El G-20 aspira a contenir l’escalfament a 1,5 graus, però evita compromisos ambiciosos

Els caps d’Estat o de Govern del grup del G-20, que representen el 80% del producte interior brut del planeta i el 80% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, han arribat aquest diumenge a Roma a un acord pel qual van manifestar la seva disposició a fer esforços per contenir l’escalfament global a 1,5 graus per sobre del nivell preindustrial, assenyalant que l’objectiu “requerirà compromisos i accions significatives i eficaces per part de tots els països”, segons assenyala el comunicat final, tingut accés aquest diari. El pacte no conté compromisos de pes per revertir significativament les tendències i acostar-se a aquesta meta, però fa un pas endavant en declarar que els països membres del grup deixaran de finançar plantes de carbó a l’exterior per a finals d’aquest any.

La negociació en matèria de canvi climàtic és la part més sensible de l’agenda de la cimera, que en aquest apartat serveix com a prolegòmen de l’esperada COP26 de Glasgow. El que s’ha pactat constata que “l’impacte del canvi climàtic amb 1,5 graus és molt menor que amb 2. Mantenir viable l’objectiu de l’1,5 requerirà compromisos i accions significatives i eficaces per part de tots els països”.

El document també conté una promesa d’accelerar els esforços per eliminar i racionalitzar subsidis a combustibles fòssils; reafirma la “importància” de complir amb l’acord per mobilitzar uns 100.000 milions de dòlars anuals entre el 2020 i el 2025 per als països més vulnerables (que no s’ha complert fins ara), i accelerar la transferència de tecnologia a aquests països per facilitar-ne la transició ecològica; assenyala l’objectiu d’assolir la neutralitat d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle abans o al voltant de mitjan segle, però sense vincles precisos. Quant al metà, juntament amb el CO₂ un dels principals factors d’escalfament i objecte d’una iniciativa conjunta dels EUA i la UE per reduir les emissions, només figura al comunicat un reconeixement dels seus efectes nocius i que pot ser una de les opcions més viables i efectives per assolir resultats.

La decisió sobre el finançament de plantes de carbó a altres països és un pas que pot contribuir a limitar l’explotació d’aquest combustible, molt contaminant. La Xina ja va anunciar la intenció de deixar de finançar aquests projectes a finals de setembre. Tot i això, la decisió col·lectiva no impedeix el desenvolupament d’aquesta font d’energia dins dels països membres. El text final no preveu cap horitzó temporal per renunciar al seu ús, circumstància en gran mesura determinada per la resistència de països com la Xina o l’Índia, que continua depenent en alta mesura del carbó al mix energètic.

Mario Draghi, primer ministre italià i amfitrió de la cita, es va congratular a la roda de premsa de clausura dels acords aconseguits i va acceptar que fa només dies les posicions estaven molt més allunyades. “És un èxit perquè mantenim vius els nostres somnis, ens comprometem a més iniciatives, diners i promeses de reducció. I això ha passat quan semblava que els últims mesos els països emergents no tenien cap interès a adquirir nous compromisos”, va assenyalar amb relació a les reticències de tantes nacions.

Draghi, a més a més, es va mostrar comprensiu amb les reticències de la Xina a augmentar l’ambició dels compromisos. “M’esperava un acostament més rígid. I hi ha hagut un moviment significatiu, acollir un llenguatge que mira el futur i no el passat dels números de París. La Xina ha acceptat l’evidència científica del sostre de l’augment de 1,5 graus que comporta sacrificis. Produeixen prop del 50% de l’acer mundial i moltes plantes funcionen amb carbó. Són transicions difícils i això explica la dificultat de tenir immediatament objectius més ambiciosos. Avui compartim ambicions i objectius. Ara cal compartir la velocitat dacció sobre aquests objectius”. Pronunciant un judici de balanç, el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, va observar que deixava Roma amb les seves “esperances insatisfetes, però no enterrades”.

La segona jornada de la cimera també va servir per celebrar noves reunions bilaterals, com la que va donar cita el president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre britànic, Boris Johnson. Enmig del conflicte per la pesca, el líder francès va respondre a les amenaces del seu homòleg i va demanar que es respectin les regles internacionals. Un assessor de Macron, segons va publicar Reuters, va assenyalar que “l’objectiu de tots dos era rebaixar” la tensió i el conflicte dels darrers dies. El mateix assessor va assegurar que Macron esperava ara “serietat” i “respecte” després de dies d’amenaces. Fonts britàniques van fer una versió diferent de la trobada, apuntant que Londres espera que París faci el primer pas d’una desescalada.

D’altra banda, el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, es va reunir amb el seu homòleg xinès, Wang Yi, i van tractar la creixent escalada de tensions entre Pequín i Taiwan. Durant una trobada que va durar al voltant d’una hora i mitja, Blinken va expressar amb “claredat cristal·lina”, segons va publicar Reuters, que Washington s’oposa a qualsevol canvi unilateral a l’statu quo de les relacions entre els dos països asiàtics. Un gest que esperava des de feia dies el Govern de Taiwan.

El president dels Estats Units, Joe Biden, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von de Leyen, van comparèixer conjuntament per informar de l’acord aconseguit entre Washington i Brussel·les per desactivar la guerra aranzelària en matèria d’acer i alumini desencadenada per l’Administració de Trump .

A la tarda d’aquest diumenge està prevista també una reunió específica d’alguns dels líders presents a la cimera sobre la qüestió de les fallades a les cadenes de subministrament globals. Washington promou un intent de cooperació en aquesta matèria, i per altra banda busca incrementar la pressió sobre els productors de gas i cru perquè augmentin la seva producció i alleugin així la tensió en els preus.

Font: El País