Sostenibilitat en el sector industrial i de la construcció: del problema a l’ oportunitat. Mireia Fernández, juny de 2026

En les darreres dècades, el creixement econòmic i el desenvolupament urbanístic han impulsat una demanda de recursos naturals sense precedents. Aquest model ha permès millorar infraestructures, qualitat de vida i competitivitat industrial, però també ha posat sobre la taula desafiaments ambientals que, a dia d’avui, ja no es poden ignorar.

Un dels més evidents és la sobreexplotació dels recursos naturals. El consum intensiu de matèries primeres com àrids, minerals o combustibles fòssils ha superat en molts casos la capacitat de regeneració del planeta. En el sector de la construcció, per exemple, els àrids naturals —graves, sorres i pedres— són la matèria primera més utilitzada després de l’aigua. Aquesta pressió constant sobre pedreres i explotacions mineres té conseqüències directes: alteració del paisatge, pèrdua de biodiversitat, un elevat consum energètic i emissions associades a l’ extracció i el transport.

A això se li suma una altra problemàtica: la generació massiva de residus. Els residus de construcció i demolició (RCD) representen un dels fluxos més voluminosos a nivell europeu, i l’activitat industrial, especialment la siderúrgica, genera subproductes com les escòries, que històricament han estat infrautilitzats. El problema no és només el volum que acaba en abocador, sinó el fet d’estar desaprofitant recursos que, amb la tecnologia actual, poden tenir una segona vida.

En aquest context, l’economia circular deixa de ser un concepte teòric per convertir-se en una necessitat real. En lloc de seguir un model lineal basat a “extreure, produir, usar i desitjar”, l’economia circular proposa tancar el cicle dels materials, reincorporant-los al sistema productiu. Aquí és on la gestió i valorització de residus adquireix un paper estratègic.

En aquest àmbit, empreses com ADEC Global treballem en aquesta direcció, apostant per la recuperació i valorització de residus industrials i de construcció, com les escòries siderúrgiques i els RCD. Mitjançant processos tècnics avançats, aquests materials es transformen en nous productes aptes per al seu ús en obra civil i edificació. En definitiva, els residus passen a convertir-se en recursos.

Els beneficis són clars. La utilització de materials valoritzats redueix la dependència dels recursos naturals, disminueix la pressió sobre les pedreres i limita el volum de residus destinats a abocador. A més, contribueix a reduir la petjada de carboni del sector i a optimitzar el consum energètic. No és només una qüestió ambiental, sinó també ho és d’eficiència i competitivitat.

Ara bé, malgrat els avantatges evidents, la implantació generalitzada d’aquests materials encara troba resistències. En els darrers anys, l’administració ha fet passos importants per revertir aquesta situació i promoure l’ús de materials reciclats, especialment en obra pública.

A Catalunya, la Llei 5/2020 va introduir l’obligació d’usar un percentatge mínim d’un 5% en pes d’àrids reciclats sobre el total d’àrids previstos, requisit que posteriorment es va desenvolupar mitjançant normativa específica, com l’Ordre ACC/9/2023.

Posteriorment, la Llei 3/2023, de 16 de març, va afegir al Decret legislatiu 1/2009 la disposició addicional cinquena, que inclou el foment de la utilització d’àrid siderúrgic valoritzable, en un percentatge mínim del 5% en pes sobre el total d’àrids previstos, llevat de justificació tècnica. Aquesta disposició reforça el paper dels materials valoritzats en la contractació pública i en la pràctica constructiva.

D’altra banda, hi ha també iniciatives com les línies d’ajuts de la Generalitat de Catalunya (Resolució TER/1850/2026), destinades a incentivar l’ús d’àrids reciclats amb marcatge CE en obra.

No obstant això, el repte real es troba en el compliment i control efectiu d’ aquestes mesures. En molts casos, l’ aplicació pràctica és desigual, ja sigui per manca de seguiment, desconeixement tècnic o inèrcia en els procediments tradicionals.

Paral·lelament, és imprescindible un canvi de mentalitat en els professionals del sector. Durant anys, l’ús de materials reciclats ha estat envoltat de prejudicis relacionats amb la seva qualitat, durabilitat o comportament tècnic. Tanmateix, l’ evolució tecnològica i els controls de qualitat actuals garanteixen que aquests materials compleixen amb els estàndards exigits, en molts casos igualant o fins i tot superant les prestacions dels materials tradicionals.

Superar aquestes barreres passa per la formació, la divulgació i sobretot per generar confiança tècnica. Enginyers, projectistes, constructores i administracions han de treballar de forma conjunta per integrar la sostenibilitat com un criteri prioritari en la presa de decisions. La prescripció de materials reciclats no s’ ha de veure com una obligació, sinó com una oportunitat per innovar, optimitzar recursos i reduir l’ impacte ambiental dels projectes.

En aquest sentit, la contractació pública té un paper clau. Si les administracions no només exigeixen, sinó que també verifiquen el compliment d’ aquests requisits, poden actuar com a autèntic motor de canvi i consolidar un mercat més sòlid per als materials reciclats.

En definitiva, els desafiaments associats a la sobreexplotació de recursos i la generació de residus requereixen solucions urgents. La valorització de residus, com la que desenvolupem ADEC Global, demostra que és possible transformar aquests reptes en oportunitats reals per avançar cap a un model més sostenible. No obstant això, per consolidar aquest canvi, cal reforçar el marc normatiu, garantir la seva aplicació efectiva i promoure una evolució cultural en el sector. Només així serà possible construir un futur on desenvolupament i sostenibilitat avancin de la mà.

Mireia Fernández

Directora de Qualitat, Sostenibilitat i R + D + i ECCP, ADEC Global.

ADEC Global és membre de la Fundació Empresa & Clima