La regulació de l’hidrogen verd que necessita Espanya

Experts del sector energètica apunten a Espanya com una de les zones de tot Europa amb més potencial per produir hidrogen verd. I és que la transició cap a un model econòmic sostenible, de dur-se a terme sobre unes sòlides bases, podria ser el motor perquè el país aconsegueixi una posició líder.

L’hidrogen renovable encara no és igual de competitiu que altres tecnologies de baixes emissions, però hi ha excepcions depenent de la ubicació i altres factors. Alguns exemples estan en els carretons elevadors o els vehicles utilitzats en la mineria. Els llocs dotats de riques condicions d’energia renovable amb vent i sol, com Espanya, poden oferir un entorn molt més favorable per a aquesta tecnologia.

Per aconseguir-ho, serà clau definir clarament el marc regulatori de l’ hidrogen renovable, que desenvoluparà un paper important en la descarbonització de sectors de difícil electrificació, on no existeixen solucions eficients o tècnicament viables.

L’objectiu marcat pel Govern, en el seu full de ruta, marca 4 gigavatios (GW) de potència instal·lada d’electrolitzadors a través de fonts d’energies renovables de cara a 2030. Per aconseguir-ho, el Consell de Ministres ja ha aprovat la proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic: el Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) d’Energies Renovables, Hidrogen Renovable i Emmagatzematge (ERHA) que mobilitzarà una inversió superior a 16.300 milions d’euros.

En aquest sentit, durant aquest any entrant 2022, Espanya jugarà un paper decisiu en la seva aposta per aquesta tecnologia. De fet, el 24 de desembre es van publicar les bases reguladores per a la concessió d’ajudes al programa d’incentius a la cadena de valor innovadora i de coneixement de l’hidrogen renovable per 250 milions d’euros i al d’incentius a projectes pioners d’hidrogen verd amb viabilitat comercial, per a la seva producció i consum local en sectors de difícil descarbonització, per 150 milions.

Els ajuts s’atorgaran en règim de concurrència competitiva i seran gestionats per l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDEA).

Les claus de l’èxit

Un dels grans obstacles que presenta l’hidrogen renovable és l’actual cost. Antonio Hernández, soci de sectors regulats i anàlisi econòmica en EY, assenyala que un dels grans reptes per aconseguir el desplegament d’aquesta tecnologia és promoure la seva competitivitat en costos, que en part pot solucionar-se pels ajuts públics que estan per repartir-se. Segons el Hydrogen Council o IRENA, el seu preu actual se situa al voltant dels 3,5 euros per cada kg, enfront d’1,5 euros/kg de l’hidrogen gris, si no es té en compte l’encariment conjuntural del cost del gas natural.

El finançament públic, que ja està avançant, unida a la reducció dels preus de l’electricitat a mitjà termini gràcies al desplegament de renovables, així com als senyals que proporcionin la fiscalitat verda i el preu del CO₂ “permetrà que el preu de l’hidrogen verd descendeixi al voltant dels 2,5 euros/kg per a 2030 i 1,5 euros/kg per a 2050”.

L’expert també apunta a l’aprovació del sistema de garanties d’origen per als gasos renovables, que ja està en esborrany, com una de les claus perquè Espanya avanci en aquesta matèria. Aquestes garanties certificaran el volum de gas i la seva qualitat, ja que es diferenciarà entre hidrogen verd, biometà, biogàs o altres gasos, i abastarà qualsevol gas renovable produït i consumit, ja sigui in situ, autoconsumit, i injectat o no a la xarxa de gasoductes.

En tercer lloc, Hernández destaca la importància de simplificar els tràmits administratius per a l’operació i execució d’instal·lacions de producció d’hidrogen verd. En aquesta línia, homogeneïtzació dels procediments administratius de les diferents Comunitats Autònomes serà també un dels grans reptes que el nostre país haurà de superar.

Un altre dels punts clau és comptar estratègies de descarbonització en els sectors de difícil electrificació, basades en hidrogen verd i altres tecnologies. El passat 28 de desembre el Ministeri per a la Transició Ecològica va treure a consulta pública els termes per a l’adjudicació de 1.200 megavatios (MW) de cogeneració en els pròxims tres anys.

Entre les exigències establertes, destaca que els candidats a aquestes subhastes hauran de garantir un consum mínim d’hidrogen verd del 10% en les seves instal·lacions, que podran operar amb gas natural o biomassa. A més, les instal·lacions dels adjudicataris podran destinar més del 30% de la producció d’electricitat a l’autoconsum (llevat que hagin signat un contracte de venda a llarg termini).

En la seva anàlisi, el soci d’EY també posa en rellevància la simplificació i facilitació del desenvolupament de línies elèctriques directes d’aquesta producció, “que generi certa relació en la planificació de les xarxes de gas i electricitat”.

Assolir l’objectiu de zero emissions el 2050 de l’Acord de París passa per incorporar l’hidrogen verd com a part de la solució. El sector públic i el privat són cada vegada més conscient de la necessitat d’ accelerar els esforços per a la seva producció i ús.

Font: L’Economista