La Xina llança el mercat d’emissions més gran del món

El major mercat d’emissions d’efecte hivernacle del món, el de la Xina, ja està en marxa. A les 9.30 (hora local; 3.30, hora peninsular espanyola) d’aquest divendres, les primeres operacions d’intercanvi han començat a la Borsa Ambiental i d’Energia de Shanghai, segons ha informat l’agència de notícies Xinhua. El llançament representa un important avenç en la lluita global contra el canvi climàtic: és un dels primers, i fonamentals, passos perquè aquest país, el major emissor del món (és responsable de gairebé el 30% al planeta), compleixi el seu objectiu d’arribar a la neutralitat de carboni per al 2060.

En les seves primeres operacions, el preu de les emissions s’ha establert en 48 iuans (6,3 euros) per tona de carboni, o cinc vegades menys que la cotització que assoleix en el sistema europeu, al voltant dels 33 euros.

Aquests mercats es consideren, des que el 2005 es va establir l’ europeu, pioner en aquestes lligues, una de les eines fonamentals per retallar emissions. En ells, a les empreses participants se’ls imposen unes quotes determinades d’emissions. Les que no sobrepassin les seves assignacions poden vendre el seu excedent de quota a altres companyies que sí que les superin. El resultat és que les companyies tenen així un incentiu per reduir la seva petjada de carboni.

En la primera fase del mercat nacional xinès hi participaran 2.225 companyies del sector elèctric. En el seu conjunt, aquestes empreses emeten el 40% dels gasos xinesos. Segons la consultora Rhodium Group, el 2019 les emissions de gasos hivernacle xinesos van equivaler a 14.090 milions de tones de diòxid de carboni.

Gradualment, el mercat s’ampliarà a altres sectors on es registra un alt nombre d’emissions, des de l’aeronàutic i el petroquímic a l’acer i la indústria paperera. En el sistema quedaran incloses les empreses que emetin gasos hivernacle equivalents a més de 26.000 tones de diòxid de carboni a l’any. Una vegada que estigui plenament desenvolupat i tots els sectors contaminants integrats en ell, podria cobrir l’11% de les emissions mundials, calcula la consultora Trivium.

Xina havia anunciat fa una dècada els seus plans per crear un mercat nacional de carboni. A partir del 2013, i amb gran fanfarria, es van establir els set primers mercats pilot regionals, en localitats com Shenzhen, Shanghái o Pequín. Però l’entusiasme inicial es va estancar. Els projectes d’ ampliar-los i integrar-los en un sistema que abastés tot el país es van anar retardant, a causa de pressions en la indústria del carbó i polítiques econòmiques que durant anys van primar el creixement a expenses del medi ambient.

Les coses semblen haver donat un tomb definitiu. Després d’anys en què Xina va acaparar titulars pels seus alts nivells de contaminació de l’aire, i el deteriorament del seu mediambient, el president xinès, Xi Jinping, ha abraçat amb entusiasme la causa de la defensa ecològica i la lluita contra el canvi climàtic. El seu anunci davant l’Assemblea General de l’ONU el setembre de l’any passat, en el qual marcava els objectius de neutralitat de carboni per al 2060 i assolir el nivell màxim d’emissions per al 2030, va arrossegar altres països, com Japó, a llançar els seus propis compromisos. I va convertir el llançament del mercat en una prioritat nacional. El viceministre de Medi Ambient, Zhao Yiming, declarava aquesta setmana en una roda de premsa que la iniciativa representa “una eina clau” per complir ambdues metes.

Les autoritats xineses, considera l’analista Cory Combs, de Trivium, “s’han adonat que per aconseguir aquest objectiu necessiten un mecanisme que incentivi estructuralment la innovació en empreses per reduir les emissions”.

La primera fase, puntualitza Combs, serà sobretot experimental. No serà tan important l’intercanvi d’emissions en si, sinó “fer que el procés funcioni” de manera adequada, amb operacions que es puguin rastrejar, verificar i auditar. “La meta és aconseguir desenvolupar-ho bé”, insisteix l’analista, i “establir un mecanisme de cotització a llarg termini que funcioni”.

El principal emissor del món ha començat a donar altres passos per complir les metes anunciades per Xi, que amb lemes com “muntanyes verdes i cels blaus equivalen a riqueses d’or i plata” ha convertit el rescat del mediambient en una de les prioritats polítiques per a les pròximes dècades. Al desembre, les autoritats xineses van prometre que per al 2030 els combustibles no fòssils representaran el 25% de la cistella energètica del país, un augment de cinc punts percentuals respecte a l’objectiu anunciat el 2015. El nou pla quinquennal, que regirà l’economia xinesa fins al 2025, preveu una reducció de la intensitat energètica d’un 13,5%. I el següent pla quinquennal (2026-2030) veurà assolir el pic de consum de carbó, la principal font d’energia a la Xina.

Font: El País