Els fons europeus aviven la flama de l’hidrogen verd a Espanya

Tot i que aquest combustible ‘verd’ promet ser una peça fonamental en la transició energètica, les decisions (especialment de finançament) sobre això s’han de prendre amb la major cautela possible

Sembla que l’hidrogen ha arribat a la transició energètica per quedar-se. Una gran part d’ aquesta responsabilitat recaurà en una part dels fons de recuperació europeus que es destinaran a innovar, desenvolupar i refermar aquesta nova tecnologia al nostre país. Aquesta és una de les principals premisses del PERTE d’energies renovables, hidrogen renovable i emmagatzematge aprovat el passat 15 de desembre pel Govern d’Espanya, amb una clara visió de futur.

Els objectius en els quals treballar ja estan descrits en el Full de Ruta de l’Hidrogen Verd. El document pretén que Espanya lideri la investigació d’aquest nou vector energètic, fonamental per descarbonitzar tant el transport pesat per terra, mar i aire, com la gran indústria amb alt consum energètic (actualment empra gas fòssil). Amb un objectiu de 4 GW de potència instal·lada d’electrolitzadors o que un mínim del 25% del que consumeixi la indústria procedeixi de fonts de renovables el 2030, es pretén assolir una rellevància en aquest mercat naixent i pioner per ser una referència a Europa.

Fons d’ arrencada

Ara el component 9 del PERTE d’energia pretén ser el pedal de l’accelerador gràcies als 1.555 M€ que es destinaran a tot el que es relacioni amb l’hidrogen, verd i renovable, per suposat. Per a això, el document identifica diferents línies d’actuació amb diverses fases. La primera és potenciar i impulsar la cadena de valor industrial de l’ hidrogen amb el suport a la creació de capacitats tècniques i l’ avenç tecnològic, sobretot respecte a l’ R + D + i, amb demostracions i prototips.

“Cal controlar i evitar la injecció d’hidrogen a la xarxa de gas perquè suposaria un greenwashing del gas fòssil”

Posteriorment, es pretén impulsar les actuacions dels centres tecnològics i empreses que avui compten amb línies de treball sobre hidrogen renovable, estimulant instal·lacions d’assaig de sistemes, components o equips. Entre l’ampli llistat de noves aplicacions, es trobarien la producció d’hidrogen mitjançant hidròlisi, la pila de combustible i sistemes de combustió directa, així com la subvenció a nous vehicles terrestres de mercaderies pesades i embarcacions marítimes, entre d’altres.

Una altra línia de treball és la de convertir Espanya en un “Hub d’hidrogen”, una vall avantguardista i de referència a nivell europeu. Es desenvoluparia al voltant dels grans centres de consum energètic per identificar i solventar les barreres actuals per impulsar el desplegament d’electrolitzadors d’alta capacitat, integrar subministraments d’hidrogen renovable, programes de formació i aconseguir que tota l’electricitat del “hub” procedeixi de renovables a través de contractes bilaterals d’energia (PPAs). En molts casos, i amb les característiques definides, el que s’ intenta és captar projectes pioners que són susceptibles d’ accedir al finançament a través dels fons europeus.

Un camí tortuós

La imminent convocatòria de projectes segueix sent això, imminent; no arriba. Aprovada l’Ordre 1444/2021 el 24 de desembre, dotada amb 250 M€ per a l’impuls de la cadena de valor, i l’Ordre TED/1445/2021 de les bases reguladores per a la concessió d’ajuts, amb 150 M€, les empreses encara no poden presentar els projectes perquè l’IDAE no ha tret la convocatòria. Tot i que no seran les últimes convocatòries, els retards marcaran el ritme d’avanç.

Totes les empreses espanyoles estan esperant per impulsar aquest vector energètic a Espanya. Les petites pimes, startups, fons deinversió, tecnològiques i les grans elèctriques, gasistes i petroleres busquen entrar en aquest nou mercat gràcies als diners europeus i així redirigir els seus plans de desenvolupament.

Problemes: eficiència i gas fòssil

Tanmateix, actualment l’ hidrogen no és una veta d’ or inagotable, té limitacions i entre elles la promoció per part d’ empreses que, fins ara, han tingut en els combustibles fòssils el seu principal valor històric. Una excessiva sobreoferta de projectes d’hidrogen pot desvirtuar i redireccionar els fons lluny d’altres tecnologies ja madures, competitives, més sostenibles i amb un valor social més elevat.

L’inconvenient és l’eficiència. Actualment, per produir 1 kg d’hidrogen necessitem 50 kWh d’electricitat procedent de fonts com el sol o el vent, si volem que sigui verd, amb una eficiència del procés entre el 60% i 70%. Com assenyala l’informe de la Fundació Renovables “El paper de l’hidrogen en la transició energètica”, un dels principals valors és apostar per la màxima eficiència energètica dels processos, per la qual cosa si tenim sectors amb una alternativa elèctrica, com és el ferrocarril, desenvolupar sistemes d’hidrogen només podria hipotecar-nos.

Un altre punt que es destaca en l’informe és el dels electrocombustibles en la mobilitat. A causa de la seva baixa eficiència (per sota del 20%), s’ha de considerar una opció d’últim recurs per les pèrdues energètiques al llarg del seu procés de transformació. Així mateix, es consumeixen en motors tèrmics, amb bastant menor eficiència que els elèctrics actuals de vehicles, i en requerir carboni per a la seva síntesi, emeten diòxid de carboni.

Conjuntament, cal controlar i evitar la injecció d’hidrogen a la xarxa de gas (blending), perquè suposaria un greenwashing que seguiria promocionant el gas fòssil i invertint en infraestructures de transport que res o poc tenen a veure amb la demanda actual i la recerca de la sostenibilitat. Per tant, és important evidenciar que l’ hidrogen és fonamental, però només en els sectors que no són susceptibles d’ una electrificació directa. Perdrem una oportunitat històrica si no juguem la baralla dels fons europeus tenint en compte les seves limitacions.

Font: El Confidencial