Repsol lidera un consorci per accelerar l’hidrogen verd amb inversions de més de 3.200 milions

Repsol ha llançat Shyne (Spanish Hydrogen Network), un projecte per liderar el desenvolupament de l’hidrogen renovable a Espanya a través de la mobilització d’una inversió total de 3.230 milions d’euros, posant-se així al capdavant de la carrera desatesa entre els grans del sector energètic per encapçalar l’impuls d’aquesta tecnologia al país.

En concret, Shyne, que concentrarà una inversió de Repsol d’uns 2.250 milions d’euros -gairebé el 90% del ‘capex’ de la multienergètica per a hidrogen verd fins al 2030- neix com un consorci, el més gran d’Espanya per a aquesta tecnologia, integrat per 33 entitats de diferents sectors amb l’objectiu de promoure projectes d’hidrogen ‘verd’ en tots els àmbits de l’economia espanyola i fomentar una descarbonització a través d’aquest vector energètic, clau en la transició energètica.

En l’acte de presentació, que va comptar amb la presència de la secretària d’Estat d’Energia, Sara Aagesen, i el secretari general d’Indústria i Pime, Raül Blanco, el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, va qualificar Shyne com una iniciativa “molt motivadora” que va a “permetre unir capacitats, ajuntar forces i contribuir amb més sinergies” a assolir l’objectiu de la descarbonització al país.

A més, el directiu va destacar la capacitat vertebradora del projecte, amb presència en una desena de comunitats autònomes del país, i de permetre a Espanya aprofitar la seva capacitat tecnològica i industrial “per ser líder a nivell europeu” en el desenvolupament de l’hidrogen verd, generant també més de 13.000 ocupacions, “la major part industrials, que són més estables, més ben pagats i més resilients”, va afegir. “Per assolir la neutralitat climàtica no hi ha només un camí, hi ha moltes vies, i l’hidrogen renovable apareix com una via clara, la millor solució en un futur per al transport pesat i la indústria”, va dir.

Al costat de Repsol, formen part del consorci institucions i empreses destacades dels sectors energètics, de la indústria o el transport com Enagás, Alsa, Bosch, Celsa, Talgo, Scania, Iberia, Navantia, Sidenor, Pymar, SEPI o Tubacex, entre d’altres.

Com a socis col·laboradors dels projectes es troben onze associacions, centres tecnològics i universitats, com l’Associació Espanyola d’Hidrogen (AEH2), el Centre Nacional d’Experimentació de Tecnologies d’Hidrogen i Piles de Combustible (CNH2), la Societat Espanyola de Ceràmica i Vidre, el Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), el Centre Tecnològic d’Automoció de Galícia (CTAG), la Fundació per al Desenvolupament de les Noves Tecnologies de l’Hidrogen a Aragó (FHa), la Fundació Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC), Tecnalia i Cidetec, així com les universitats de Castella-la Manxa i Alacant.

Dos gigawatios d’aquí a 2030

El projecte neix amb uns objectius ambiciosos de desenvolupament de la producció d’hidrogen renovable, amb unes metes per instal·lar 500 megavatios (MW) el 2025 i dos gigavatios (GW) el 2030, la qual cosa suposa la meitat de les aspiracions marcades en el Full de Ruta de l’Hidrogen del Govern d’Espanya.

A més, aspira a generar un ecosistema que connecti les grans iniciatives regionals al voltant de l’hidrogen que ja s’estan posant en marxa, com el Corredor Basc de l’Hidrogen (BH2C), la Vall de l’Hidrogen de Catalunya i la Vall de l’Hidrogen de la Regió de Múrcia. Així mateix, preveu la creació de dos nous hub d’ innovació, l’ objectiu del qual serà el desenvolupament de tecnologies competitives que es troben encara en desenvolupament, com la fotoelectrocatàlisi.

Per la seva banda, la secretària d’Estat d’Energia, Sara Aagesen, va considerar que el projecte representa una “iniciativa molt singular i necessària en aquest moment tan important” en la cursa per l’impuls a l’hidrogen renovable, considerat “estratègic” i una “oportunitat que no es pot perdre” per ser “líders”, va dir.

“L’hidrogen renovable és un projecte país i una peça fonamental en el puzzle per completar la descarbonització”, va destacar Aagesen, subratllant que l’objectiu és que Espanya sigui capaç de “innovar i dissenyar” en aquesta tecnologia, “estant des del principi” del seu desenvolupament. “Estem en una dècada de gran carrera pel lideratge tecnològic i Espanya i les seves empreses volen estar en aquesta carrera”, va destacar.

Mentre, el secretari general d’Indústria i PIME, Raül Blanco, va afirmar que Espanya “té una oportunitat única i tota la capacitat per liderar la cadena de valor industrial de l’hidrogen a Europa”, per a la qual cosa aquest projecte “és un gran exemple”.

Ajut de l’ administració

D’altra banda, el conseller delegat d’Enagás, Marcelino Oreja, que va participar també l’acte, va subratllar que la col·laboració publicoprivada “és crítica” per a l’impuls de l’hidrogen verd, per a la qual cosa va demanar “ajuda” a les Administracions, “no només amb fons, sinó agilitant els tràmits”.

“Si no és així no arribarem a temps, necessitem ajuda en la simplificació de la tramitació administrativa. Estem en un lloc privilegiat pel sol i el vent, però estem competint amb un altre i la col·laboració és fonamental”, va assegurar.

Al capdavant d’aquest projecte, Repsol pren així la davantera en la cursa per l’hidrogen verd, que s’ha convertit en un cavall de batalla en el panorama energètic espanyol, amb els principals grup del sector immersos en liderar el seu desenvolupament.

PERTE de l’ hidrogen

L’hidrogen renovable s’ha convertit per a Espanya en un pilar bàsic dins del projecte país. De fet, el Govern va llançar un full de ruta amb l’objectiu de ser líder en aquesta tecnologia que estableix, entre d’altres, l’objectiu d’assolir 4 GW de capacitat de producció el 2030, un 10% del total de la UE. I és que la quantitat i la qualitat dels recursos renovables li atorguen al país un avantatge competitiu en el desenvolupament de l’hidrogen renovable, amb l’objectiu de convertir-se en un hub internacional d’aquesta tecnologia.

Tal és el paper prioritari que li ha concedit el Govern que serà l’element del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) per impulsar les energies ‘verdes’ que rep més suport, amb un total dels 1.555 milions d’euros, que s’estimen que mobilitzaran altres 2.800 milions de capital privat. Sumarà així 4.355 milions d’euros, quelcom més d’un quart dels 16.300 milions que l’Executiu pretén mobilitzar amb aquest PERTE per a les renovables.

Font: Cinco Días