Coneix sis accions contra el canvi climàtic de cara a la Conferència sobre el Clima COP26

Setembre ha estat un mes per recordar pels compromisos assolits pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic. Des de les promeses de finançament a les mesures concretes dels màxims emissors de gasos d’efecte hivernacle, passant pel primer pas per reformar els nostres sistemes alimentaris, l’acció climàtica sembla estar prenent un major impuls.

Des de la setmana de l’Assemblea General de les Nacions Unides fins a l’última reunió prèvia a la COP26, el setembre passat ha estat un moment important per donar impuls abans de la decisiva Conferència de les Nacions Unides sobre el Clima COP26 a principis de novembre.

Notícies ONU ha elaborat una llista dels sis punts més importants relacionats amb l’acció climàtica que has de conèixer abans d’aquesta reunió, que se celebrarà a la ciutat britànica de Glasgow.

1. Milers de milions previstos per a energies netes

Els governs i el sector privat es van comprometre a aportar més de 400.000 milions de dòlars en noves finances i inversions durant el Diàleg d’alt nivell de l’ONU sobre l’energia, la primera reunió a nivell de líders sobre aquesta qüestió sota els auspicis de l’Assemblea General de l’ONU en 40 anys.

Més de 35 països, des d’Estats insulars fins a grans economies emergents i industrialitzades, van assumir nous i importants compromisos energètics.

Per exemple, el Pacte per un no més carbó inclou a Sri Lanka, Xile, Dinamarca, França, Alemanya, el Regne Unit i Montenegro.

Els països que formen part de la coalició s’han compromès a deixar de concedir immediatament nous permisos per a projectes de generació d’energia amb carbó i a cessar la construcció de nous projectes de generació d’energia amb carbó, a partir de finals de 2021.

Durant l’esdeveniment es van anunciar diverses noves iniciatives d’associació, amb l’objectiu de proporcionar i millorar l’accés a l’electricitat fiable a més de mil milions de persones.

2. Estats Units i la Xina impulsen l’acció climàtica

Les dues majors economies del món es van comprometre a adoptar mesures climàtiques més ambicioses durant la setmana d’alt nivell de l’Assemblea General.

El president d’Estats Units, Joe Biden, va anunciar que el seu país augmentaria significativament el seu finançament internacional per al clima fins a assolir uns 11.400 milions de dòlars a l’any.

Per la seva banda, el president de la Xina, Xi Jinping, va dir que posaria fi a tot el finançament de centrals elèctriques de carbó a l’estranger i reorientaria el suport a la generació d’energia verda i baixa en carboni.

Tot i que els anuncis van ser molt ben rebuts, el Secretari General de l’ONU va assenyalar que encara queda “un llarg camí per recórrer” perquè la Conferència sobre el Clima de Glasgow sigui un èxit que garanteixi “un punt d’inflexió en els nostres esforços col·lectius per fer front a la crisi climàtica”.

3. La Setmana del clima d’Àfrica estimula l’acció regional

Persones d’arreu de l’Àfrica es van reunir virtualment durant diversos dies per explorar possibilitats i mostrar solucions ambicioses en la lluita contra l’escalfament global.

Més de 1600 persones van participar activament en la reunió virtual, en la qual el Govern amfitrió d’Uganda va reunir governs de la regió a tots els nivells, juntament amb líders del sector privat, experts acadèmics i altres parts interessades clau.

Janet Rogan, ambaixadora regional de la COP26 per a l’Àfrica i Orient Mitjà, va dir que la reunió va permetre a moltes parts interessades crear noves associacions i reforçar les ja existents.

“Només treballant junts podrem ajudar realment a complir l’Acord de París, sent conscients de les oportunitats i els reptes únics que això suposa a la regió”, va afirmar.

Diferents organismes de les Nacions Unides també hi van participar:

• El Banc Mundial va examinar els enfocaments de tota l’economia per a una recuperació sostenible i ecològica

• El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) va estudiar com el risc climàtic i les solucions climàtiques estan transformant diferents sectors

• El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) va imaginar el futur i va examinar els comportaments, les tecnologies i el finançament

• L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) va publicar el seu primer balanç sobre els boscos i paisatges d’Àfrica, revelant que fins al 65% de les terres productives estan degradades, mentre que la desertificació afecta el 45% de la superfície d’Àfrica

Àfrica ha contribuït poc al canvi climàtic, generant només una petita fracció de les emissions mundials. Tanmateix, pot ser la regió més vulnerable del món, que ja pateix sequeres, inundacions i destructives invasions de llagostes, entre altres efectes del canvi climàtic.

4. El Regne Unit, amfitrió de la Conferència, va demanar més compromís financer

Just al començament de l’Assemblea General, el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, va convocar una reunió d’emergència per pressionar per una major acció en matèria de finançament del clima i altres mesures abans de la COP26.

Els líders mundials van abordar les llacunes que segueixen existint quant a les accions necessàries per part dels governs nacionals, especialment les potències industrialitzades del G20, en matèria de mitigació, finançament i adaptació.

El primer ministre del Regne Unit va advertir que “la història jutjarà” a les nacions més riques del món si no compleixen la seva promesa de comprometre 100.000 milions de dòlars anuals en ajuda al clima abans de la Conferència. I va dir que hi ha un 60% de possibilitats d’aconseguir els diners abans del novembre.

Johnson també va assegurar que el seu país “predicarà amb l’exemple, mantenint el medi ambient a l’agenda mundial i servint de plataforma de llançament per a una revolució industrial verda i global”. Però va advertir: “Cap país pot canviar només la situació, seria com rescatar un transatlàntic amb un sol cubell”.

5. Els líders mundials es comprometen a reformar els sistemes alimentaris mundials

Els sistemes alimentaris causen fins a un terç de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i fins al 80% de la pèrdua de biodiversitat. També utilitzen fins al 70% de les reserves d’aigua dolça.

Tanmateix, els sistemes de producció d’ aliments sostenibles han de ser reconeguts com una solució essencial per a aquests desafiaments existents.

El 23 de setembre, la primera Cimera de Sistemes Alimentaris de l’ONU va convocar els líders mundials per impulsar l’acció tant a nivell nacional com regional i transformar la forma en què produïm, consumim i eliminem els nostres aliments.

Arran de l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès), que va mostrar que a penes ens queda temps per revertir l’escalfament global provocat per l’home, l’administració estatunidenca, un dels principals productors agrícoles del món, va prometre 10.000 milions de dòlars en cinc anys per fer front al canvi climàtic i ajudar a alimentar els més vulnerables sense esgotar els recursos naturals.

La Cimera, convocada pel Secretari General de l’ONU el 2019 per accelerar el progrés mundial aprofitant la importància interconnectada dels sistemes alimentaris, va comptar amb altres compromisos de més de 85 Caps d’Estat de tot el món.

Molts països van anunciar iniciatives nacionals, en total 231 compromisos, per garantir que els seus sistemes alimentaris satisfacin no només les necessitats nutricionals de les seves poblacions, sinó també els objectius relacionats amb el canvi climàtic, la biodiversitat i els mitjans de vida dignes per a tothom. Les empreses i les organitzacions de la societat civil també van fer importants promeses.

6. Es va acabar el bla, bla, bla

Gairebé 400 activistes d’entre 15 i 29 anys, procedents de 186 països, es van reunir fa uns dies a Milà (Itàlia) per redoblar la crida a l’acció climàtica. A poques setmanes de la Conferència, van destacar el lideratge dels joves i van advocar per una societat molt més conscient.

Greta Thunberg, juntament amb l’ecologista ugandesa Vanessa Nakate, va ser una de les ponents de l’esdeveniment Youth4Climate (Joventut pel clima), organitzat per Itàlia i el Banc Mundial.

“Reconstruir millor. Bla, bla, bla. Economia verda. Bla, bla, bla. Zero emissions per al 2050. Bla, bla, bla. Això és tot el que escoltem dels nostres suposats líders. Paraules que sonen molt bé però que fins ara no han portat a l’acció. Les nostres esperances i ambicions s’ofeguen en les seves promeses buides”, va dir Thunberg.

“No més conferències buides, és hora de mostrar-nos els diners”, va afegir Nakate, de 24 anys, referint-se als 100.000 milions de dòlars d’ajuda anual al clima promesos per les economies més riques per ajudar els països en desenvolupament vulnerables als efectes del canvi climàtic.

“¿Què volem? Volem justícia climàtica ara”, va destacar Thunberg, coneguda per inspirar una sèrie de vagues juvenils a tot el món des del 2018 amb l’objectiu de conscienciar sobre la premura d’aquest assumpte.

La reunió de tres dies va finalitzar amb un document conjunt que es presentarà en les diferents reunions prèvies a la Conferència i durant la mateixa.

El Secretari General de l’ONU, António Guterres, va agrair als joves per aportar idees i solucions abans de la Conferència de l’ONU sobre el Clima.

“Els joves han estat en primera línia per proposar solucions positives, advocar per la justícia climàtica i demanar comptes als líders. Necessitem que els joves de tot el món segueixin alçant la veu”, va dir en un missatge de vídeo.

Font: Nacions Unides