2021: Bones notícies a Canvi Climàtic a nivell mundial. Josep Garriga, desembre del 2020

Avui podem afirmar que el multilateralisme tornarà a tenir un paper rellevant en el procés de lluita contra el canvi climàtic en el marc de les Nacions Unides.

A partir del gener del pròxim any es posarà en marxa l’Acord de París de 2015 i el Protocol de Kioto de 1997 passarà a ser història.

Cal recordar, però, que actualment encara no tenim concretat la totalitat del “rule book” necessari perquè l’Acord de París sigui plenament operatiu, però durant el proper any, si la Covid19 ho permet i les negociacions a Glasgow ho fan possible, és molt probable que així sigui.

Durant l’any 2020 no ha estat possible la realització presencial de negociacions per completar la preparació de la posada en funcionament en la seva totalitat de l’Acord de París, cosa que ha suposat la no reunió dels Òrgans Subsidiaris a Bonn la passada primavera com era normal en els últims anys.

Malgrat això el treball tècnic i de negociació preliminar per a la COP 26 si s’ha produït de manera telemàtica, això ha significat que el 2020 no ha estat un any perdut en la lluita contra el canvi climàtic.

Una mostra d’això ha estat l’anomenat “U.N.CLIMATE CHANGE DIALOGUES” durant els dies 29 de novembre al 4 de Desembre passats, on es tractava d’avançar i emplenar els treballs previstos per a l’any 2020.

De manera virtual, sota l’organització de les Nacions Unides i la coordinació dels representants de les Presidències de la COP 25 i de la futura COP 26, al costat dels Presidents dels Òrgans Subsidiaris d’implementació (SBI) i el d’assessorament científic i tecnològic (SBSTA), 800 persones han participat telemàticament en una sèrie de reunions (més de 60) tècniques, informatives i informals preparatòries de la COP 26.

L’ experiència ha tingut aspectes molt positius i d’ altres menys desitjables.

Entre els positius es pot assenyalar la democratització del procés de diàleg, atès que el marc virtual ha afavorit la presència de moltes persones i institucions que de manera presencial no haguessin tingut possibilitats reals d’ assistir-hi.

Entre les parts menys desitjables han estat el tema dels horaris de les conferències, que han suposat dificultats de seguiment en directe en moltes parts del planeta pels diferents fusos horaris i la baixa qualitat de connexió en alguns llocs del mateix.

Els aspectes tècnics i informatius del diàleg han estat àmpliament exposats, però els de la veritable negociació en els aspectes més controvertits no ha estat possible, atès que totes les delegacions dels Estats han repetit les seves conegudes posicions sense que del diàleg pogués sortir el més mínim acostament de les posicions inícials a d’altres més flexibles.

S’ ha constatat la necessitat que es produeixin negociacions presencials, perquè sigui possible l’ apropament de posicions no coincidents en els temes clau.

Al meu parer, els temes clau que no estan acordats encara, per ser aprovats a la COP 26, són: a) L’ article 6 de l’ Acord de París sobre els mecanismes de mercat i de no-mercat, b) els terminis comuns per a les declaracions de les contribucions determinades nacionalment, c) el finançament climàtic a nivell mundial, d) la transparència en reporting i e) que es va fer dels drets procedents del Protocol de Kioto que no s’ hagin pogut utilitzar.

Molts altres temes de la negociació són també importants, entre ells els mecanismes de pèrdues i danys acordats a la COP 19 de Varsòvia i les mesures de resposta, però aquests i molts altres només ho podran ser si, alhora, els temes clau tenen un plantejament que signifiquin, per a tots els Estats, elements adequats als seus interessos, de manera ponderada i tenint en compte tots els pros i contra que els afectin.

Si que dins del diàleg s’ha pogut definir, i no és poc, opcions diferents i concretes sobre els temes clau i els importants, com a exemple d’això hi ha el tema dels terminis comuns (common time frames), on ja hi ha tres opcions establertes: a) cinc anys b) 10 anys c) 5 o 10 anys a opció de cada Estat.

Aquesta última opció és la de Xina, Arabia Saudí i d’altres, però com es veu, és poc operativa, ja que el termini comú pot variar a voluntat de cada Estat i aquest, no seria únic ni comparable en el temps.

El més concorde amb l’esperit de l’Acord de París i la més operativa seria la de 5 anys, que és la que defensa la Unió Europea i altres estats.

En general el diàleg virtual ha estat positiu encara que en algunes de les seves parts no hagi estat en mode obert per a tots els participants.

Alguns temes clau s’han discutit en circuits tancats de manera informal, com ja succeeix també en les COP presencials, és una metodologia que permet als Estats exposar les seves posicions en fòrums que no els comprometin i no és fins a l’últim minut de les negociacions i en forma de paquet final quan en no posar objeccions, es pot arribar a acords en temes que d’una altra manera seria molt difícil d’aconseguir.

A dia d’avui podem esperar que la COP 26 permetrà arribar a acords positius ja que s’ha constatat que existeix una certa predisposició al fet que a Glasgow es pugui arribar a un acord efectiu i satisfactori.

El tema de l’augment de l’ambició ha estat sempre present en els diàlegs virtuals tot i que, les més de les vegades, de manera molt abstracta.

Moltes altres coses han succeït durant aquest any que ens poden donar una certa esperança en temes relacionats en la lluita contra el canvi climàtic. Les eleccions americanes del passat novembre han significat un canvi en l’administració a nivell federal. Amb el President Trump, els EUA. se’n van anar de l’Acord de París però amb el President Biden poden tornar aviat a estar dins, influint i col·laborant en polítiques efectives de lluita contra el Canvi Climàtic a nivell mundial.

Sense la contribució dels EUA. sobretot en temes de finançament climàtic seria molt complicat el desplegament eficaç de l’Acord de París.

Recentment ha estat nomenat “enviat especial” del President dels EUA. en temes de canvi climàtic l’ experimentat Sr. John Kerry, el qual a Madrid, el passat any 2019, a la COP 25 va participar en un esdeveniment d’alt nivell per reforçar l’acció climàtica i més tard, als passadissos, en una xerrada amb un grup de joves majoritàriament nord-americans, a la qual va tenir la fortuna de poder assistir- hi, va afirmar que EUA. no haurien d’abandonar l’Acord de París ja que aquest representava un acord global sobre un tema, el canvi climàtic d’importància vital per a tota la humanitat. A Glasgow, segur que tindrà un protagonisme més acusat i serem molts més els que li escoltem defensar el multilateralisme, de nou, en la lluita global contra el canvi climàtic.

El va ser qui, el 16 de gener del 2016, amb la seva nòvia Isabelle entre els seus genolls va signar l’entrada del seu país a l’Acord de París, prèviament havia negociat amb la Xina acords bilaterals que van facilitar l’acord global a París el desembre del 2015.

És important recordar que el senador John Kerry va ser un pioner en la lluita a nivell legal contra el canvi climàtic, també dins dels EUA. el maig del 2010 va presentar al Senat una llei, l ̈Kerry-Lieberman climate change bill ̈ que pretenia modificar el sistema energètic nord-americà per fer-lo més concorde amb les polítiques de lluita contra el canvi climàtic, però la correlació de forces al Senat d’aquells dies no li va donar el recolzament definitiu necessari.

Seria molt positiu que l’actual Senat nord-americà format per 50 senadors republicans i 46 demòcrates i 2 independents que voten amb els demòcrates, fossin completats amb dos senadors més del partit demòcrata per poder establir, en cas d’empat, amb un vot decisiu de la Vicepresidenta dels EUA. millorar les polítiques en temes de canvi climàtic.

La segona volta de les Eleccions al Senat a l’Estat de Geòrgia es produirà el 5 de gener del 2021 i no podem descartar aquesta possibilitat que tot i que seria desitjable, no deixa de ser improbable en un estat de tradició republicana.

Altres protagonistes importants han estat les posicions del Secretari General de les Nacions Unides, Sr. Antonio Guterres que ha declarat en una conferència a la Universitat de Columbia a N.Y. el 2 de desembre passat a tall de resum que “el planeta està trencat” i ha fet una crida per a un acord efectiu de lluita contra el canvi climàtic i la protecció de la natura, per al primer cas proposa una coalició global de països que es comprometin a fer un camí comú per tenir un planeta neutre en emissions per a aquest segle, la trobada virtual del passat 12 de desembre a Nacions Unides dels principals líders polítics a nivell mundial anaven en aquesta direcció.

La Unió Europea ha realitzat aquest darrer any un esforç polític i legislatiu per aconseguir alhora la reconversió econòmica i social després de la Covid 19, el reforç de la lluita contra el canvi climàtic i el foment de la digitalització de l’economia de la Unió Europea, el programa GREEN DEAL i el finançament ordinari de la Unió Europea i l’extraordinària del programa NEXT GENERATION són elements que poden reforçar aquests objectius.

Finalment, no sense abans amb una forta discussió entre alguns dels seus membres, la U.E. ha pogut anunciar el seu compromís de reducció del 55% de les seves emissions el 2030 sobre la base de les de l’any 1990

Les polítiques econòmiques, socials i medi-ambientals del govern espanyol van en aquesta direcció amb passos “inequívocs i sòlids” tal com va exposar de manera virtual el President Sánchez davant les Nacions Unides el passat 12 de desembre en el “Climate Ambition Summit 2020”.

L’aprovació d’una llei espanyola de canvi climàtic per part del Parlament espanyol és una condició molt necessària per poder tenir una legislació concorde amb els objectius de l’Acord de París i del GREEN DEAL de la Unió Europea.

Finalment, però no menys important són les declaracions a la Seu de les Nacions Unides del President de la Xina, Xi Linping en les quals es va comprometre formalment a tenir per a la Xina un objectiu d’emissions neutres per a l’any 2060, és una mica lluny del que seria desitjable però és la primera vegada que es compromet Xina, a un objectiu de reducció en un espai temporal concret.

En conclusió, seria desitjable i del tot necessari, que l’any vinent tinguérem una reconstrucció social, econòmica i medi ambiental de tota la humanitat després de la pandèmia de la COVID 19 i un inici efectiu de la posada en funcionament dels mecanismes de l’Acord de París, quan aconseguim tenir completat el seu desenvolupament a la COP 26 de Glasgow i crec que amb les precaucions adequades tot això serà possible durant l’any 2021.

Josep Garriga Sala

Economista, expert en canvi climàtic i assessor de la Fundació Empresa i Clima
15-Desembre-2020