El G20 salva a Roma un acord mínim sobre l’escalfament global davant de la COP26

Els líders del G20 van segellar avui a Roma el seu compromís d'”esforçar-se” per limitar l’escalfament global a 1,5 graus, encara que la descarbonització es complirà “al voltant de meitat de segle”, una fórmula vaga amb què es va aconseguir fer pinya que no va satisfer tothom.

“Estem orgullosos del resultat, però és un començament”, va reconèixer el primer ministre amfitrió, l’italià Mario Draghi, al tancament de les reunions.

La cimera va acabar amb una extensa Declaració en què el G20 va deixar per escrit la seva determinació per una “completa i efectiva implementació” de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic del 1992 i l’Acord de París del 2015.

Aquest últim text tenia per objectiu mantenir l’escalfament global molt per sota dels 2 graus i incloïa la voluntat de dur a terme “esforços” per limitar-lo a 1,5, una meta que ha quedat ratificada a la cimera de Roma, encara que amb mitges tintes.

Els caps d’Estat o de Govern del G20 han acordat prendre accions “de mitigació, adaptació i finançament” amb aquest propòsit en “aquesta dècada crítica”, encara que amb un matís important: “en base a les circumstàncies nacionals”.

En concret, reflectint “el principi de responsabilitat comuna” de cada país i les seves capacitats respectives i diferenciades.

“SEREM JUTJATS PEL QUE FAREM”

“Ara ens hem de concentrar a posar-ho en marxa perquè serem jutjats pel que farem, no pel que diem. Aquesta cimera ha omplert de substància les nostres paraules”, va dir Draghi entre aplaudiments.

El primer ministre italià va defensar aquest resultat, tenint en compte que fins al febrer els Estats Units eren fora de l’Acord de París, per voluntat de l’expresident Donald Trump.

A més, el juliol passat, el G20 ministerial de Nàpols (sud) d’Energia i Medi Ambient havia fracassat en el seu intent de sumar la Xina i l’Índia a l’objectiu de l’1,5 graus en aquest segle.

I és que la reducció de les emissions és un assumpte espinós per a les potències més grans, les més contaminants, en implicar un canvi radical en els seus sistemes productius.

Per això, per fer pinya, el G20 no va acabar amb una successió d’accions concretes, ni tampoc amb un compromís clar en matèria de descarbonització per al 2050, sinó que es parla de “al voltant de meitat de segle”, ja que països com Rússia i la Xina , el més poblat del planeta, demanen almenys altres deu anys per complir-ho.

LA DECEPCIÓ DE GUTERRES

El que deliberés el G20 era important perquè aquest fòrum, amb Espanya i els Països Baixos com a convidats permanents, engloba el 80% de la riquesa i el 60% de la població mundial. És a dir, que les seves accions marquen la diferència a la batalla climàtica.

A més, la cita de Roma havia estat presentada com l’avantsala de la Cimera de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP26) que va arrencar aquest diumenge a la ciutat britànica de Glasgow.

Per això va ser convidat a la cita romana el príncep Carles d’Anglaterra, que va animar la comunitat internacional a “apartar les diferències” i combatre aquesta amenaça des de Glasgow: “És l’última oportunitat per actuar”, va advertir davant del plenari.

El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va dir que deixava Roma amb les seves “esperances incomplertes però no enterrades” i va animar la COP26 a “mantenir viu” l’acord del grau i mitjà.

Per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, els líders del món es comprometen a prendre noves mesures al llarg d’aquesta dècada, però també a ajudar els països més vulnerables, pobres i, per tant, més exposats davant d’un desastre climàtic.

Sabent que canviar la transició ecològica costa diners, es volen mobilitzar 100.000 milions de dòlars (uns 86.500 milions d’euros) anuals fins al 2025 per ajudar-los.

Els negociadors nord-americans estaven especialment interessats a sumar més països al Compromís Mundial sobre el Metà, impulsat al costat de la Unió Europea, però tot va quedar que el G20 “pren nota” d’iniciatives de reducció d’aquest hidrocarbur.

ELS ALTRES ACORDS DE ROMA

La cimera de Roma, que deixa la imatge dels líders mundials llançant una moneda a la Fontana de Trevi, ha estat l’escenari d’altres acords. El primer va ser l’adopció, després de negociacions llargues, d’un impost mínim global a les multinacionals del 15% per equilibrar el sistema tributari internacional.

També els Vint es van comprometre a vacunar contra la COVID-19 el 70% de la població mundial per al 2022, mitjançant el repartiment de fàrmacs entre els països menys pròspers.

I a més la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, i el dels Estats Units, Joe Biden, van acabar la cimera celebrant la suspensió d’aranzels mutus a l’acer i l’alumini imposats sota l’administració de Donald Trump.

Font: EFE