Les emissions van baixar un 5,8% a Espanya el 2019 (i baixaran més pel coronavirus)

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle van disminuir el 2019 a Espanya un 5,8% respecte a l’any anterior. Si es tenen en compte les reduccions ja registrades el 2018, el resultat és que l’inventari de gasos d’Espanya s’acosta als nivells de 1990. ¿I a què es deu aquests descensos?

El menor ús del carbó en les tèrmiques, substituït en gran part pel gas natural (que comporta menys emissions de CO2), i la solidesa de les renovables són dues claus de l’evolució registrada l’any passat.

Les emissions acumulen ja una disminució del 28,8% respecte a 2005, el moment àlgit.

“La crisi desatesa pel coronavirus suposarà, previsiblement, una caiguda encara més espectacular el 2020”, afirma l’expert José Santamarta, que ha elaborat l’estudi per a l’Observatori de la Sostenibilitat.

Les emissions de gasos van assolir a Espanya el 1990 un total de 289,4 milions de tones de CO2 equivalents; van tenir el seu pic de 442 milions de tones de CO2 equivalents el 2005 i l’any passat es van reduir fins a 314,9 milions de tones de CO2 equivalent segons les dades ofertes en aquest estudi

El gruix dels gasos hivernacle procedeix del sector de la producció d’ electricitat i el transport. Aquí s’inclouen les deu refineries de petroli, consums energètics de la indústria, transport aeri interior, usos residencials (sobretot calefacció i aigua calenta sanitària) i serveis.

El gruix de les emissions procedeixen del sector de la producció d’ electricitat i el transport

Un altre bloc són els processos industrials diferents a la combustió, com la producció de ciment, indústria química i metal·lúrgica, van representar el 2019 el 9,8%.

L’agricultura i la ramaderia representen el 14,2% del total de les emissions de diòxid de carboni (_CO2) equivalent.

I els residus representen el 4,9% del total de les emissions de diòxid de carboni (CO2) equivalent.

Evolució, més gas

El 2019 el gas natural va créixer de forma espectacular, un 14,6%, a causa del seu major ús (81,6%) en la generació elèctrica en substitució del carbó.

En el sector del transport per carretera les emissions han crescut un 0,6% el 2019 i un 3,5% en el transport aeri interior.

Malgrat tot, Espanya segueix sent un dels països industrialitzats on més han augmentat les emissions des del 1990 i segueix necessitant un important esforç per assolir els objectius de reducció per al 2030.

En el sector del transport per carretera les emissions han crescut un 0,6% el 2019

“Les polítiques públiques i els programes d’ajuda per incentivar l’eficiència, els vehicles elèctrics i l’estalvi energètic en el transport, l’edificació i en el sector serveis no han tingut fins ara una dimensió suficient com perquè la disminució d’emissions es pugui apreciar de manera significativa en els sectors difusos”, diu l’informe

Causes del descens de l’any passat

La reducció d’emissions l’any 2019 respecte de l’any anterior es pot imputar a la disminució de la crema de carbó per a la generació elèctrica (un 69,4%), compensat en part per l’augment del consum del gas natural a les centrals de cicle combinat (+93,7).

En paral·lel, es va poder compensar la minva en la producció hidràulica (-27,6%), ja que l’eòlica va créixer un 8,4%, la fotovoltaica un 19,6% i la va termosolar un 16,8%.

Un factor clau ha estat disminució de la crema de carbó per a la generació elèctrica (un 69,4%)

En qualsevol cas, el factor determinant va ser la menor generació amb carbó en les tèrmiques, degut en gran part als alts preus dels drets d’ emissió.

El resultat d’ aquest augment de preus ha conduït a una rellevant disminució del carbó en generació elèctrica.

L’altra part de l’explicació correspon a la major presència de les energies renovables (com eòlica, fotovoltaica i termosolar), la major penetració de les quals ajuden a entendre el calibre del canvi. Només l’eòlica va evitar l’emissió el 2019 de 28 milions de tones de _CO2 equivalent.

La presència de la renovables “va ser frenada pels governs del PP de Rajoy” però després reactivada

En la primera dècada del segle XXI es van donar importants canvis en el mix elèctric espanyol, com l’alt nivell de penetració de les tecnologies renovables i la substitució del carbó per gas el natural. La presència de la renovables “va ser frenada pels governs del PP de Rajoy”, tot i que posteriorment va haver de rectificar, indica l’informe.

¿Raons? “La notable disminució dels costos de les tecnologies fotovoltaica i eòlica així la necessitat de complir amb els objectius europeus” sobre renovables expliquen aquest gir.

El resultat és que el govern el PP va haver de convocar subhastes per assignar nova potència renovable (9.000 MW).

I més recentment el nou govern (PSOE-Podem) ha iniciat el desbloqueig als projectes amb autoconsum i ha anunciat un pla nacional integrat d’energia i clima (PNIEC) amb un important desplegament d’energies renovables que previsiblement transformarà i descarbonitzarà el nostre mix de generació elèctrica per al 2030.

Repartiment entre comerç d’ emissions i sectors difusos

Les emissions dels sectors subjectes al comerç europeu de drets d’emissió (ETS, en les seves sigles en anglès), com l’elèctric, les cementeres, la siderúrgia i la resta, representen a Espanya un 36,4% del total.

Per la seva banda, la resta d’àmbits o sectors difusos (edificació, transport, residus…) van representar un 61% de les emissions totals segons les dades preliminars.

Els objectius europeus d’ Espanya per al 2030 són, a falta que el Govern fixi metes més ambicioses, una reducció del 26% per als sectors difusos i del 43% per als sectors regulats pel comerç d’ emissions respecte al 2005.

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Espanya s’haurien de reduir un terç per complir amb l’objectiu previst en l’esborrany de la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica per al 2030.

No obstant això, l’informe assenyala que “amb les tendències observades des de 1990, s’antoixa difícil complir els objectius”, molt ambiciosos, plantejats pel Govern per continuar la reducció d’emissions l’any 2030. En aquest sentit, s’apunta que allò ideal seria donar continuïtat a la tendència registrada el 2019, i mantenir-la, amb una reducció aproximada d’un 7%.

A aquest objectiu pot ajudar el previsible immediat fi del carbó (que podria desaparèixer en breu del pool elèctric).

A més, s’apunta que l’enorme desacceleració en l’economia mundial que ocasiona el coronavius, també en l’espanyola, “pot tenir profundes conseqüències en les emissions de l’any”.

L’ informe planteja algunes recomanacions destacables:

• Augmentar el pes de l’energia termoelèctrica i la hidràulica de bombament, per aprofitar la seva capacitat de gestionabilitat respecte a altres fonts de renovables especialment intermitents com el vent, però també la solar.
• Implantació d’ 1 milió de teulades solars tant amb fotovoltaica com per a aigua calenta i refrigeració. S’addueix que a Alemanya hi ha 1,4 milions de teulades solars, a Gran Bretanya 0,8 milions, a Itàlia 0,6 milions i a Espanya només 10.000. “La derogació de l’impost al sol no és suficient”, diu l’informe, que propugna introduir el balanç net sense limitacions a les instal·lacions d’autoconsum, promoure la fotovoltaica en el sector industrial (polígons, sectors…) i a les teulades municipals o d’ús públic, i facilitar l’energies distribuïda.
• “No es pot permetre que l’espai que deixa el carbó per a la generació elèctrica l’ocupi majoritàriament el gas natural”, afegeix altres de les recomanacions.
• “Acompanyar la transició energètica amb una política industrial planificada i activa que orienti les inversions cap a nous negocis energètics i renovables pensat en l’Espanya buida i redirigeixi una part de l’activitat industrial als territoris afectats per tancaments d’instal·lacions derivades de la transició”.
• Reforma fiscal energètica, a través de la creació d’un impost sobre el CO2 (ja existent en altres països europeus) i sobre contaminants atmosfèrics que incrementi la fiscalitat dels hidrocarburs i reordeni la del sector elèctric, de manera que es greu als combustibles fòssils i l’energia nuclear.
• Canvi en el mercat elèctric que assigni senyals de preus a l’ energia. “El mercat elèctric necessita una modificació substancial d’ actual model marginalista de fixació de preus, amb base en els costos reals de generació o en el cost marginal però per a cadascuna de les tecnologies elèctriques”.
• Per a això cal una auditoria actualitzada de tots els costos del sistema elèctric, especialment els derivats de l’emmagatzematge (elèctric i tèrmic) altament sensibles en els pròxims anys quan se superin penetracions de renovables per sobre del 60% i que requereixen nous reptes en gestionabilitat.
• Recerca de solucions i implantació de tecnologies menys contaminants per descarbonitzar sectors industrials de molt difícil actuació, com refineries, cementeres… Els processos industrials intensius en consum energètic com la producció de clinker, petroquímica i metal·lúrgica, van representar el 2019 el 9,8% de les emissions.
• Rehabilitació energètica del parc d’habitatges amb ajudes per als més vulnerables especialment a les ciutats on s’estan observant els majors augments de temperatures i on van a ser necessàries més ajudes per a la climatització.
• Suport decidit al cotxe elèctric i punts de recàrrega recolzades en l’ autoconsum.
• Inventari de gasos d’ efecte hivernacle i estratègia de descarbonització per a cada ciutat
• Estratègia de descarbonització de tots i cadascun dels sectors difusos.
• Control i reducció de la ramaderia intensiva en macrogranges “un gran generador d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, especialment metà”. L’ agricultura i ramaderia emeten 14,2% del total de les emissions en termes de CO2 equivalent.
• Pla de xoc respecte al transport de mercaderies. Actualment el 92% de les mercaderies són transportades a Espanya a través de les carreteres i no s’observa cap moviment perquè les mercaderies siguin mogudes per ferrocarril; ni s’avança decididament en l’aplicació de biocombustibles: biogàs, olis hidrogenats…

Font: La Vanguardia