Teresa Ribera: “La demanda social i política contra el canvi climàtic es manté”

La vicepresidenta quarta del Govern i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera (Madrid, 1969), rep a EL PERIÓDICO després de ser l’encarregada de coordinar la desescalada i portar al Congrés dels Diputats la nova Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, una norma que preveu serveixi de palanca de la reconstrucció per al país després de la crisi del covid-19.

—El Govern ha llançat el missatge que manté la seva aposta verda en aprovar el projecte de llei de Canvi Climàtic. I no només això, sosté que és una aposta clau per a la reconstrucció, però durant l’anterior crisi, el canvi climàtic va passar a ser l’última prioritat.

Tenim prou lliçons apreses com per pensar que la recuperació l’hem de fer consolidant les bases del futur, no ancorant-nos en el que ja sabíem que tenia un recorregut curt. Tinc la impressió que això s’entén molt millor que fa deu anys. A més, sabem que el que fa uns anys eren solucions més costoses avui no ho són. Moltes de les alternatives són més eficients en preu, més rendibles i alliberen recursos per a altres coses.

–¿Surten els comptes? És clau en aquest moment

Tenim molt a guanyar al nostre país fent això. Sabem que tenim tecnologia, producció industrial i capacitat de generació d’electricitat d’una altra manera, la qual cosa evitarà el cost d’importar un altre tipus de béns energètics. Sabem que depenem del turisme el que significa dependre de la natura, de les platges, de la neutralitat climàtica. Els comptes surten des del punt de vista de la solvència dels punts forts de la nostra economia.

—Però l’oposició juga a la contra.

La demanda social i política de fer això són molt grans. El que vaig escoltar en els grups parlamentaris, amb excepció d’un sol grup és que s’obren al debat energètic i ningú nega la realitat de la ciència pel que fa al clima. Tenim els joves, els grups empresarials…

—Però això era abans de la crisi.

I ara. El mantenen. Estic segura que això es manté. El dijous es va publicar una carta de persones i representants d’institucions i empreses molt diferents remesa al Parlament posant l’èmfasi en què la recuperació de l’activitat econòmica a Espanya ha de ser verda. Entre els signants figura la meva antecessora, Isabel García Tejerina.

–¿El Govern manté la seva aposta per la fiscalitat verda malgrat la crisi?

Sí.

—Serà complicat defensar una taxa a l’aviació quan les aerolílies demanen rescats o la pujada famosa al dièsel quan el sector reclama ajudes…

És important ser ferm i no desviar-se dels objectius però també ser flexible en la integració i l’ adaptació de les coses que cal fer. Hi ha d’haver una fiscalitat ambiental i n’hi haurà, tot i que com més aviat millor l’èmfasi que es posa en una cosa o una altra pot canviar en funció del moment. ¿Té sentit forçar ara l’adopció ràpida d’un impost sobre l’aviació? Doncs no sé si té sentit i si és la prioritat de la reforma fiscal verda. Al millor hi ha altres elements que cal integrar abans.

–¿L’impost al dièsel forma part d’aquesta flexibilitat?

Hisenda ho està valorant i ara haurà de tancar els comptes, els pressupostos i haurà de veure’l en funció de la caiguda del preu del petroli i l’un compromís de no introduir més subvencions a combustibles fòssils excepte per raons socials.

—En el curt termini, ¿preveu el Govern donar ajudes als cotxes dièsel i gasolina com demana el sector per sortir d’aquesta crisi?

En el curt termini, el que tenim molt avançat és el paquet d’acompanyament a la mobilitat elèctrica. Hi ha una petició d’acompanyament per part del sector per a cotxes convencionals i incentius en la transformació de les seves línies que està estudiant de prop Indústria. Però en principi, el que tenim sobre la taula és allò en el que ja veníem treballant.

–¿Preveu el Govern avançar la inversió en l’àmbit renovable, accelerar les subhastes?

Nosaltres veníem ordenant aquest assumpte i de sobte se’ns ha desordenat. El primer era que ningú tingués problemes ni amb la factura de la llum, ni amb el subministrament, ni amb res, ja veuríem després com resolíem el paquet. Ara cal reordenar. Hem de trobar models de negoci per a modes de generació que tenen costos operatius baixos però que han d’invertir primer; un mercat elèctric que funcioni perquè ha de satisfer els costos fixos del sistema i un sistema fiscal que orienti les decisions del consumidor de manera natural cap a l’ eficiència i electrificació d’ usos.

–¿Quan?

Són les tres coses que ens agradaria resoldre de manera ordenada aquest any. Anem a activar mecanismes que ens permetin resoldre aquest any. Si no arriben per la via normal haurem de buscar mesures extraordinàries. La nostra intenció és que a final d’any tinguem els tres mecanismes en marxa.

—Llavors, ¿hi haurà subhastes aquest any?

Confio en què sí, però no es poden fer sense una modificació del sistema de Nadal (Anterior ministre d’Energia) perquè altrament ens quedaríem en un sistema complex, a contracorrent del que fan els països del nostre entorn, i no aconseguiríem traslladar de forma directa a la factura de la llum els estalvis que ja suposen a dia d’avui les renovables.

–El Govern va eliminar l’obligació de subhastar 3.000 megavatios anuals en la redacció de la llei

Tenia poc sentit. Això ens ho va dir el Consell d’Estat. Ens podem trobar amb que un any es necessiti subhastar més i un altre any es necessiti menys. L’aposta segueix sent la mateixa, el Pla Integrat d’Energia i Clima és clar i hi ha d’haver previsibilitat a diversos anys, però el mecanisme de calendari no pot estar congelat en una llei.

–La CNMC ha criticat el nou mecanisme de subhastes

Ens va sorprendre molt aquesta visió una mica ultraliberal de la CNMC indicant que només es pot fer subhastes d’una única manera, i no hi pot haver altres valors que ponderin, sobretot en circumstàncies tan justificades com la necessitat de generar ocupació i activitat en zones en les quals es tanquen grans plantes tèrmiques que han estat la principal font de riquesa durant dècades a les comarques afectades. És obvi que les subhastes han de capturar el millor preu, però hi pot haver altres valors i béns públics que necessitin protecció i fer subhastes per tecnologia o amb elements d’interès social. Al nostre judici en casos així està plenament justificat que el Govern ofereixi altres referències en els criteris d’adjudicació que modulin el pes del demòcès preu.

Font: El Periódico