Recta final per a una llei de canvi climàtic qüestionada per la manca d’ambició

Fa una dècada que les Corts van demanar que Espanya comptés amb una llei de canvi climàtic. I fa més d’un lustre que va ser aprovat l’Acord de París contra l’escalfament global sense que Espanya, un país dels més exposats d’Europa als impactes negatius de la crisi climàtica, hagi aprovat una norma específica per complir amb aquest tractat. Però la llei espanyola de canvi climàtic ha entrat en la recta final i en les primeres setmanes d’abril s’espera que el Congrés li doni el vistiplau perquè conclogui la tramitació al Senat. En aquell moment, el país comptarà per fi amb un instrument amb rang de llei per ajudar el conjunt de l’economia a desenganxar-se dels combustibles fòssils, principals responsables dels gasos d’efecte hivernacle.

L’objectiu global de la llei, en línia amb l’Acord de París, és aconseguir la neutralitat climàtica el 2050: que només s’emetin els gasos que puguin ser captats pels somnis, com els boscos. Però les crítiques més dures contra la norma que fan alguns partits i les ONG verdes se centren en la falta d’ambició de les metes intermèdies, per a aquesta dècada. La llei fixarà, segons el pactat ja pels partits —i tret de sorpresa d’última hora—, que Espanya haurà d’emetre el 2030 un 23% menys de gasos d’efecte hivernacle que el 1990. “És un objectiu baixíssim que es basa en càlculs molt conservadors”, diu Inés Sabanés, diputada de Verdes Equo. “No és una aposta clara i valenta”, afegeix Alicia Cantero, de Greenpeace.

Aparentment, i si es compara l’objectiu de la llei espanyola amb el de la UE i les potències europees, no hi ha cap debat: la meta fixada per al 2030 prenent com a punt de partida 1990 es queda molt curta. Enfront del 23% de retallada d’Espanya, la UE planteja una reducció del 55%, més del doble. Però quan es mira el lloc del qual parteix cadascú, la realitat es matisa molt.

PSOE i Unides Podem, que impulsen junts aquesta llei, tenen la intenció d’incloure en la norma una clàusula perquè les metes es revisin a l’alça periòdicament. I la primera revisió seria el 2023. Però tots dos partits defensen el 23% de retallada. “Arrosseguem un retard molt important que ens fa estar en una posició especialment difícil”, sosté Juan López de Uralde, diputat d’Unidas Podemos. “El 2018, mentre la Unió Europea havia reduït les seves emissions en el seu conjunt en un 23% des de 1990, Espanya les havia augmentat en un 16%”, afegeix. O dit d’una altra manera: el problema és que la UE va assolir el seu pic d’emissions el 1990, mentre que Espanya no ho va aconseguir fins al 2007 per una barreja de raons econòmiques i falta de mesures climàtiques.

La meta del 23% és un “esforç important” perquè Espanya “partia en desavantatge”, defensa López de Uralde, el partit del qual va presentar el 2018 una proposta de llei en la qual advocava per una retallada del 35% el 2030. “Des del començament de la tramitació hem entès que calia augmentar l’ambició”, diu aquest diputat, que defensa el sistema de revisió a l’alça que establirà la llei i altres aspectes com el compromís de tenir un sistema elèctric 100% renovable el 2050. I afegeix sobre les crítiques d’altres partits: “el pitjor dels escenaris seria no tenir la llei”.

“Els càlculs per fixar l’objectiu del 23% es van fer abans de la pandèmia”, afirma Sabanés, que recorda que els fons europeus de recuperació serviran per accelerar la descarbonització. A més, la covid va portar el 2020 a una caiguda històrica de les emissions. Hugo Morán, secretari d’Estat de Medi Ambient, admet la influència que tindran aquests factors en el futur. Per això, afegeix, la normativa s’ha concebut com quelcom “dinàmic” i s’ha avançat a 2023 la primera revisió a l’alça de les metes.

“La llei neix antiga i l’objectiu és poc ambiciós perquè no compleix amb la ciència”, critica per la seva part Cantero. ¿Però, què diu la ciència? L’Acord de París no parla de metes intermèdies, sinó d’assolir la neutralitat de les emissions al món a partir de mitjan segle per contenir l’escalfament. El límit de seguretat passa per aconseguir que l’ augment de la temperatura es quedi per sota dels dos graus respecte als nivells preindustrials. I esforçar-se, perquè no superi els 1,5 graus, segons el pacte. En ambdós casos, s’ha d’arribar a les emissions netes zero, però per aconseguir complir la meta de l’1,5 s’ha d’arribar abans, el 2050; i un informe de 2018 de l’IPCC —els científics que assessoren l’ONU sobre canvi climàtic— assenyalava que per a això es necessitava que el 2030 les emissions mundials de CO₂ —el principal dels gasos d’efecte hivernacle— s’haurien d’haver reduït un 45%, però respecte als nivells de 2010.

La reducció per a 2030 del 23% de les emissions respecte a 1990 que contempla la llei espanyola en tramitació es tradueix en una retallada de gairebé un 37,9% quan es pren com a punt de referència 2010, bastant més a prop del 45% que va posar sobre la taula l’IPCC en el seu informe. “No estic d’acord que l’objectiu de la llei no sigui ambiciós”, sosté Mikel González-Eguino, investigador del Basque Centre for Climate Change (BC3). “L’objectiu ha de ser ambiciós, però ha de poder ser complert”, afegeix aquest especialista en transició energètica que recorda que la Comissió Europea ha aplaudit el pla d’energia i clima que li ha presentat Espanya, en el qual s’establia ja la retallada de les emissions del 23% per al 2030. “Estem molt per sobre dels esforços que ens exigeix la Comissió”, recalca per la seva banda Hugo Morán sobre aquesta avaluació de Brussel·les.

Però, ¿l’objectiu espanyol està molt lluny del de la UE i els principals països europeus?

Unió Europea: una retallada del 55%

Al desembre, les institucions europees van decidir incrementar la seva meta de retallada per al 2030 i van passar del 40% al 55%, sempre respecte a 1990. Si es compara amb les emissions de la UE de 2010, la retallada seria del 47,8%, per sobre de la recomanació de l’IPCC. Europa està tramitant ara la seva llei climàtica, que s’aprovarà aquest any.

Alemanya: una retallada del 55%

El 2019, el país va aprovar la Llei Federal de Protecció del Clima, que fixa com a objectiu per al 2030 una retallada del 55% respecte als nivells de 1990. Si es compara amb el 2010, la reducció seria del 40,3%.

França: un menys 40% d’emissions

El país va ser l’amfitrió el 2015 de la cimera del clima que va aprovar l’Acord de París. El socialista François Hollande va aprovar aquell mateix any la seva “llei de transició energètica per a un creixement verd”. La norma fixa com a objectiu per al 2030 una retallada de les emissions del 40% respecte a les de 1990. Si es pren com a referència 2010, la retallada estarà en el 35,7%, dos punts menys que l’objectiu d’Espanya.

Regne Unit: un 68% menys d’emissions

El 2008, Regne Unit va ser el primer país del món a aprovar una llei de canvi climàtic. Una comissió fixa periòdicament les metes de retallada. L’última actualització, de 2016, va establir que per al 2032 el país haurà d’haver reduït les emissions un 57% respecte a 1990. Però al desembre Boris Johnson es va comprometre que la retallada seria del 68%. Si es compara amb els nivells de 2010, es tractaria d’ una disminució del 58,3%, molt per sobre del que demanava l’ IPCC.

Font: El País