Crisi climàtica: les emissions mundials creixeran un 16% fins al 2030 i aboquen a un escalfament de 2,7 graus

La humanitat no ha aconseguit encara corregir el rumb de col·lisió que la porta cap a un escalfament catastròfic. L’Acord de París, de 2015, va establir que el límit de seguretat dins de la crisi climàtica actual passava per aconseguir que l’augment de la temperatura mitjana global es quedés entre els 1,5 i els dos graus respecte als nivells preindustrials. Per a això és necessari que a partir de mitjans d’ aquest segle es redueixin radicalment fins a la seva eliminació gairebé total els gasos d’ efecte hivernacle que l’ ésser humà emet i que s’ acumulen en l’ atmosfera sobreescalfant el planeta. Però la trajectòria no és aquesta. Segons ha informat aquest divendres l’àrea de canvi climàtic de l’ONU, les emissions mundials durant aquesta dècada seguiran creixent: el 2030 hauran augmentat prop d’un 16,3% respecte als nivells de 2010 (un 5% si es pren com a referència 2019). Els estudis científics apunten alg&;n que aquest rumb porta a un increment de la temperatura a final de segle d’uns 2,7 graus, lluny del l&merati;ltim de seguretat al qual es van comprometre tots els países quan van firmar l’Acord de Par&fa sis a&;os.

Tots els Estats que se sumen a aquest pacte —ara són 190 països, la pràctica totalitat de nacions del planeta— han de presentar plans de retallada de les seves emissions per aplicar durant aquesta dècada. Quan el 2015 es va tancar l’Acord de París ja se sabia que aquests plans no eren suficients i per això es necessitava que es revisessin a l’alça. Fins aquest estiu, 112 països ho havien fet, segons ha informat l’àrea de canvi climàtic. Aquests 112 països —entre els quals figuren tots els membres de la Unió Europea i EUA— acumulen al voltant del 49% de les emissions mundials i encara que els seus nous plans suposen una millora, no serveixen per corregir la trajectòria mundial cap a aquests 2,7 graus.

Per aconseguir que l’increment de la temperatura es quedi en els 1,5 graus, els científics estimen que les emissions mundials de diòxid de carboni (el principal gas d’efecte hivernacle) haurien de caure el 2030 un 45% respecte a les de 2010. Per quedar-se en un escalfament de dos graus, la reducció hauria de ser del 25% el 2030. “L’augment del 16% és un gran motiu de preocupació. Contrasta fortament amb les crides de la ciència a una reducció ràpida, sostinguda i a gran escala de les emissions per evitar les conseqüències climàtiques més greus”, ha sostingut aquest divendres Patricia Espinosa, secretària executiva d’ONU Canvi Climàtic, durant una conferència de premsa telemàtica.

Espinosa ha advertit del poc temps que queda per poder canviar el rumb i ha reconegut que és “molt petita” la finestra d’oportunitat existent per limitar l’escalfament als 1,5 graus. “Però encara és possible”, ha afegit.

No tots a la mateixa velocitat

Espinosa també ha lamentat que “alguns anuncis polítics” no s’han arribat a materialitzar en els plans de retallada d’emissions que s’han de presentar davant l’ONU. I, després de ser qüestionada pels periodistes sobre els països que no han complert, ha recordat que Xina va anunciar el passat any que anava a endurir alguna cosa el seu pla de retallada d’emissions, quelcom que no ha fet encara. Espinosa també ha recordat que tampoc Japó i Corea de Sud han concretat les seves noves promeses climàtiques.

No tots els països estan actuant de la mateixa manera ara. La Unió Europea, el Regne Unit, el Canadà o els Estats Units figuren entre les nacions que han incrementat clarament els seus plans de retallada i els seus objectius per al 2030. Si només es tenen en compte els plans dels 112 Estats que han reforçat els seus compromisos ja davant l’ONU, les emissions van caure un 12% el 2030.

Coincidint amb la presentació d’aquest informe, l’Institut de Recursos Mundials ha difós una anàlisi sobre els plans de retallada del G-20, les economies més poderoses del planeta i les que expulsen el 75% dels gasos mundials. Els analistes d’aquesta organització recorden que Japó, Sud-àfrica, Corea del Sud i la Xina no han presentat els seus nous plans malgrat que els han anunciat. Tampoc han actualitzat els seus objectius Índia, Arabia Saudí i Turquia. D’altres, com Austràlia i Indonènia, han presentat plans amb els mateixos objectius que abans. I altres Estats —com Rússia, brasil o Mèxic— han elaborat programes que “permetrien emissions més altes que les que s’havien compromès” fins ara.

Finançament insuficient

La mitigació del canvi climàtic a través de les retallades d’emissions és una de les potes fonamentals de l’Acord de París. Però en la negociació climàtica internacional hi ha un altre aspecte clau: l’ajuda que els països més desenvolupats han de traslladar als més pobres perquè afrontin les conseqüències de l’escalfament i també puguin combatre’l. Els països desenvolupats havien de “mobilitzar” 100.000 milions de dòlars anuals a partir del 2020. Però l’ONU ha recordat aquest divendres que aquest compromís “no s’ha complert”.

Espinosa ha recordat que el suport financer als països en desenvolupament, que han contribuït molt menys a l’escalfament global que els colpeja més, és imprescindible perquè actuïn “de la manera més ambiciosa possible”. És a dir, perquè també puguin augmentar els seus compromisos de retallada d’emissions.

L’OCDE (l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics), l’organisme en el qual estan representats els països més avançats, ha presentat també aquest divendres el seu informe sobre el finançament climàtic. L’estudi es refereix a les dades tancades de 2019, quan el “finançament climàtic proporcionat i mobilitzat” pels països desenvolupats va assolir els 79.600 milions de dòlars, un 2% més que el 2018. La principal pega que se sol posar al balanç que fa l’OCDE és que en aquestes quantitats s’inclouen tant subvencions directes com crèdits i ajuts reemborsables.

A més d’instar els països desenvolupats a augmentar el finançament, Espinosa ha demanat aquest divendres a tots els països que encara no ho hagin fet que presentin els seus nous plans de retallada. Ha recordat també que qualsevol país pot endurir encara més els seus objectius en qualsevol moment. Espinosa ha indicat que la cimera climàtica de Glasgow (Regne Unit), que se celebra dins de sis setmanes, pot ser un bon moment perquè els països mostrin més ambició.

Font: El País