Cap a una “nova” normalitat més sostenible al sector firal. Héctor Zarzosa, desembre 2020

La societat actual, el món, i la seva globalització dels mercats, de les idees, de la informació, de la cultura, i en definitiva, de cada acte diari que involucra un ésser, s’ ha radicalitzat en les noves tecnologies i plataformes al núvol.

Cert és que la sostenibilitat de l’economia defensa aquest tipus de societat, i crisis mundials, com la que estem vivint per la pandèmia de COVID-19, suggereixen societats cada vegada més descentralitzades i disperses, unides únicament per senyals digitals. Però aquesta no és la naturalesa de la raça humana. Hi haurà per tant que buscar un equilibri.

El factor competitiu clau en la societat basada en el coneixement és la creació d’ un entorn favorable, i ara també segur, per a l’ intercanvi i la creació de coneixement, sense oblidar la necessitat de l’ acte, de l’ acció transformadora de l’ intercanvi de coneixement; combinant les noves tecnologies amb les bases fonamentals de la interacció humana.

S’ està ja desenvolupant una nova forma d’ entendre les organitzacions i la societat. Hi ha, per tant, que treballar pensant en termes d’oportunitat. Tot dóna a entendre que el coneixement mai s’ ha agregat conscientment com a valor o com a sistema de creació de valor a la societat. Crear aquests entorns que s’ avançaven abans adequats i segurs, és el canvi necessari per ser una societat competitiva en aquesta nova era de coneixement i les comunicacions.

El nostre sector, el de la fira, en el qual Trident destaca des de fa ja unes dècades, s’ha transformat en els últims anys en un “concepte firal”, que engloba la pròpia activitat comercial, l’espai físic, l’esdeveniment, la comunicació i per suposat el màrqueting firal, això sí, prestant especial atenció des del nostre costat a la reutilització de materials, donant predominança aquells productes que tenen una posició favorable dins de la cadena de reciclatge. La fira, és per tant, un ens que concentra en un espai i durant un temps una necessitat d’ oferta-demanda en un determinat sector, amb un objectiu de benefici industrial. Però nosaltres també desitgem que l’activitat sigui respectuosa amb la Societat. La realitat del sector suposa una impronta significativa en la petjada de carboni com a conseqüència dels processos de producció, transport i rebuig de materials com fustes, plàstics o impressions amb pintures basades en olis derivats del petroli, els coneguts EDTA, metalls pesants, etc. Tot això és el que perseguim evitar aportant el nostre esforç i coneixement per aconseguir-ho.

Totes les crisis esdevingudes, com va poder ser la Pesta Negra, que va desmesurar la població del vell continent en un 60%; la Gran Depressió als anys 30 que des d’Estats Units va contagiar i va deprimir econòmicament; la posterior II Guerra Mundial, amb prop de 80 milions de baixes; o el recent Neoliberalisme de la dècada dels 80 a Llatinoamèrica, que va empobrir més d’un 40% de la població, han derivat posteriorment en períodes de bonança, més o menys llargs, amb l’aparició de noves tecnologies, i “augment” de la qualitat de vida. Entrem la paraula augment, perquè potser aquestes novetats que busquen una millor societat, acaricien més mal que bé.

La crisi del COVID 19 va provocar que l’esdeveniment tecnològic mundial que se celebra a Barcelona cada any, el MWC (Mobile World Congress) fos suspès, i des d’aquella primera fitxa del dominó que va sucumbir, hi va haver un riu d’anul·lacions de congressos, esdeveniments i actes públics, fins a arribar al “res”, en tan sols dos mesos. Milers de llocs de treball s’han arruïnat, les empreses lluiten per sobreviure, i l’horitzó encara és borrós. Tot i superant aquesta crisi sanitària, però no l’econòmica que és present i futur, i recuperats de la por generalitzada, cosa que s’ha destruït pot ser que no es reconstrueixi. Però qui “aguanti el tiró”, qui intenti lluitar amb totes les seves capacitats per poder ocupar un lloc a “la tornada” d’aquesta situació, tindrà una oportunitat, no moltes més. Podrà desenvolupar una activitat, dins segurament, d’uns límits, d’unes restriccions, o potser tornem a la normalitat. Només el temps ho dirà.

En aquests temps turbulents, en aquest sector que coneixem, no hi ha més opcions que apostar pel coneixement, l’adaptació al canvi, la simbiosi amb altres empreses. L’apostar per una filosofia de “Mal de tots, oportunitats per als actius”. I és en aquesta línia en la qual Trident ha estat treballant des del primer dia, pensant, desenvolupant i oferint solucions que la necessitat i la Societat demanda. Serveixin d’exemple els projectes de desinfecció de vehicles, els controls d’accés i el nostre producte més demandat, potser el més bàsic, però que compleix la seva missió a la perfecció: un dispensador d’hidrogel d’alta capacitat, apte per a qualsevol ambient, i personalitzable. La nostra aposta ha estat senzilla, volem oferir un producte de qualitat, respectuós amb el Medi Ambient i al millor preu; tenim en el nostre ADN gravats els valors de Sostenibilitat i Responsabilitat Social Corporativa. Ara el preu importa més que mai, i cal pensar en la Societat, la nostra Societat.

Mentre es recobra la “normalitat” i es torna a l’escac de la vida pròpia del sector firal, seguirem innovant i reinventant aquest sector tan antic com desconegut. Quan s’assisteix a una fira veiem el que s’exposa, però no el que hi ha darrere per arribar a impressionar els cinc sentits del visitant.

Serveixi aquest article de reflexió, i per suposat de presentació de Trident dins l’ entorn de la Fundació Empresa Clima. Estem aquí perquè sempre hem cregut en la sostenibilitat. És una de les nostres senyes d’identitat i que ens diferencia dins del sector, i volem amb la nostra presència, seguir contribuint a tenir un planeta més habitable.

Héctor Zarzosa González
Sènior Project Manager a Trident

Empresa Membre de la Fundació Privada Empresa i Clima