Valladares (CSIC) demana no frivolitzar amb el canvi climàtic: “Busquem un míting per mantenir la nostra forma de viure”

– “No es pot posar en el mateix debat un científic i un negacionista”, ha dit a RNE

– Assegura que les inèrcies socials frenen la lluita contra l’escalfament global

Els Matins de RNE – Fernando Valladares, CSIC: “Volem que ens salvi la campana que ens permeti seguir amb el nostre ritme de vida insostenible”

El biòleg del CSIC i professor de la Universitat Rei Joan Carles, Fernando Valladares, ha demanat que s’evitin els “debats espectacle” sobre el canvi climàtic. Valladares, entrevistat al programa Els Matins de RNE, ha criticat que aquest estiu es discutís en alguns mitjans sobre les onades de calor i els cicles climàtics “des de l’equidistància”, recordant que no es pot posar en el mateix nivell un científic i un negacionista. Ningú pot negar des de la ciència que l’escalfament dels últims 70 anys té influència humana, assegura.

Pregunta: Hi ha un informe de les Nacions Unides que assegura que no complim. Diu que hem de multiplicar per quatre el rendiment anual de les renovables per assolir l’objectiu de descarbonització. ¿Coincideix vostè amb aquest diagnòstic? No estem complint els objectius?

Resposta: Doncs sí, efectivament, aquesta anàlisi és bastant certa i per a mi el més important és entendre les causes Per què no ho estem complint? Què està passant perquè no fem el que tots sabem que toca fer?

Pregunta: ¿Ve factible, per exemple, que el 2030 els vehicles elèctrics es converteixin en el 60% de les vendes de vehicles nous, que és el que ha dit aquesta matinada les Nacions Unides.

Resposta: És un escenari difícil, és un desafiament. Però jo veig que hi ha els mimbres tecnològics per fer-ho. Potser les inèrcies que més va a costar vèncer són les inèrcies socials o dels grups d’interès. Tenen fets molts cotxes a l’antiga, hi ha inversions financeres importants per mantenir.

Pregunta: Per què no estem complint els objectius al ritme marcat?

Resposta: Bo, no hi ha un motiu. Hi ha una llista. Jo de vegades n’hi ha hagut fins a vuit o nou factors diferents. Molts tenen a veure precisament amb una societat en la qual diem una cosa i en fem una altra. També que busquem mil·lennis. Ens agrada creure que és possible contemporitzar coses que la ciència diu que són incompatibles. Estem arribant a la del sistema socioeconòmic, estem arribant a l’essència d’un sistema que s’ha basat sempre en la producció infinita i quan es fan propostes de reducció d’aquesta producció, ja que col·lisiona amb aquesta estructura. Ni els polítics s’atreveixen a prendre mesures que els poden restar vots, ni les grans empreses volen perdre l’ocasió de guanyar grans quantitats de diners. Els mateixos ciutadans estem una mica acostumats a fer les coses d’una manera i donar un cop de timó ens costa a tots. La ciència portava 50 anys dient que aquests eren els escenaris en què vam anar transitant. I aquí estem. I ara es parla del dany que les mesures poden causar al Producte Interior Brut. El Producte Interior Brut no ha de quedar per sobre de les persones i això és una cosa que se’ns ha oblidat.

Pregunta: ¿Li ha sorprès el debat d’aquest estiu, d’aquells que consideren que el que hem viscut és un esdeveniment cíclic, no una mostra preocupant de l’evolució del clima? Hi ha hagut un debat també en xarxes socials, no sé si hi ha un llindar d’escepticisme encara sobre el canvi climàtic a Espanya…

Resposta: L’escepticisme sobre el canvi climàtic el compren dos tipus de persones. D’una banda, les persones ignorants que no coneixen, que no saben del tema. Vull pensar que aquestes persones no són gaires. El segon grup és més perillós, que són els que tenen interessos, els grans empresaris, alguns polítics que han tingut ja una estratègia electoral, que han fet unes promeses impossibles de complir. Els darrers 70 anys d’ escalfament no es poden comprendre si no és per la participació humana. La bona notícia d’això és que, si ho hem fet nosaltres, la solució la tenim nosaltres. També es reobre la qüestió nuclear, que a Espanya estava pràcticament tancada. Es reobre per aquesta recerca del mil·lenari de què parlava abans. Un mil·lenari per mantenir la nostra forma de viure. Llavors es tira de la nuclear o es nega el canvi climàtic.

Pregunta: Després hi ha els debats d’indocumentats, que aquest és un altre dels problemes…

Resposta: Al Decàleg per a la comunicació del canvi climàtic el que s’intenta és evitar aquesta equidistància. Hi ha mitjans de comunicació que no han tingut escrúpols a fer pur espectacle de negacionistes. Jo crec que hi ha poca ètica professional. Es diu vam portar al debat un negacionista i un no negacionista. I aquesta equidistància és molt enganyosa, perquè per cada negacionista en tens cent mil, dos-cents mil, tres-cents mil científics informats que diuen tot el contrari. A mi m’han trucat moltes vegades per preguntar-me si coneixia algun negacionista i sempre he dit que no. Que són una espècie en extinció.

Font: RTVE