La Xina i l’Índia impedeixen tancar al G-20 compromisos concrets contra el canvi climàtic

La cimera del G-20 conclourà aquest diumenge a Roma, amb un bon ambient entre els líders de les principals economies del món per millorar la lluita contra la pandèmia i rellançar l’economia amb més justícia social, però es mantenen les dificultats per arribar a un compromís entre Occident i les potències asiàtiques, com ara la Xina i l’Índia, sobre la reducció de les emissions de C02.

L’esborrany del comunicat final filtrat dissabte és gandul sobre l’emergència climàtica: no hi ha acord ferm amb mesures, sinó que s’indica que l’objectiu és limitar l’escalfament global al nivell d’1,5 graus centígrads, que els científics diuen que és vital per evitar un desastre climàtic. Fins a última hora, la presidència italiana del G-20 treballarà per millorar el comunicat oficial que es coneixerà diumenge a la tarda, però l’esborrany, que és ja el cinquè de la declaració conjunta del G-20, mostra les dures negociacions diplomàtiques entre els països.

«Continuem compromesos –es limita a dir l’esborrany– amb l’objectiu de l’Acord de París de mantenir l’augment de la temperatura mitjana mundial per sota dels 2°C i continuar esforçant-se per limitar-lo a 1,5 graus centígrads per sobre dels nivells preindustrials».

És a dir, mentre l’objectiu d’Occident era en principi arribar a un acord ferm sobre emissions netes zero per al 2050, amb reduccions significatives per al 2030 i el compromís de mantenir-se per sota dels 1,5 graus centígrads d’augment de temperatura des d’ara fins a final del segle, la Xina es manté en el pla d’arribar a zero emissions per al 2060, igual que l’Índia. Cal destacar que la Xina, el contaminador més gran del planeta, amb només una de les seves empreses, la Xina Petroleum & Chemical, controlada pel gegant petrolier Sinopec, contribueix més a l’escalfament global que el Canadà i Espanya junts.

No seria bon senyal que la cimera de Roma acabés amb un gandul comunicat sobre el canvi climàtic, perquè els països que formen el G-20 representa més del 80% del PIB mundial, el 75% del comerç mundial, el 60% de la població del planeta i també, segons diverses estimacions, gairebé el 80% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Per això el resultat del G-20 pot marcar el debat la vint-i-sisena Cimera del Clima, la COP26 patrocinada per l’ONU, que s’inicia demà a Glasgow (Escòcia), a la qual acudeixen representants de 197 països, amb l’objectiu d’assolir acords concrets per reduir les emissions.

Revolució fiscal global

En el discurs inaugural de la cimera, que té lloc al Centre de Congressos la Nuvola al barri de l’EUR, al sud de Roma, el primer ministre, Mario Draghi, president de torn del G-20, va destacar que «podem mirar el futur amb optimisme», subratllant alguns objectius que ja han estat aprovats, en particular «l’acord històric per a un sistema fiscal internacional més just i eficaç». Els experts consideren que es tracta d’una «revolució fiscal global», perquè aconseguirà evitar que les empreses, sobretot les multinacionals, portin els guanys als paradisos fiscals.

Se li va donar el vistiplau, després d’anys d’estancament, l’1 de juliol passat a l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE). Dues són les conseqüències més importants: En primer lloc, les grans multinacionals (al voltant d’un centenar amb ingressos superiors a 20.000 milions d’euros) poden ser obligades a pagar els impostos als països on aconsegueixen els seus beneficis, i no només a les nacions on fixen la residència fiscal. D’altra banda, els països que tenen al seu territori empreses multinacionals amb almenys 750 milions d’euros de facturació poden imposar un impost mínim del 15%. Segons càlculs de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), l’impost mínim global podria generar ingressos afegits als països per valor d’uns 150.000 milions d’euros, que en bona part avui escapen al fisc.

Un «nou model econòmic»

La recuperació econòmica després de la pandèmia ha centrat també el debat de la cimera. L’economia mundial sembla estar encarrilada, segons les darreres dades del Fons Monetari Internacional, amb la previsió del 5,9% de creixement el 2021).

Mario Draghi va destacar que amb «els plans de recuperació per estimular el creixement» s’està construint «un nou model econòmic que beneficiarà tothom» i va considerar que el multilateralisme és la resposta davant dels nous desafiaments: «Davant del proteccionisme, l’unilateralisme i el nacionalisme, la millor resposta als problemes que enfrontem avui és el multilateralisme. En molts sentits, és la única solució possible. Des de la pandèmia fins al canvi climàtic i els impostos justos i equitatius, fer tot això sols no és una opció possible», va dir Draghi a la primera sessió de la cimera, dedicada a «economia i salut global».

Font: ABC