La nova taxa de la UE al CO ₂ a frontera amenaça de deslligar noves guerres comercials

Rússia, la Xina i Turquia, entre els principals perjudicats per la iniciativa de Brussel·les per accelerar la reducció d’emissions.

La Unió Europea es disposa a crear la primera taxa al _CO2 en frontera del món (CBAM, per les seves sigles en anglès), que afectarà els seus principals rivals internacionals i que amenaça amb desatencies noves guerres comercials. Rússia, la Xina o Turquia són els principals perjudicats per aquesta iniciativa, l’objectiu principal de la qual és evitar la deslocalització d’empreses comunitàries a països amb regles mediambientals menys exigents que les europees.

El Govern de Pedro Sánchez és un dels més ferms defensors d’aquesta iniciativa a Brussel·les per garantir la igualtat de condicions per a les companyies comunitàries.

La taxa al _CO2 en frontera és un dels elements principals de l’arsenal de mesures (Fit for 55, en jerga brusel·lès) presentat la setmana passada per la Comissió d’Ursula von der Leyen per accelerar la lluita contra el canvi climàtic i també el més controvertit. La nova legislació pretén garantir que la UE compleixi el seu objectiu de reduir un 55% les seves emissions d’efecte hivernacle d’aquí a 2030 i assoleixi la neutralitat climàtica el 2050.

¿Per què Brussel·les veu imprescindible aquest impost al carboni? En l’ actualitat, les indústries europees més contaminants ja estan subjectes al règim de comerç d’ emissions de la UE. A la pràctica, això significa que han de pagar per les seves emissions de _CO2. Com a part de Fit for 55, l’Executiu comunitari ha proposat endurir els límits d’emissions, cosa que farà pujar encara més el preu del _CO2 i hauria de funcionar com a al·licient per introduir tecnologies netes.

“Però mentre les instal·lacions industrials de fora de la UE no estiguin subjectes a mesures igual d’ambicioses, aquests esforços poden perdre el seu efecte. Per això necessitem la nova CBAM: una eina de política ambiental que igualarà el preu del carboni entre els productes europeus i els béns importats per a determinats sectors”, sosté el comissari d’Afers Econòmics, Paolo Gentiloni.

¿Com funcionarà aquest instrument a la pràctica? La taxa al CO2 es basarà precisament en el sistema de comerç d’emissions. Els importadors que vulguin vendre a la UE hauran de pagar el preu del carboni que emeten en fabricar els seus productes segons la cotització a Europa. Si poden demostrar que ja han abonat part o tot el preu al seu país d’ origen, se’ ls descomptarà de la factura. Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa estan exempts perquè ja participen en el règim de comerç d’emissions de la UE.

En la fase inicial, Brussel·les proposa aplicar la taxa a un nombre molt limitat de sectors altament contaminants (que suposen el 45% de les emissions): ciment, ferro i acer, alumini, fertilitzants i electricitat. El nou sistema s’ introduirà de forma molt progressiva. Durant l’etapa de transició (2023-2025), els importadors, a tall de preparació, estaran obligats únicament a informar del _CO2 que emeten per fabricar els seus productes. A partir del 2026, ja hauran de començar a pagar. En paral·lel, se suprimiran gradualment els permisos d’emissió gratuïts de què gaudeixen ara aquests sectors a la UE.

“En abordar la fuga de carboni d’aquesta manera, les empreses d’altres llocs tindran incentius per fer més ecològics els seus processos de producció. La CBAM animarà també els governs estrangers a introduir polítiques més verdes per a la indústria”, sosté Gentiloni. Brussel·les pretén recaptar amb aquesta taxa al voltant de 10.000 milions d’euros a l’any, que es destinaran a retornar part del deute de 750.000 milions del fons Next Generation.

¿Quins països tercers seran els grans perdedors de la taxa al _CO2 en frontera de la UE? Segons l’anàlisi realitzada per Brussel·les, el principal perjudicat seria Rússia, seguit de Turquia, Xina, Regne Unit, Ucraïna i Corea del Sud, mentre que l’impacte a Estats Units seria molt més reduït. Però les coses poden canviar a mesura que aquest impost vagi ampliant-se a altres productes.

De moment, tant la Casa Blanca de Joe Biden com la Xina i Rússia han protestat contra la CBAM, una mesura que consideren que és proteccionista per part de la UE i podria violar les regles del comerç internacional. Per al ‘zar del clima’ d’EUA, John Kerry, la iniciativa de Brussel·les planteja “riscos”.

“Fer front al canvi climàtic no ha de convertir-se en una excusa per a la geopolítica, per atacar altres països o per a barreres comercials”, va dir el president xinès, Xi Jinping, en la seva penúltima reunió amb Angela Merkel i Emmanuel Macron. “Molts experts creuen que la introducció (de la taxa al carboni en frontera) pot vulnerar diversos principis de l’Organització Mundial del Comerç (OMC)”, sosté el viceprimer ministre rus, Alexander Novak.

“La CBAM és un instrument de política mediambiental, no una eina aranzelària. Està en línia i compleix amb les normes comercials internacionals. S’aplicarà als productes, no als països, en funció del seu contingut real de _CO2, independentment del seu país d’origen”, es defensa el comissari d’Assumptes Econòmics.

L’Executiu comunitari argumenta a més que no està sol. Ja existeixen mecanismes d’ajust al _CO2 en frontera en algunes regions del món, com Califòrnia, on aquest tipus de taxa s’aplica a algunes importacions d’electricitat. Alguns països com Canadà i Japó estan preparant iniciatives similars. Als EUA, els demòcrates acaben de proposar una mesura semblant, tot i que menys detallada. Fins i tot Xina acaba de posar en marxa el seu propi règim de comerç d’emissions, tot i que els preus del _CO2 allà són molt més baixos que a Europa.

Una altra de les crítiques recurrents a la iniciativa de Brussel·les, no només de les potències rivals sinó dels experts en comerç, és la seva extrema complexitat, que farà molt difícil portar-la a la pràctica. De moment, la proposta de la Comissió ha de ser aprovada tant pels governs dels Vint-i-set com per l’Eurocàmara. Els debats interns a la UE es preveuen també molt difícils, tot i que al no tractar-se estrictament d’un impost no es requerirà unanimitat sinó únicament majoria qualificada.

Font: L’Espanyol