell del mar el 2019, el descongelament dels mantres de gel i els continus fenòmens meteorològics com tempestes, sequeres i inundacions.

L’any 2019 va acabar amb una temperatura mitjana mundial 1,1 °C per sobre dels nivells preindustrials estimats, un valor superat únicament pel rècord de 2016, quan un episodi molt intens d’El Niño va agreujar l’augment de la temperatura mundial vinculat a la tendència general a l’escalfament.

“La calor de l’oceà està en un nivell rècord, amb temperatures que augmenten a l’equivalent de cinc bombes d’Hiroshima per segon. Comptem el cost en vides i mitjans de vida humans a mesura que les sequeres, els incendis forestals, les inundacions i les tempestes extremes cobren el seu preu mortal. No tenim temps que perdre si volem evitar una catàstrofe climàtica”, va agrair el Secretari General de les Nacions Unides.

Les dades confirmen el que ja els experts havien advertit: el 2019 va ser el segon any més càlid del qual es tenen dades des que es realitzen mesuraments instrumentals. El quinquenni 2015-2019 comprèn els cinc anys més càlids dels quals es té constància, i el període de 2010 a 2019 ha estat la dècada més càlida. A partir dels anys vuitanta, cada nou decenni ha estat més càlid que tots els anteriors des de 1850.

“Atès que les concentracions de gasos d’ efecte hivernacle no deixen d’ augmentar, l’ escalfament continuarà. Segons un recent pronòstic, és probable que en els pròxims cinc anys es produeixi un nou rècord de temperatura mundial anual. És només qüestió de temps”, va declarar el secretari general de l’OMM.

Petteri Talas va afegir que aquest gener va ser el més càlid des que es tenen dades: “En moltes parts de l’hemisferi nord s’ha viscut un hivern excepcionalment benigne. El fum i els contaminants dels devastadors incendis d’Austràlia es van propagar per tot el món i van provocar un pic en les concentracions de CO2. Els rècords de temperatura a l’Antàrtida van estar acompanyats d’episodis de fusió de gel a gran escala i de la fractura d’un glaciar, fets que incidiran en la pujada del nivell del mar”.

El cap de l’Organització Meteorològica Mundial va explicar que la temperatura és només un indicador del canvi climàtic en curs, al qual se l’afegeixen les alteracions dels patrons de pluja que han repercutit a diversos països, així com l’augment cada vegada més gran del nivell del mar, en gran part per l’expansió tèrmica de l’aigua del mar, així com el malbaratament dels més grans glaceres de Groenlàdia i l’Antàrtida.

“Això exposa les zones costaneres i les illes a un major risc d’inundacions i pot provocar que les seves zones baixes quedin submergides per les aigües”, va assegurar Taalas.

“Sense un control ràpid de les emissions no hi ha gaire que es pugui fer per atenuar els impactes”, va assegurar a Notícies ONU Maxx Dilley, director adjunt del departament de serveis de l’esmentada Organització.

“Es veu molt clarament que la tendència va cada vegada més als extrems”, va agrair l’expert, basant-se en els indicadors climàtics que va determinar l’OMM en l’informe.

Indicadors climàtics

Gasos d’efecte hivernacle segueixen en augment

Una projecció preliminar de les emissions mundials de diòxid de carboni fruit de la crema de combustibles fòssils realitzada amb dades dels tres primers trimestres de 2019 apunta a un increment de les emissions del 0,6 %.

El 2018, la concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera de CO2, metà, i òxid nitrós van assolir nivells rècord, i segons dades preliminars, van continuar augmentant durant l’any passat.

“El diòxid de carboni va arribar a 408 parts per milió a l’atmosfera, que és 150% més que el nivell preindustrial, i el metà va arribar al 260% per sobre del nivell preindustrial”, explica Dilley.

Oceans: cada vegada més càlids, àcids i sense oxigen

El contingut calorífic dels oceans a una profunditat de dos quilòmetres va batre el rècord anterior fixat el 2018.

“La calor excessiva està entrant al mar. Els oceans absorbeixen més del 90 % de la calor que està atrapat pels gasos d’efecte hivernacle”, explica Dilley.

L’escalfament d’aquests cossos d’aigua comporta repercussions generalitzades per al sistema climàtic i contribueix en més d’un 30 % a la pujada del nivell del mar arran de l’expansió tèrmica de l’aigua marina.

Així mateix, altera els corrents oceànics i, indirectament, modifica la trajectòria de les tempestes i provoca la fusió de les plataformes de gel flotants.

El 2019, els oceans van experimentar de mitjana pràcticament dos mesos de temperatures inusualment càlides, i el 84% de les aigües oceàniques van passar per almenys una onada de calor marina.

Entre 2009-2018, els oceans van absorbir aproximadament el 23 % de les emissions anuals de CO2, esmorteint els efectes del canvi climàtic, però a costa de l’increment de l’acidesa de les seves aigües. L’alteració del pH socava la capacitat de calcificació dels organismes marins —com musclos, crustacis i corals—, i això afecta la vida, el creixement i la reproducció de la fauna i la flora marines.

A més, tant les observacions com els resultats dels models indiquen la reducció de la concentració d’oxigen en les aigües litorals i en mar obert, així com en estuaris i en mars semitancats. Des de mitjans del segle passat, s’estima que s’ha produït una disminució d’entre l’1 i el 2 % en l’inventari d’oxigen oceànic a tot el món (entre 77.000 i 145.000 milions de tones).

La desoxigenació, juntament amb l’ escalfament dels oceans i l’ acidificació de les seves aigües, es considera una de les majors amenaces per als ecosistemes oceànics i el benestar de les persones que en depenen. Segons les previsions, amb un escalfament d’1,5 °C els esculls de corall serien reduïts a entre un 10 i 30% del que són avui dia, i només quedaria un 1% si l’escalfament assugís els 2° C.

El nivell del mar ha augmentat des que van començar a realitzar-se mesuraments per satèl·lit el 1993, però el ritme de pujada de les aigües s’ha accelerat en l’últim any, principalment a causa de la fusió dels mantres de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida. El 2019, el nivell mitjà del mar a escala mundial va assolir el valor més elevat del que es tenen dades.

Capes de gel que continuen disminuint

La constant i prolongada pèrdua de gel marí a l’Àrtic es va confirmar el 2019. L’extensió mitjana mensual de setembre (normalment, el mes de l’any en què la superfície de gel registra la seva extensió mínima) va ser la tercera més baixa de la qual es té constància. Per la seva banda, l’ extensió mínima diària registrada es va situar al mateix nivell que el segon valor més baix del que es tenen dades.

Fins al 2016, l’extensió del gel marí a l’Antàrtida havia presentat un lleu increment a llarg termini. A finals de 2016 aquesta tendència es va interrompre per una sobtada reducció a la superfície de gel fins a nivells mínims sense precedents. Des d’ aleshores s’ ha mantingut en nivells relativament baixos.

En els últims 13 anys, a Groenlàndia s’han registrat nou dels deu anys amb el menor balanç de massa superficial del seu mantell de gel, i el 2019 es va registrar el setè valor més baix del que es tenen dades. Quant al balanç de massa total, Groenlàndia ha perdut aproximadament 260 gigatonelades de gel cada any en el període comprès entre 2002 i 2016, i la reducció màxima es va produir el 2011/2012, quan es va perdre un màxim de 458 gigatonelades. El 2019, la reducció del mantell de gel es va fixar en 329gt, un valor molt per sobre de la mitjana.

A més, els resultats preliminars del Servei Mundial de Vigilància dels Glaciars indiquen que, per 32è any consecutiu, en el bienni 2018-2019 el balanç de massa dels glaceres de referència seleccionats va ser negatiu. Des del 2010 s’han registrat vuit dels deu anys amb major reducció glacial.

Impactes per als humans i la biodiversitat

Salut: més morts i malalties impulsades pel canvi climàtic

La salut de les persones i els sistemes sanitaris estan pagant cada vegada un preu més alt a causa de les condicions de calor extrem.

El 2019, les altes temperatures que es van registrar a Austràlia, l’Índia, el Japó i Europa van batre tots els rècords i van afectar negativament la salut i el benestar de la població. Al Japó, una intensa onada de calor va provocar més de 100 víctimes mortals i 18.000 ingressos hospitalaris addicionals. A França, es van registrar més de 20.000 visites a urgències per tractar dolències relacionades amb la calor entre juny i mitjan setembre, i durant dues importants onades de calor es van produir 1462 morts a les regions afectades.

A més, els canvis en les condicions climàtiques que han ocorregut des de 1950 faciliten la transmissió del virus del dengue a través dels mosquits Aedes, així com l’increment del risc de contreure la malaltia. La incidència mundial del dengue s’ ha multiplicat dràsticament en les darreres dècades, i el risc d’ infecció afecta aproximadament la meitat de la població mundial.

El 2019 es va produir un gran augment en la quantitat de casos de dengue a tot el món. Les Amèriques van identificar més de 2.800.000 casos sospitosos i confirmats de dengue, incloses al voltant de 1250 morts. En els tres mesos d’agost a octubre, el 85% dels casos van ser reportats al Brasil, Filipines, Mèxic, Nicaragua, Tailàndia, Malàisia i Colòmbia

L’ alimentació

La variabilitat del clima i els fenòmens meteorològics extrems figuren entre els factors més importants que han propiciat el recent augment de la fam al món i són una de les causes principals de les greus crisis alimentàries. Després d’una dècada de reducció constant, la fam repunta: més de 820 milions de persones la van patir el 2018.

Dels 33 països afectats per crisis alimentàries el 2018, en 26 d’ells la variabilitat climàtica i els fenòmens meteorològics extrems van ser, juntament amb les pertorbacions econòmiques i les situacions de conflicte, factors que van agreujar la situació, mentre que, en 12 d’aquests 26 països, els aspectes climàtics i meteorològics assenyalats van ser la causa principal de la crisi.

La seguretat alimentària es va aturar clarament el 2019 en alguns països de la Banya d’Àfrica a causa dels fenòmens climàtics extrems, els desplaçaments, les situacions de conflicte i la violència. A finals de 2019, s’estima que aproximadament 22,2 milions de persones (6,7 milions a Etiòpia, 3,1 milions a Kenya, 2,1 milions a Somàlia, 4,5 milions a Sudan del Sud i 5,8 milions al Sudan) van patir d’un elevat nivell de carestia d’aliments, una xifra només lleugerament inferior a la registrada durant la greu i prolongada sequera de 2016 i 2017.

Març i gran part d’abril van ser mesos amb condicions extraordinàriament seques i, posteriorment, entre octubre i desembre, es van produir pluges inusualment intenses i crescudes. L’episodi de precipitacions excepcionalment fortes a finals de 2019 també va ser un factor que va afavorir l’aparició de la greu plaga de llagostes del desert que afecta la regió de la Banya d’Àfrica, la pitjor en més de 25 anys, i la més greu en 70 anys a Kenya. Tot apunta algú que es propagarà encara més d’aquí a juny de 2020 i constituirà una greu amenaça per a la seguretat alimentària.

El 2019, les condicions més seques del normal al Corredor Sec d’Amèrica Central i el Carib van provocar incendis forestals al nord de Guatemala i Hondures, amb efectes adversos en el desenvolupament dels cultius, i van contribuir a la dessecació d’alguns rius a Hondures. Després de pluges per sota del normal de maig a agost de 2019, al voltant de 50.000 famílies van perdre prop del 80% de la seva producció de blat de moro a Guatemala. Pèrdues significatives de cultius (fins al 70 % i 50% per al blat de moro i el frijol, respectivament) també es van informar a Hondures sota condicions seques similars. El setembre del 2019, el Govern va declarar una emergència a causa de la pèrdua de cultius bàsics, amb més de 100 000 persones en risc de fam.

A El Salvador, s’estima que més de 70.000 llars es veuen afectades per la falta d’aliments i aigua potable.

Desplaçaments

Entre gener i juny de 2019 es van comptabilitzar més de 6,7 milions de nous desplaçaments interns a causa de desastres, entre els quals cal destacar fenòmens hidrometeorològics —com el cicló Idai al sud-est d’Àfrica, el cicló Fani a Àsia meridional o l’huracà Dorian al Carib— i inundacions —com les que van tenir lloc a l’Iran, Filipines i Etiòpia—.

Segons les previsions, aquesta xifra augmentarà des dels 17,2 milions de 2018 fins a quedar prop dels 22 milions el 2019. De tots els perills naturals, les crescudes i les tempestes van ser els que més desplaçaments van propiciar.

Esdeveniments climàtics extrems

Inundacions i sequeres

Al gener, algunes zones d’Amèrica del Sud es van veure afectades per condicions molt plujoses. Es van produir grans inundacions al nord d’Argentina, l’Uruguai i el sud del Brasil, i en els dos primers països les pèrdues estimades van ascendir a 2500 milions de dòlars.

La sequera va afectar moltes parts del sud-est asiàtic i a Austràlia, que va experimentar l’any més sec del qual es té constància.

A la part meridional d’ Àfrica, Amèrica Central i zones d’ Amèrica del Sud els acumulats de precipitació van ser anormalment baixos.

Onades de calor

Per a Austràlia, l’any va acabar igual que va començar: amb calor extrema. L’estiu de 2018-2019 va ser el més càlid del qual es tenen dades, i el mateix es pot dir del mes de desembre. El dia més calorós, entatxonat per zona, del qual es té constància va ser el 18 de desembre, quan es van assolir 41,9 ° C. Els set dies més calorosos jamàs registrats al país i nou dels deu dies més càlids dels que es tenen dades es van produir el 2019.

A finals de juny i finals de juliol es van produir dues grans onades de calor a Europa. A França, el 28 de juny es va establir a Vérargues un rècord nacional de 46,0 °C (1,9 °C per sobre del rècord anterior). També es van fixar rècords nacionals a Alemanya (42,6 °C), els Països Baixos (40,7 °C), Bèlgica (41,8 °C), Luxemburg (40,8 °C) i el Regne Unit (38,7 °C), i la calor es va estendre fins als països nòrdics, registrant-se a Helsinki la temperatura més alta de la qual es té constància en aquesta ciutat (33,2 °C el 28 de juliol).

“Aquestes onades de calor no només causen morts, però també afecten aquells que han d’estar enfora treballant en aquestes temperatures. Llavors també té un impacte econòmic, no només en la salut”, assegura Maxx Dilley, director adjunt del departament de serveis de l’OMM.

Incendis forestals

La temporada d’incendis forestals va ser superior a la mitjana en diverses regions situades en latituds altes, com Sibèria, a la Federació de Rússia, i Alaska, a Estats Units, i es van declarar focs en algunes parts de l’Àrtic on abans les flames eren extremadament rares.

La intensa sequera que açò va provocar Indonèsia i els països veïns va provocar la temporada d’incendis més devastadora des de 2015. La quantitat de focs declarats a la regió de l’Amazònia brasilera només va estar lleugerament per sobre de la mitjana de deu anys, però a Amèrica del Sud es va registrar el nombre total d’incendis més elevat des de l’any 2010. Bolívia i Veneçuela, van ser dos dels països les temporades d’incendis dels quals van ser particularment forts.

A Austràlia, la temporada d’incendis va ser excepcionalment llarga i inclement en l’última part de 2019, i es van succeir grans focus de flames fins ben entrat el mes de gener de 2020. A principis d’aquest any, s’havien notificat 33 víctimes mortals i la destrucció de més de 2 000 habitatges, mentre que la superfície total calcinada a Nova Gales del Sud i Victòria s’havia xifrat en aproximadament 7 milions d’hectàrees.

En general, les emissions diàries totals de CO2 degudes a incendis forestals van estar prop de la mitjana del període 2003-2018. Els majors increments respecte a la mitjana de 17 anys que es van registrar en els mesos de juliol, agost, setembre i finals de desembre van correspondre a l’apogeu dels episodis d’incendis a l’Àrtic, Sibèria, Indonèsia i Austràlia, respectivament.

Ciclons tropicals

El 2019, l’activitat quant a ciclons tropicals va estar per sobre de la mitjana a tot el món. A l’hemisferi nord es van produir 72 ciclons tropicals. Per la seva banda, la temporada 2018-2019 a l’hemisferi sud també va superar els registres mitjans, en formar-se 27 ciclons.

El cicló tropical Idai va tocar terra a Moçambic el 15 de març com un dels sistemes més potents jamàs vistos a la costa est d’Àfrica, provocant nombroses víctimes mortals i devastació generalitzada. Idai va contribuir a la destrucció completa de prop de 780.000 hectàrees de cultius a Malawi, Moçambic i Zimbabwe, socavant encara més una situació ja de per si precària quant a seguretat alimentària a la regió.

Un dels ciclons tropicals més intensos de l’any va ser Dorian, que va tocar terra a les Bahames com a huracà de categoria 5. La destrucció que va ocasionar es va veure agreujada pel seu avanç excepcionalment lent, atès que va romandre pràcticament immòbil durant unes 24 hores.

El tifó Hagibis va arribar a terra a l’oest de Tokio el 12 d’octubre, provocant greus inundacions.

L’expert Maxx Dilley assegura que s’ha d’informar la gent sobre la situació com a part dels esforços d’adaptació.

“Com a sistemes d’alerta primerenca, o informació important de l’aigua i altres recursos, que puguin utilitzar per manejar les seves susceptibilitats, informació científica perquè les persones es puguin adaptar al canvi que ja està ocorrent”.

Dilley aclareix que, tot i que no es pot afirmar que els esdeveniments climàtics extrems són conseqüència directe del canvi climàtic, si està clar que són agreujats per aquest a causa de l’augment de les temperatures terrestres i marines.

Les recomanacions del Secretari General als països

“Actualment estem molt lluny de complir els objectius de l’Acord de París de limitar l’augment de la temperatura a 1,5 o 2 graus centígrads”, escriu António Guterres en el pròleg de l’informe.

Durant la seva presentació a Nova York, el titular de l’ONU va assegurar que es necessita que tots els països demostrin que es pot aconseguir reduir les emissions a un 45% aquesta dècada, i que s’assoliran les emissions netes per a la meitat del segle. “Aquesta és l’única manera de limitar l’escalfament global a 1.5 graus centígrads”, va dir.

Va agrair que enguany en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic a Glasgow l’èxit dependrà que els països, el sector privat i la societat civil demostrin que estan prenent mesures significatives per augmentar l’ambició en mitigació, adaptació i finances.

A més, va establir quatre prioritats en la mitigació del canvi climàtic en aquesta reunió:

1. Els plans climàtics nacionals (les contribucions determinades a nivell nacional) han de mostrar més ambició. “Fins i tot si els països implementen completament els seus plans existents en virtut de l’Acord de París, encara estarem en camí d’assolir els 3 graus d’escalfament aquest segle”, va dir, i va agrair que els països han d’establir objectius clars per al 2025 o 2030.

2. Totes les nacions han d’adoptar estratègies per assolir les emissions netes zero per al 2050. Fins ara, 70 nacions han anunciat que estan compromeses amb la neutralitat de carboni per al 2050.Molts altres grups estan fent el mateix, com les ciutats, els bancs i les empreses. “Però això només representa menys d’una quarta part de les emissions globals. Els emissors més grans s’han de comprometre, o els nostres esforços seran en va”, assegura el Secretari.

3. Un paquet robust de programes, projectes i iniciatives que ajudaran les comunitats i les nacions a adaptar-se a la disrupció climàtica i desenvolupar resiliència. “No ens fem il·lusions. El canvi climàtic ja està causant calamitats, i n’hi haurà més per venir”, va afirmar, ressaltant la importància dels plans d’adaptació.

4. Per a la COP26, els països desenvolupats han de complir amb el seu compromís de mobilitzar 100 mil milions de dòlars a l’any per al 2020. Les inversions en energies renovables i tecnologies verdes han d’ augmentar.

Font: Notícies ONU