Què suposa que lenergia nuclear sigui verda?

El debat per la proposta de la Comissió Europea d’assignar la taxonomia d’“energia verda” a la nuclear i el gas divideix Europa. Mentre que França impulsa aquest canvi a la qualificació i anuncia la construcció de noves centrals nuclears, Espanya i Alemanya s’oposen dràsticament. La ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha sentenciat que aquesta modificació “mana un senyal erroni als mercats financers”, però quin seria l’abast real d’aquesta modificació?

El Pacte Verd Europeu obliga els països a invertir en reformes ecològiques “almenys el 37%” del finançament que reben del Mecanisme de Recuperació i Resiliència de 672.500 milions d’euros. En aquest sentit, la taxonomia verda busca guiar les empreses i els inversors en els seus plans de descarbonització, identificant activitats i sectors econòmics ambientalment sostenibles i que contribueixin a mitigar el canvi climàtic.

“Tot el que és sostenible aconsegueix finançaments millors al mercat. Els tipus d’interès i els crèdits són més barats”, indica Ignacio Araluce, president de Fòrum Nuclear, a CincoDías. Araluce adverteix que el sector energètic europeu encara no és capaç de proveir-se només amb energies renovables, i per això la Comissió planteja la nuclear com a part de la transició, tenint en compte que no produeix emissions de CO ₂ . L’expert afegeix que la Unió Europea encara no ha delimitat el tipus d’inversions que es podrien fer a les “energies de transició”.

Finances verdes

D’altra banda, la inclusió de la nuclear i el gas en aquesta taxonomia afegeix una capa de complexitat a la regulació sobre les finances verdes a Europa, i genera, per exemple, preguntes sobre la possibilitat que les institucions involucrades en projectes nuclears o de gas que compleixin els estàndards de la Unió Europea puguin emetre bons verds, un mercat que va créixer al voltant d’un 50% l’any passat i que s’estima que es van emetre bons pel valor de 452.200 milions de dòlars el 2021.

A l’octubre la Comissió va assegurar que buscarà recaptar fins al 30% dels fons de Next Generation EU, uns 250.000 milions d’euros, mitjançant l’emissió de “bons verds de Next Generation EU”. En aquest sentit, la delimitació de la taxonomia podria influir directament en la quantitat d’inversions que aquestes emissions podran captar i als sectors als quals la inversió es podrà dirigir. De moment, però, l’executiu comunitari encara no s’ha manifestat sobre això.

Les autoritats han d’aclarir si canviaran els criteris per a inversions verdes

Segons l’estàndard actual de la Comissió Europea, com a requisit els emissors han d’acreditar alineació amb la taxonomia, a més d’oferir transparència sobre la gestió dels ingressos del bo i rebre la verificació per part de l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA ) i d’entitats externes. En aquest sentit, les autoritats hauran d’aclarir si l’ESMA és qui tindrà l’última paraula sobre quines inversions d’“energies de transició” són sostenibles, o com es reconfigurarien aquests criteris.

Aquesta modificació també podria implicar canvis en el criteri europeu sobre quines gestores de fons tenen inversions sostenibles, ja que actualment les firmes reben qualificacions diferents segons si consideren els riscos de sostenibilitat en la presa de decisions d’inversió.

Per a Alicia Cantero, biòloga i responsable de l’àrea d’incidència política de Greenpeace, incloure la nuclear entre les inversions verdes és un despropòsit. “Aquesta decisió fa que la taxonomia perdi sentit i la converteix en una llicència per al rentat verd. Es corre el perill que la inversió es desviï cap a la nuclear i no arribi a les tecnologies veritablement sostenibles. La Comissió Europea ignora el principi de no mal i els problemes que els residus deixaran a futures generacions. És un engany” ha indicat Cantero a aquest diari.

La nuclear i el gas serien considerades ‘energies de transició’

El sistema espanyol encara depèn en gran part de la nuclear. De fet, segons Red Eléctrica de España, aquesta font va representar al voltant del 20,8% de la producció total de la Península el 2021, mentre que totes les renovables juntes van representar al voltant d’un 46,6% i la resta de les no renovables, entre elles el gas natural i el carbó, el 32,6% restant.

D’altra banda, en el context de la crisi energètica que Europa travessa des de finals de juny, la presidenta de la Comissió Europea ha destacat en els darrers mesos la importància de la “sobirania energètica” europea. Aquest concepte ha estat descrit per les autoritats com la protecció de lautonomia de la regió la influència i pressions dels seus proveïdors com Rússia.

En aquest context, Santiago Carbó, director d’estudis financers de la Fundació Funcas i consultor del Banc Mundial, afirma a Cinco Días que l’energia nuclear ofereix una alternativa a les importacions energètiques: “El debat sobre els residus és difícil, té una venda i un cost polític elevat. La transició prendrà temps i recursos. Ara tenim la sort de tenir Algèria com a aliat per al subministrament de gas, cosa que permet mantenir el sistema energètic, però i què passaria si no?”.

ALTRES GRANS IMPULSORS DE LA NUCLEAR

• Xina. Planeja construir fins a 150 reactors nuclears els propers 15 anys amb una inversió estimada de 440.000 milions de dòlars (uns 381.000 milions d’euros). Més que la resta del món en les darreres tres dècades. L’objectiu del gegant asiàtic, que ja compta amb uns 51 reactors nuclears, és ampliar la capacitat instal·lada d’energia nuclear del 10% del total del subministrament al 15% per al 2050.
• Índia. El gegant ha afirmat que per al 2024 tindrà nou reactors nuclears més 12 nous addicionals, amb una capacitat de 9.000 MW. Actualment ja compta amb 22 reactors en funcionament i està explorant 5 locaciones noves per a possibles nous projectes.
• Japó. Una de les promeses de campanya del nou primer ministre, Fumio Kishida, va ser reimpulsar l’energia nuclear. Està concentrat estendre la vida dels 33 reactors que té actualment. Sota la normativa actual 15 d’aquests reactors tancaran el desembre del 2030 i no la resta abans del 2050.
• França i Països Baixos. Emmanuel Macron ha anunciat la construcció de fins a 14 nous reactors. D’altra banda, el Govern neerlandès va anunciar al desembre la construcció de dues centrals nuclears en un intent per assolir objectius climàtics.

Font: Cinco Días