Així pujaran les assegurances pel canvi climàtic

L’escalfament del planeta per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i el consegüent augment de fenòmens climàtics extrems es traduirà en un encariment de les pòlisses d’assegurances, segons admet el sector mateix, al qual les ONG reclamen que deixi d’assegurar les inversions en projectes d’explotació de combustibles fòssils.

Així ho han explicat a Efe diversos especialistes de la indústria asseguradora, que preveu que en els propers 20 anys les primes globals de danys augmentin un 22% fins a assolir els 183.000 milions de dòlars (uns 160.000 milions d’euros) a causa de la intensificació en la freqüència i virulència dels fenòmens meteorològics extrems.

«Les tarifes depenen del risc i el risc està augmentant», conclou el director de Swiss Re per a Espanya i Portugal, Santiago Arechaga, preguntat pel futur de les assegurances en un món que ja és un grau més càlid que a l’era preindustrial.

Encara que matisa que hi haurà «dinàmiques competitives» que poden afectar aquesta política tarifària, Arechaga reitera que «la tendència lògica» si es confirma el patró de catàstrofes naturals agreujades per la crisi climàtica –com, recorda, «ja està passant»– és que hi hagi correccions de preus a l’alça.

A nivell global, entre el 2017 i el 2018 el sector assegurador va patir pèrdues per valor de 219.000 milions de dòlars com a conseqüència de desastres naturals, la seva pèrdua més gran mai registrada en un període de dos anys, segons el Swiss Re Institute.

LA MUTUALITZACIÓ DEL RISC

Mentre que en altres països, com els Estats Units o Alemanya, els ciutadans han de contractar pòlisses específiques que cobreixen danys d’inundacions, per exemple, a Espanya aquests costos -excepte en explotacions agrícoles- els assumeix el Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS), una entitat que depèn del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital.

De cada assegurança privada que una persona contracta a Espanya –ja sigui de vida o sobre els béns–, un 0,07 per mil sobre el valor assegurat es mutualitza, una tarifa fixa que és independent al risc de cada cas particular.

Però el CCS també preveu elevar la tarifa si les catàstrofes naturals es converteixen en la norma i els costos augmenten, cosa que implicaria que les asseguradores pagarien més a aquesta entitat, i aquest augment es podria traslladar als preus de les pòlisses (encara que, segons el Consorci, el més probable és que l?encariment es produeixi per la política tarifària de les reasseguradores, i no per la del CCS).

A més de catàstrofes naturals, el CCS assumeix atacs terroristes, tumults populars i altres riscos extraordinaris, però el gruix dels costos, un 87 %, es destina a cobrir danys d’inundacions i de tempestes ciclòniques atípiques.

Francisco Espejo, meteoròleg i subdirector d’estudis i relacions internacionals al CCS, confirma que el volum de les indemnitzacions per inundacions gairebé «s’ha triplicat» en les últimes cinc dècades, però matisa que el nombre de béns assegurats és ara gairebé tres vegades més gran .

Així, encara que constata un augment en la perillositat a causa de l’escalfament, ressalta que hi ha a més una exposició més gran a aquestes amenaces, cosa que reflecteix una altra cara del problema: “el mateix que està causant el canvi climàtic està causant l’increment dels danys: el nivell de desenvolupament de la societat actual”, apunta.

El cost econòmic de la crisi climàtica també preocupa el sector agrari: l’any 2021 s’ha tancat amb 722 milions d’euros en indemnitzacions abonades als pagesos i ramaders assegurats, “la segona xifra més alta en els 42 anys d’història del sistema espanyol de Assegurances Agràries Combinades”, necessiten des d’Agroseguro.

EL PAPER DE LES ASSEGURANCES

Tot i aquestes creixents pressions sobre el sector, les ONG que conformen la coalició ‘Insure Our Future’ (Assegurar el nostre futur) consideren que les principals asseguradores i reasseguradores a nivell mundial «no han adoptat les polítiques suficients per garantir que les seves activitats no suporten desenvolupament de projectes intensius en carboni».

La seva darrera avaluació anual sobre els compromisos climàtics de 30 asseguradores internacionals conclou que, encara que la majoria d’aquestes empreses (entre elles, l’espanyola Mapfre) s’hagi compromès a excloure la subscripció i la inversió al sector del carbó tèrmic, avui dia , «cap d’aquestes asseguradores no té una política d’exclusió dels combustibles fòssils alineada amb els objectius de l’Acord de París”.

Quentin Aubineau, jurista a l’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient (IIDMA), recalca el “paper fonamental” del sector assegurador en la descarbonització de l’economia, ja que «sense les pòlisses d’assegurança ofertes per les asseguradores, les activitats intensives en carboni no es podrien dur a terme», però lamenta que encara “són molt poques les companyies que tenen una política –encara que molt bàsica– d’exclusió en relació amb el sector del gas i del petroli”.

Font: El Periódico