L’ONU adverteix que els impactes del canvi climàtic s’estan incrementant

En un moment en què el debat públic global està monopolitzat pel nou coronavirus, l’ONU i l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) s’han esforçat aquest dimarts per intentar que no s’oblidi una altra gran amenaça que tampoc coneix fronteres: l’escalfament global. L’OMM ha presentat l’informe final sobre l’estat del clima mundial el 2019, que confirma que els impactes i senyals del canvi climàtic s’estan incrementant. “L’escalfament global s’està accelerant”, ha conclòs António Guterres, secretari general de l’ONU, durant la presentació de l’informe a Nova York. “2019 va ser un any de rècords”, ha afegit Petteri Taalas, màxim responsable de l’OMM.

L’impacte del coronavirus ha sobrevolat la conferència de premsa en la qual s’ha presentat l’informe. Han estat inevitables les comparacions. Guterres no ha restat importància a l’epidèmia i ha considerat que, igual que el canvi climàtic, es tracta d’un problema de conseqüències serioses. Però ha incidit en què l’esperat és que el coronavirus tingui un impacte acotat en el temps, mentre que els efectes del canvi climàtic són constants i per a dècades. Guterres ha demanat als països que no es distreguin en la lluita contra l’escalfament i la desigualtat.

El passat any, confirma l’informe, va ser el segon amb la temperatura mitjana global més càlida des que hi ha registres fiables, que arrenquen el 1880. El problema és que 2019 no va ser una excepció, sinó la confirmació que la crisi climàtica mundial s’ha accelerat: els últims cinc anys han estat els més càlids jamàs registrats, el mateix que ha ocorregut amb l’última dècada (2010-2019), que ha tingut la temperatura mitjana més alta des que existeixen aquests mesuraments fiables. A més, aquest procés no s’està frenant: aquest gener de 2020 ha estat el gener més càlid.

L’OMM fa èmfasi en la relació entre aquest increment de la temperatura constant i el creixement de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que genera l’ésser humà i que en un percentatge alt acaben concentrar-se en l’atmosfera. “L’augment dels nivells de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera és el principal generador del canvi climàtic”, recorda l’informe presentat aquest dimarts.

Fa dècades que es coneix aquesta relació entre escalfament i gasos d’efecte hivernacle i que els Governs saben que han de reduir les emissions per poder deixar dins d’uns límits manejables l’escalfament global (així s’establia ja en la Convenció Marc de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic, que data de 1992). El 2015, quan es va signar l’Acord de París, es va establir un objectiu global per a finals de segle: que l’increment mitjà de la temperatura respecte als nivells preindustrials es quedi per sota dels dos graus, i en la mesura del possible per sota d’1,5. “Actualment, estem molt lluny de complir els objectius d’1,5 graus o dels 2 graus que exigeix l’Acord de París”, ha advertit Guterres. De fet, segons l’informe, la temperatura el 2019 va ser 1,1 graus superior a la de la mitjana del període comprès entre 1850 i 1900, el que s’empra com a referència.

Guterres ha demanat als països que augmentin l’ambició i que en la pròxima Cimera del Clima, que se celebrarà a Glasgow (Regne Unit) al novembre, es comprometin a reduir un 45% les seves emissions el 2030. Per al 2050, si es vol complir la meta de l’ 1,5 graus, aquestes emissions han de desaparèixer. Guterres ha explicat que, de moment, 70 països s’han compromès a eliminar les seves emissions per al 2050. Però, segons ha lamentat, aquests Estats només representen un quart de totes les emissions globals. Per ara, ni EUA ni la Xina, els dos principals emissors mundials, s’han mostrat disposats a fixar-se aquest objectiu.

Morts per calor i dengue

L’increment de les temperatures mitjanes és només un dels indicadors del canvi climàtic. L’informe de l’OMM fa un repàs sobre altres índexs que ajuden a mesurar l’impacte de l’escalfament i aquesta revisió també confirma la crisi climàtica del planeta. Per exemple, el “continu declivi” del gel àrtic, que està en mínims històrics. El mateix està ocorrent amb la capa de gel de Groenlàndia o amb els glaceres, que estan en retrocés.

No tots els gasos d’efecte hivernacle acaben acumulant-se en l’atmosfera. S’estima que entre 2009 i 2018 els oceans han absorbit el 23% del diòxid de carboni emès anualment. I això ha fet que s’estigui produint un procés d’acidificació dels oceans que està danyant la biodiversitat marina. A més, els oceans també capten l’excés de calor del sistema planetari, amb la qual cosa augmenta la calor. Segons l’OMM, aquesta acumulació de calor va assolir també nivells rècord el 2019, cosa que està contribuint a una mortaldat massiva dels coralls.

L’informe de l’OMM també es fixa en els esdeveniments meteorològics extrems, com sequeres o inundacions vinculades també al canvi climàtic, i els impactes que estan tenint en la salut humana, la seguretat alimentària o les migracions. Per exemple, les temperatures rècord registrades a Austràlia, l’Índia, el Japó i Europa van afectar negativament la salut i el benestar, explica l’informe. Al Japó, una forta onada de calor el 2019 va estar darrere de 100 morts i altres 18.000 hospitalitzacions. A França, l’OMM xifra en 1.462 les morts registrades durant les onades de calor d’aquest estiu.

L’informe apunta també a l’expansió de l’espècie de mosquits que transmeten el dengue gràcies al canvi en les condicions climàtiques. I adverteix que el món va experimentar també un gran augment dels casos de dengue, la incidència dels quals ha augmentat “dramàticament” en les últimes dècades de la mà de l’escalfament global.

La seguretat alimentària es va aturar “notablement el 2019 en alguns països de la Banya d’Àfrica a causa dels extrems climàtics, les migracions, els conflictes i la violència”, apunta l’OMM. L’informe xifra en 22,2 milions les persones exposades el passat any a Etiòpia, Kènia, Somàlia, Sudan del Sud i Sudan a una situació greu d’inseguretat alimentària.

Els incendis forestals, d’altra banda, van estar el 2019 per sobre de la mitjana en regions poc habituals, com Sibèria i Alaska. En el cas de la regió amazònica del Brasil, l’OMM apunta al fet que els incendis van estar només lleugerament per sobre de la mitjana dels últims deu anys; però l’activitat total d’incendis a Amèrica del Sud va ser la més alta des del 2010, amb especial incidència a Bolívia i Veneçuela.

Capítol a part en l’informe de l’Organització Meteorològica Mundial mereix Austràlia, que va viure unes condicions el 2019 ―amb grans sequeres i calor extrem― que han portat a una “temporada d’incendis excepcionalment prolongada i severa” que es va cobrar 33 vides i aproximadament set milions d’hectàrees cremades a Nova Gales del Sud i Victòria.

Espanya, sequera i trombes d’aigua

El cas d’Espanya apareix en dues ocasions ressenyat en l’informe de l’OMM sobre el clima el 2019. D’una banda, aquesta organització internacional ressalta el sec que va ser el passat hivern i destaca que a Espanya les precipitacions entre gener i agost van ser un 23% inferiors al normal.

L’altre extrem meteorològic que va colpejar a Espanya, i que està reflectit en l’informe de l’OMM, és el de les tempestes durant la tardor del passat any. Aquesta organització destaca la virulència de les pluges extremes i vents a mitjan setembre, principalment, a Alacant i Múrcia.

Font: El País