La Xina força l’adéu al carbó a l’estranger, però generarà més megawatts fòssils

Xina ha anunciat que deixarà de construir o finançar noves centrals elèctriques de carbó en 20 països de l’estranger, que sumarien 42.220 megavatios d’energia contaminant a Àsia, Àfrica, Sud-amèrica i Europa de l’est. Aquests països es veuran en la tessitura de buscar nou finançament per als seus projectes, quelcom cada vegada més difícil, ja que bona part de les nacions segueix aquesta mateixa tendència d’abandonar el carbó, o bé sumar-se a l’adiós a aquest combustible fòssil per apostar per iniciatives renovables. No obstant això, a nivell domèstic, el gegant asiàtic té ja en construcció plantes que sumaran 97.000 megavatios d’energia a partir de carbó.

La intenció, manifestada pel president de la República Popular, Xi Jiping, va entrar en vigor a partir d’aquest divendres, 1 d’octubre, i suposa una reducció de la demanda mundial de carbó uns 30 milions de tones a l’any i fins a 1.100 milions de tones de mineral durant la vida útil d’aquestes 44 centrals.

“La indústria del carbó va a sentir un raig d’aigua freda, de crua realitat del cap als peus”

Segons la primera anàlisi de la mesura, elaborat per Global Energy Monitor, la cancel·lació d’aquest finançament de centrals de carbó suposarà un estalvi de més de 130.000 milions de dòlars (quelcom més de 112.000 milions d’euros), al temps que evitarà l’emissió a l’atmosfera de 8.000 milions de tones de CO_₂ durant la vida útil d’aquestes plantes.

Fins ara, Xina era el major finançador de centrals elèctriques de carbó a tot el món per la qual cosa nombrosos projectes poden quedar-se sense el suport financer que necessiten. L’informe veu previsible que aquestes plantes es quedaran al tinter o s’hauran de reorientar, mentre que el volum inversor del gegant asiàtic es destinarà a altres fins, probablement d’energies més netes.

L’estudi actualitzat de Global Energy Monitor’s ‘Global Coal Public Finance Tracker’ estima el potencial impacte a nivell mundial que tindrà la promesa xinesa formulada davant la recent Assemblea General de l’ONU a Nova York i a la qual va seguir, un dia després, la confirmació del Banc de la Xina que ja no finançarà ni noves centrals ni mines de carbó fora del país a partir de l’1 d’octubre.

Amb pràcticament una setmana d’antelació, l’anunci ha suposat un carro d’aigua freda per a 44 plantes en una vintena de països que poden veure en risc aquests projectes energètics, tot i que la promesa es refereix a iniciatives “futures de finançament públic”, a partir d’aquest divendres. L’estudi explica que si aquestes plantes de carbó són cancel·lades es generarà un estalvi de 130.000 milions de dòlars, uns 50.000 pels costos de construcció i altres 80.000 pels costos de combustible i d’operar-les al llarg de la seva vida útil.

A l’Àfrica la mesura afecta també la construcció d’una canonada per al transport de carbó de noves centrals a Kènia, Madagascar i Costa d’Ivori. Aquests països s’hauran de plantejar si s’uneixen a l’aliança No New Coal (no nou carbó), una proposta de l’ONU perquè els països abandonin la construcció de noves centrals amb aquest combustible que emet gasos d’efecte hivernacle i contribueix, per tant, al canvi climàtic.

No obstant, els països més afectats per la decisió de la República Popular de la Xina són asiàtics, en particular Bangladés i Mongòlia on les centrals de carbó patiran un descens del 90% respectivament, i d’aquesta manera igualment es veuran forçats a seguir amb la seva política energètica o abandonar-la i donar el ‘Sí vull’ al ‘No New Coal’.

Amb la mesura Xina provocarà indubtablement un ampli impacte en els mercats de carbó doncs precisament gairebé tots d’aquests vint països importa la major part d’aquest combustible, de manera que junts van sumar aproximadament la compra del 10% de les importacions de carbó el 2019, uns 130.000 milions de tones.

La directora del programa de carbó de Global Energy Monitor, Christine Shearer, vaticina que l’anunci de la Xina suposa “la sentència de mort” per al finançament públic de carbó, ja que nombrosos projectes hauran de ser cancel·lats en mancar d’alternatives de finançament. A més, considera que “la bona notícia” és que el moviment de la Xina evitarà que diversos països “derramin milions de dòlars” en centrals de carbó que ràpidament seran abandonades a conseqüència del descens del cost de les energies renovables i de les polítiques públiques dirigides a restringir els combustibles fòssils.

Un altre dels investigadors d’aquest centre d’estudis, especialitzat en anàlisi de mines de carbó, Ryan Driskell, assegura que, fins la setmana passada, els productors mundials de carbó tenien planificada l’obertura de 390 noves mines, però l’anunci de la Xina suposa un “pal a la roda” a les seves aspiracions. “La indústria del carbó va a sentir un raig d’aigua freda de crua realitat del cap als peus”, ha afegit.

Finalment, l’investigador en finançament de carbó del Global Energy Monitor Russel Gray celebra que amb la seva decisió “Xina dona un pas en la direcció correcta” fruit del seu coneixement de la realitat que invertir en noves centrals de carbó no té “sentit financer”, ja que existeixen altres formes d’energia molt més barates.

En tot cas, adverteix que perquè la iniciativa de la Xina tingui un impacte real enfront del canvi climàtic el gegant asiàtic necessita començar a eliminar gradualment les seves pròpies centrals de carbó tan aviat com sigui possible i centrar-se en generació renovable. Assegura que encara està “molt lluny” d’aquesta línia, ja que al seu propi país està construint centrals d’aquest combustible fòssil per generar 97.000 megavatios i té en planificació posar en marxa altres 163.000 megavatios d’energia de carbó contaminant.

El Panell Intergovernamental d’Experts de Canvi Climàtic de l’ONU (IPCC, per les seves sigles en anglès) calcula que per aconseguir limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 °C, tal com es va pactar en l’Acord del Clima de París, cal deixar enrere l’energia a partir d’aquest combustible fòssil abans de 2040. Durant l’Assemblea General de l’ONU celebrada el setembre del 2020, Xi Jiping va prometre que Xina assolirà la neutralitat de carboni el 2060.

Font: El Confidencial