Només multiplicant per 10 els esforços es podrà frenar el canvi climàtic

Per complir amb els compromisos de mitigació climàtica recollits en l’acord de París del 2015, s’hauria de fer un esforç mundial 10 vegades superior al que s’ha fet els últims anys. Així ho indica una investigació, publicada a Nature Climate Change , en la qual s’analitza l’evolució de les emissions de gasos que calenten l’atmosfera efectuades per 214 països els últims deu anys, abans i durant la pandèmia.

Les emissions de _CO2 procedents del sector energètic, principals causants del canvi climàtic, van disminuir al voltant d’un 7% l’any 2020 en comparació amb els nivells del 2019.

És fàcil endivinar que va ser la conseqüència de les mesures de confinament i restricció d’activitats aplicades a gairebé tothom per frenar la propagació de la covid. Va ser un desplome sense precedents: la major caiguda de la història.

Tot i això, l’ocorregut l’any passat va ser un fenomen temporal, no representatiu. No serveix com a referència per saber què estan fent els països per combatre la crisi climàtica.

En canvi, aquesta investigació proporciona un retrat més fidel sobre el que els governs estan fent.

Una de les conclusions és que un total de 64 països (d’ingressos alts i mitjans) estan disminuint les seves emissions de carboni (_CO2) procedents de la crema de combustibles fòssils des que es va signar l’acord de París el 2015. En canvi, en altres 150 països han augmentat en aquest període; per això, el còmput en l’últim decenni és que han seguit creixent, tot i que amb un ritme més lent.

Els 64 països que han endegat una senda virtuosa van disminuir en conjunt aquestes emissions en el període 2016-2019 (respecte al 2011-015). Però aquests avenços són només una petita part de l’esforç que s’hauria de fer per aturar l’escalfament molt per sota de 2 ºC com estableix l’acord de París.

“Per situar-nos en una trajectòria que aturi l’escalfament en 2ºC d’augment, es requeriria un esforç global 10 vegades més gran del que han fet aquests 64 països”, diu Pep Canadell, director executiu del centre d’estudis Global Carbon Project, un dels autors d’un estudi.

“No es tracta de resoldre el problema demanant als països que ja estan actuant que en facin més: és el conjunt mundial el que ha de fer deu vegades més”, reitera Canadell.

AL MARGE DE LA PANDÈMIA

Les emissions es redueixen als països rics però creixen en les altres economies

Com que hi ha altres 150 països que “no estan fent res o molt poc”, les emissions globals en aquests anys han seguit a l’alça. El que s’ha fet fins ara “és només una desena part del que es necessita cada any al llarg de la pròxima dècada” i fins a aconseguir un balanç d’emissions zero a meitat de segle, afegeix aquest expert.

La majoria de les reduccions de gasos es van debutar a canvis com la substitució del carbó per altres fonts més netes, com les energies renovables. Altres vegades la clau no van ser les polítiques climàtiques o energètiques, sinó les recessions econòmiques.

La dada

Entre el 2015 i el 2019, les emissions conjuntes de 64 països (els que han endegat ja una senda virtuosa a l’estela de l’acord de París) van disminuir la generació d’aquests gasos en 160 milions de tones de diòxid de carboni per any (0,1 Gt de _CO2). Tot i això, és una desena part del necessari. Per limitar l’escalfament al voltant d’1,5 °C i molt per sota de 2 °C, en línia amb l’acord de París, es necessitaran reduccions globals d’entre 1 i 2 _GtCO2 per any durant la dècada del 2020 i més enllà, segons assenyala l’estudi de Nature Climate Change.

Després de l’acord de París del 2015, els millors comportaments d’acció climàtica es van donar sobretot en el grup de les economies d’ingressos alts. La llista de les nacions exemplars l’encapçala el Regne Unit, que va disminuir les emissions de mitjana un 3,6% a l’any (en comparació amb els cinc anys anteriors al pacte); seguida de Dinamarca, amb un -2,8%; Japó, un -2%, i EUA, que en menysprear l’acord de París les va batar un 0,7%.

Espanya també va emprendre una senda correcta, amb un descens mitjà anual de l’1,3%, segons destaca Canadell.

No obstant això, alguns països rics o d’alts ingressos han augmentat les seves emissions de CO2 per l’ús de combustibles fòssils en el mateix període. Ha estat el cas d’Austràlia (+1,0%), Federació de Rússia (+0,2%), Canadà (+0,1%) i Nova Zelanda (+0,1%).

En un segon grup de països, el format per les 99 economies amb ingressos mitjans, les emissions han anat augmentant un 0,8% a l’any des del 2015. Per exemple, van créixer a Indonèsia (un 4,7%), a Xile (un 1,2%) i Xina un +0,4, principalment a causa del creixement continu de la combustió de combustibles fòssils, en particular petroli i gas natural.

“Xina ha augmentat poc les seves emissions, però encara que només sigui un 0,4%, és una xifra qualitativa i quantitativament important”, afegeix Canadell. No obstant això, en 30 països d’aquest grup es va donar una reducció de les emissions de diòxid de carboni (Israel, Hong Kong i Montenegro).

“Aquesta és un bon senyal, ja que suggereix que les accions per reduir les emissions s’estan estenent allà de les economies més avançades”, diu Canadell.

Finalment, els 78 països amb menys ingressos o menys avançats, amb economies d’ingressos baixos, mostren des del 2015 un creixement dels gasos del 4,5%, ja que la majoria partia de nivells molt baixos d’ús de combustibles fòssils. En aquest grup s’inclou a Mongòlia, Pakistan i Uganda amb taxes de creixement d’emissions superiors al 8% anual. No obstant això, aquest grup de 78 països representa només el 14% de les emissions mundials de diòxid de carboni de combustibles fòssils.

RÀNQUING

Gran Bretanya encapçala el llistat entre les nacions més virtuoses

Els autors de l’estudi conclouen que la disminució d’emissions degudes a les restriccions temporals de la covid, per si soles, no resultaran en reduccions a llarg termini. “Per mantenir la disminució de les emissions globals i, alhora, recolzar la recuperació econòmica, seran necessàries estratègies com el desplegament a gran escala d’energies renovables i la desinversió en la infraestructura de combustibles fòssils a tot el món”, conclouen.

Font: La Vanguardia