Qüestió de vida o mort: els països més vulnerables al canvi climàtic demanen als desenvolupats més finançament a la COP26

Inundacions, incendis, augment del nivell del mar, ciclons i innombrables cossos perduts a l’oceà i sota la terra: una realitat que ja viuen moltes nacions que pateixen els efectes del canvi climàtic. Amb ells arrenca la segona setmana de la Conferència sobre el Clima sota el tema “Adaptació, pèrdues i danys”. El missatge és per als països desenvolupats: han de mantenir la promesa de finançament i suport als petits estats que ja ho estan perdent tot.

“Del oceà va sorgir la vida, la pau i el nostre confort, un món desconegut per a la majoria però que era un per a la meva gent…

Algun dia recordarem un temps en què les nostres llars s’erigien orgulloses i altes, perquè avui ja no es tenen dempeus. Aquest lloc l’ocupa ara l’oceà”.

El vuitè dia de la Conferència sobre el Clima, COP26, arrencava amb un poema recitat per una activista de Papua Nova Guinea. Les seves paraules ressonaven en una sala de reunions de la zona blava.

“No sabrem mai quan la marea va pujar i es va empassar les nostres llars. Les nostres cultures, les nostres llengües i les nostres tradicions se les emportarà l’oceà. Quan diuen ‘per al 2030 o el 2050’, com poden establir aquests terminis de nou a 29 anys quan el meu poble ha demostrat que hem d’actuar ja, que no hi ha temps per perdre?”, va dir, explicant que l’oceà que una vegada va donar vida al seu poble, ara s’ha convertit en el botxí.

No estava sola. A pocs metres, en una altra sala, una jove i supervivent del súper tifó Haiyan que va fuetejar les Filipines fa avui exactament vuit anys, tenia un missatge per al món.

“Van deixar de comptar quan el nombre de morts va arribar a 6000, però encara hi ha 1600 cossos desapareguts. Avui seguim demanant justícia per als nostres amics i familiars que van perdre la vida a causa dels desastres climàtics. Els joves filipins lluiten per un futur que no hi sigui ple d’ansietat i por perquè un altre Haiyan pugui arribar en qualsevol moment i prendre la vida i els somnis dels nostres éssers estimats. No mereixem viure amb por”, va dir.

Per a ella, la COP26 ha de ser l’espai per defensar el “programa de pèrdues i danys”.

“Avui fa exactament vuit anys que Haiyan va canviar dràsticament la vida dels filipins, els efectes del canvi climàtic cada vegada són pitjors. No haurien d’estar esperant encara que es faci justícia”, va assegurar, i va afegir que les empreses i altres emissors de carboni haurien de ser responsables.

La lluita per les pèrdues i els danys

El terme ‘pèrdues i danys’ està recollit a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i s’utilitza per referir-se als danys que el canvi climàtic, causat per l’ésser humà, està provocant.

Tot i això, la resposta adequada a aquesta qüestió ha estat objecte de disputa des de l’adopció de la Convenció. Establir la responsabilitat i la indemnització per pèrdues i danys ha estat un objectiu que es persegueix des de fa temps en les negociacions per als països vulnerables i en desenvolupament de l’Aliança de Petits Estats Insulars i el Grup de Països Menys Avançats. Però els països rics han resistit a debatre el tema al llarg dels anys.

“Sis anys després de l’Acord de París, que té el seu propi article sobre pèrdues i danys, els països petits encara han de lluitar per tenir un tema de l’agenda sobre pèrdues i danys a la COP”, va dir un representant de l’ONG Climate International durant una conferència de premsa.

Pel que fa a l’altre gran tema del dia, l’adaptació també està lligada al finançament. Els líders dels Petits Estats Insulars en Desenvolupament van deixar clar que els compromisos de la setmana passada en matèria de boscos, agricultura, finançament privat i altres assumptes són insuficients.

“Acollim amb satisfacció els nous compromisos contrets la setmana passada, però amb el respecte degut, per ser honest, no puc estar entusiasmat amb ells (…) Falten diverses promeses noves, i d’altres vénen amb compromisos insuficients que només han aconseguit posar obstacles al camí que porta a la ruta errònia dels 1,5 graus d’escalfament”, va dir Frank Bainimarama, primer ministre de Fiji.

Una promesa trencada

L’anunci de la setmana passada que la promesa de 100.000 milions de dòlars anuals per al finançament del clima als països en desenvolupament es tornarà a endarrerir era el gran tema tabú de la Conferència, però molts líders d’aquests països el van posar sobre la taula .

“Les nacions desenvolupades ens estan fallant, són les que tenen els recursos i la tecnologia per marcar la diferència i, tot i això, han deixat fora de la taula el potencial de les energies netes i l’adaptació en no complir la promesa de lliurar 100.000 milions durant dos anys consecutius (…) A nosaltres, els més vulnerables, se’ns diu que ens aguantem i esperem fins al 2023”, va afegir Bainimarama.

El primer ministre va recordar que, des de la firma de l’Acord de París, tretze ciclons han fuetejat les Fidji, i va afirmar que no hi hauria d’haver una demora per desenvolupar la resiliència. Per això es necessiten diners “simple i planament”.

“Estic preparat, juntament amb cadascun dels fiyians, a fer el necessari per assegurar la nostra cadena alimentària i garantir el creixement de la nostra economia insular. Tenim solucions i sempre estem disposats a compartir la nostra experiència”, va destacar, i va dir als delegats que també han ofert ja refugi als habitants de les nacions insulars de Kiribati i Tuvalu en cas que les seves llars siguin les primeres a desaparèixer.

El ministre Simon Stiell, de Granada, també va comentar que les promeses fetes la setmana passada s?han de traduir en actuacions significatives sobre el terreny.

“Per nosaltres, a les illes, el canvi climàtic no és una cosa abstracta. És real i es viu cada dia, i si la mitigació és una marató que ens porta a aquest objectiu de l’1,5, l’adaptació és l’esprint mentre lluitem contra els efectes i la urgència de protegir la vida i els mitjans de subsistència”, va subratllar.

Per la seva banda, Kathy Jetñil-Kijiner, enviada climàtica de les Illes Marshall, va dir que la ciència comença a revelar que les mesures d’adaptació costaran molt més de 100.000 milions de dòlars a l’any.

“Parlem de diversos milers de milions de dòlars per aplicar els nostres plans nacionals d’adaptació. Hem rebut estudis preliminars que ens mostren estimacions de desenes de milers de milions per a la recuperació de terres, l’elevació de parts de les nostres terres i la migració interna. Quan negociem un nou objectiu de finançament per al 2025, ha d’estar basat en la ciència. El primer objectiu era una estimació”, va explicar.

L’expresident Obama en suport dels petits estats insulars

Per sorprendre alguns assistents a la COP26, l’expresident Barack Obama va assistir a la reunió amb els representants dels Estats insulars.

Nascut i criat a Hawaii, es va definir com un “nen d’illa” i va dir que el món no està fent prou per les illes, que estan més amenaçades que mai.

“Això no és una cosa que estigui a 10, 20 o 30 anys vista, sinó que és ara, i hem d’actuar ja”, va dir.

Va convidar els delegats a avançar unint forces citant una vella dita hawaiana: “Si voleu remar en una canoa, el millor és que tots remeu en la mateixa direcció i al mateix temps. Només així es pot avançar. Aquest és el tipus d’esperit que es necessita per avançar”, va afegir.

Més tard, Obama va intervenir en la sessió plenària de la COP26, on es va comprometre a impulsar l’acció climàtica com a ciutadà particular i va deixar clar que mantenir les temperatures per sota d’1,5C serà “ser difícil”.

“La cooperació internacional sempre ha estat difícil, però es fa més difícil per la desinformació i la propaganda que surt de les xarxes socials aquests dies (…) Aconseguir que la gent treballi junta a escala mundial requereix temps, i aquest és un temps que no tenim (…) Si treballem prou dur durant el temps suficient, aquestes victòries parcials sumen”, va argumentar.

També va animar els joves a parlar amb les famílies sobre el canvi climàtic.

“El nostre planeta ha resultat ferit per les nostres accions, aquestes ferides no es curaran ni avui ni demà,[pero] crec que podem assegurar un futur millor. Ho hem de fer”, va dir.

Balanç de les negociacions

Mentre tot això passava, la presidència de la COP26 celebrava aquest dilluns un acte per fer balanç del progrés de les negociacions en curs. Com és lògic, els representants dels països en desenvolupament van fer una crida contundent perquè es resolguin els punts pendents de l’agenda, posant èmfasi en la qüestió del finançament.

També van afirmar que la plètora de compromisos anunciats la setmana passada són benvinguts, però que falta veure si es prenen mesures.

“Un COP sense un finançament concret no es pot qualificar d’èxit”, va dir el ministre negociador de Guinea en representació dels països del G77 i la Xina.

“Estem decebuts perquè els països desenvolupats no estan disposats a debatre qüestions de finançament”, i els va acusar a més de fer algunes “promeses buides”.

Antigua i Barbuda, en representació de l’Aliança de Petits Estats Insulars, va abordar el fracàs del lliurament dels 100.000 milions de dòlars de finançament per al clima per part dels països desenvolupats, així com la incertesa sobre el finançament per a l’adaptació, dient que hauria de ser molt més ambiciosa.

“Si un arbre cau en un bosc i ningú ho sent, no fa soroll. L’acte sobre les contribucions determinades a nivell nacional va tenir lloc breument a altes hores de la nit en una petita sala amb un interludi musical. Col·legues, no hi vam ser per escoltar-ho. L’informe revela una enorme bretxa en l’ambició, necessitem unes plans nacionals més contundents per al 2030 amb plans d’implementació concrets”, va dir la ministra, assenyalant que l’informe indica que hi haurà un augment del 13% de les emissions, en lloc de reduir el 45% necessari per frenar l’escalfament global.

Bhutan, en representació del grup de països menys desenvolupats, va dir que les declaracions públiques dels països solen diferir del que se sent i de les negociacions.

“Arribem a Glasgow amb grans expectatives, necessitem compromisos ferms per garantir la supervivència dels mil milions de persones que viuen als països menys desenvolupats en el futur. Encara hi ha punts clau en les negociacions que hem de resoldre aquesta setmana”, va subratllar.

El representant es referia als temes de la transparència, els mercats de carboni, el reglament de París, així com el finançament, que la presidència de la COP26 va anunciar que es tractaran aquesta última setmana de negociacions.

Qüestió de vida o mort

Per a Bernard Ewekia, un estudiant que va viatjar a Glasgow des de les illes de Tuvalu, al Pacífic, les paraules no són suficients.

“Ja hi ha cinc illes al voltant de Tuvalu que han desaparegut, i vull que els líders mundials es comprometin, però també que actuïn ara abans que el meu país desaparegui del tot”, va declarar a Notícies ONU al pavelló del seu país, que aquest any compta amb un grup d’óssos polars i pingüins, ambdues espècies en perill d’extinció a causa del canvi climàtic.

Per a la poeta de Papua Nova Guinea, les veritables solucions es troben entre a les comunitats, per la qual cosa recolzar-les és indispensable per a l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic.

“Eliminin els terminis, la meva gent és la solució, aquesta és la nostra terra i tenim les connexions, treballem junts, deixin que es expliqui la nostra història. Confiïn en nosaltres per liderar les nostres solucions a nivell local i actuïn ara”, va afirmar.

Font: Nacions Unides