Ja estem preparant la COP27: serà més productiva que l’anterior?

L’anterior Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic va tenir com a focus el compromís dels països per tal d’evitar un canvi climàtic catastròfic 2021 va ser un any sense precedents de desastres climàtics, però també d’acció contra el canvi climàtic. La COP26 es va celebrar a Glasgow del 31 d’octubre al 12 de novembre i va comptar amb la participació de més de 120 líders internacionals i representants de 200 països.

La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2022 serà la cimera número 27 que, en aquesta ocasió, es durà a terme a Sharm el-Sheikh, Egipte. Encara es desconeix la data exacta de la COP27 (probablement el novembre del 2022), però sí que treballarà per fer de la conferència “un punt d’inflexió radical en els esforços climàtics internacionals en coordinació amb totes les parts, en benefici d’Àfrica i el món sencer”.

¿Què vol dir això?

La COP27 pretén lluitar per una compensació de les pèrdues i els danys patits pels països afectats pel canvi climàtic. Avançar en el polèmic tema de les pèrdues i els danys, cosa que les nacions pobres diuen que els deuen pels danys acumulats, és una altra tasca que segueix sense resoldre’s.

Els països i comunitats vulnerables ja estan patint greus pèrdues i danys en vides, mitjans de subsistència, cultius i infraestructura causats pels efectes inevitables del canvi climàtic. És una realitat que totes aquelles comunitats que menys contribueixen a les emissions globals (la Banya d’Àfrica, que inclou Etiòpia, Kènia i parts de Somàlia, està experimentant actualment la sequera més severa en 40 anys), s’enfronten a les pitjors conseqüències i no sempre compten amb els recursos per fer-hi front.

“Cada retard en relació amb la prevenció de l’escalfament per sobre dels 1,5 graus té costos econòmics reals”

Els esdeveniments climàtics extrems com onades de calor, sequeres, inundacions, ciclons o incendis estan ocorrent amb major freqüència i severitat i, a l’Àfrica, està afectant la salut de la població, els ecosistemes naturals, així com problemes socials, econòmics i ambientals.

Les nacions més pobres del món han de ser capaces de fer front a aquesta emergència climàtica i aquesta cimera tractarà de recaptar diners perquè les nacions en desenvolupament puguin precisament fer la seva part. I és que, actualment, no existeix un mecanisme de finançament global per recolzar la recuperació de les pèrdues i els danys que pateixen aquestes persones.

“Cada retard en relació amb la prevenció de l’escalfament per sobre dels 1,5 graus té costos econòmics reals que estan acabant amb el potencial de creixement econòmic real a l’Àfrica i té un impacte en la vida de les persones… Els països africans perdran al voltant del 5% del PIB a causa del canvi climàtic”. “Els països africans ja estan gastant fins al 9% del seu PIB en respondre als desastres relacionats amb el clima”, va explicar Jean-Paul Adam, director de Tecnologia, Canvi Climàtic i Gestió de Recursos Naturals de la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a l’Àfrica (UNECA).

2022 podria ser l’any que marqui la diferència

Malgrat tots els seus fracassos relatius, la COP26 va fer èmfasi que tant el finançament privat com la pública són igualment necessàries per finançar la tecnologia per a una economia baixa en carboni. La necessitat d’ acció climàtica augmentarà amb el pas dels mesos, per la qual cosa apareix com una opció obligada una regulació, acció voluntària i innovació tecnològica per part de les empreses mentre s’ equililin les estratègies de negoci a curt i llarg termini. Les empreses es comprometran, presumiblement, cada vegada més amb l’ acció climàtica per obtenir l’ aprovació de les parts interessades, impulsant un avantatge competitiu.

Els objectius de COP27

• Lliurar 100.000 milions de dòlars a l’any per ajudar els països en desenvolupament a mitigar i adaptar-se als efectes del canvi climàtic.

• La creació d’un fons de pèrdues i danys i la mobilització de finançament.

• Nous compromisos i implementació dels existents per limitar l’escalfament global per sota dels 2 °C per a finals de segle.

A la COP26, aquesta discussió sobre pèrdues i danys va cobrar impuls, i Escòcia es va convertir en el primer país a contribuir (amb al voltant de 2,5 milions d’euros) al finançament de pèrdues i danys per als països en desenvolupament.

La intenció és que 2022 siga l’exemple d’Escòcia i més països s’uneixin per ajudar els països en desenvolupament a enfrontar les seqüeles de la crisi climàtica. De moment, és quelcom que no s’ha complert ni el 2020, ni el 2021. La impossibilitat d’arribar a un acord sobre el finançament va ser citada com una de les principals decepcions de la conferència COP26.

Fins ara, l’únic país, a més d’Escòcia, que va prometre públicament actualitzar el seu compromís sota l’Acord de París, és Egipte. Alemanya, per la seva banda, ha posat el tema a l’agenda del G7 aquest any, com a titular de la presidència.

Font: El Confidencial